El 20 % de les milanes de Mallorca es troben al Parc Natural de la Península de Llevant










Segons els resultats del darrer recompte de milanes (Milvus milvus) que es va fer el passat 12 de gener a Mallorca, el Parc Natural de la Península de Llevant concentra el 20 % dels exemplars d’aquesta espècie que habiten actualment a l’illa. Concretament, dels 137 individus que es van comptabilitzar a tota Mallorca, 28 es trobaren dins l’espai natural protegit del parc de Llevant.

Aquestes xifres són positives ja que confirmen la tendència a la recuperació de la població d’aquestes aus rapinyaires, catalogada com en perill d’extinció a Balears, de les quals l’any 1999 només hi havia vuit parelles reproductores a l’illa de Mallorca. Tot i que actualment hi ha vint parelles reproductores estabilitzades a l’illa, la població de milanes encara és petita i vulnerable, i cal continuar treballant per recuperar-la.

Tot i això, el nombrós nombre de milanes comptabilitzat al Parc Natural de Llevant fa preveure que si les condicions són favorables, la propera primavera es podrien establir noves parelles reproductores, de manera que s’avançaria cap a l’objectiu fixat pel pla de reintroducció d’aquesta espècie al parc, que és de cinc parelles d’aus reproductores.



Fotografies  (Álvaro Román): marcatge d'una milana amb marques alars i emissor de ràdio

La millora progressiva de la població de milanes és possible gràcies a la col·laboració de les diverses administracions, organitzacions ecologistes, voluntaris, propietaris de finques, associacions de caçadors i empreses implicades per reduir les principals causes de mortalitat de la milana, que bàsicament són l’electrocució i l’enverinament.

Per a la recuperació de la Milana a Mallorca, a més de la persecució de l’enverinament i de la correcció de torres elèctriques perilloses, ha estat clau el programa de reintroducció dut a terme els darrers anys al Parc Natural de Llevant, on l’espècie havia deixat de criar els anys vuitanta. Mitjançant l’aplicació de la tècnica d’alliberament assistit, que consisteix a alliberar individus joves procedents de nius amb més d’un poll, s’ha aconseguit que la milana torni a criar a les muntanyes d’Artà. L’aplicació d’aquesta tècnica dóna bons resultats des de 2009, any en què la milana tornà a criar al parc, després de trenta anys de no fer-ho.

Des de la declaració del Parc natural de la Península de Llevant, l’any 2001, es duen a terme programes de recuperació d’altres espècies amenaçades, com l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) o la moixeta voltonera (Neophron percnopterus). Aquests programes incrementen el valor ecològic i científic del parc i contribueixen a la preservació de la biodiversitat, principal objectiu d’un espai natural protegit.