Diumenge dia 10 de maç, l’autobús ens recollí a Capdepera i Son Servera, fent aturades a Sant Llorenç i Manacor per recollir altres companys i dur-nos a Bunyola, millor dit poc abans d’arribar al desviament cap a Bunyola des de la carretera de Palma a Sóller.
Justa a una aturada de bus públic, arranca l’antic camí a Raixa (també conegut com camí de Passatemps). El primer tram està asfaltat però aviat passa a ser de terra (primer creuer que seguirem tot dret), entre parets de pedra. Com ha plogut fa uns dies el camí es trobava ple grans bassiots que ens obligà a fer equilibris per no banyar-nos els peus.
Aquestes maniobres endarreriren molt el ritme. Arribàrem a un segon trencall, que ignoràrem seguint tot recte a la dreta veien les vessants sud de Son Nassi i la Gubia, de fet travessàrem el torrent de Sa Gubia després de passar la finca de s’Alqueria Blanca. La ruta esta senyalitzada fins Raixa com a GR221.
S’Alqueria Blanca és una possessió documentada al segle XII, avui convertida en hotel de luxe, on es produïa un oli de gran qualitat (va ser medalla d’or a l’exposició de Barcelona de 1888). A la possessió convivent dos estils arquitectònics, la part antiga destinada a dependències agrícoles manté l’estil rural mallorquí i la part reformada és d’estil modernista, obra de l’arquitecte catalla Miquel Madorell i Rius en 1908.
En arribar a un tercer creuer, que prenguérem tot dret, poguérem veure les cases de Biniazar , amb els pujols dels Homenets ( 447 m) i Sa Gubia darrere.
El camí torna estret entre arbres i vegetació, còmode i agradós, fins arribar a Raixa. En el seu pàrquing ens aturàrem a berenar. Dissortadament no es podia visitar en diumenge (horari de dilluns a dissabte), però des de fora podem contemplar part de la seva bellesa. Raixa té el seu origen en una alqueria musulmana de la que només li resta el nom, després de la conquesta va ser propietat del compte de Rosselló. A partir del segle XVI va ser ampliada i reformada pels seus propietaris. Destaquen els seus jardins i el gran safareig. Per ampliar la informació podeu clicar la fotografia de sota.
Després de berenar tornàrem a l’entrada de la possessió i vorejàrem el torrent de Raixa, amb les cases a la dreta, i seguint el camí senyalitzat giràrem cap a l’esquerra, travessant un altre pic el torrent i endinsant-nos en el bosc.
El camí puja suaument amb el torrent a sota (esquerra) i la vessant de la muntanya a la dreta, entre els cingles destaca Sa Falconera i el penyal des Llamp. El sender és prou ample i no presenta cap dificultat, som al comellar des Colomer. En un nou trencall agafàrem dret, seguint el camí principal i en poc temps arribaren a les cases de Raixeta. Aquesta possessió es troba en runes ( i després de la tempesta Glòria encara molt més deteriorada) però val la pena fer un volt per admirar les restes de la tafona, l’escut dels Despuig a la façana, la cuina i alguns elements arquitectònics tradicionals. Va ser construïda l’any 1970 i l’ay 1770 formava part de les possessions de D. Ramon Despuig i Cotoner, Martinez de Mareilla i Sureda. Hi ha una pedra a la tafona amb la data de 1770 gravada.
Poema de Pere Amengual sobre Raixeta que va fer al 2011. Diu així:
R A I X E T A
Muntanya amunt caminen
per viaranys de paret seca
i tanques d’ametllers vestides de blanc,
muntanya amunt
caminen els caminants.
El cor encongit, s’esglaien
davant el brancam
que l’hivern ha despullat
dels vells lledoners,
de soca alta i poderosa
arrelada al roquissar,
com gegants de rondalla
guarden la casa abandonada
la porta tancada
s’endugué el vent la teulada
ja no raja oli la tafona destrossada.
Muntanya avall caminen
per viaranys de paret seca
i tanques d’ametllers de blanc vestides,
muntanya avall
caminen els caminants.
S’obre el cel
esclata la nuvolada
sota una pluja d’esperança
el cor alegre
caminen els caminants.
Des de les cases de Raixeta la ruta continuà per un caminoi en direcció nord-oest, travessàrem el torrent i el seguírem en paral·lel. Per cert durant un bon tram el dolç renou d’aigua corrent ens acompanyà. Som a la vessant nord-est del Puig de Ses Fites i el Puig de Na Fàtima (651 metres). 
Pujàrem suaument per l’esquerra del torrent de Raixa o des Colomer. El caminoi en un primer moment és estret, però evident. Tornàrem a travessar el torrent i ens allunyàrem una mica d’ell. Passarem un sitja i un portell que indica l’entrada a la finca de Pastoritx.
El camí torna més ample, amb algunes zones amb pedra, travessant un alzinar i vorejant el torrent un altre pic, que ens delità amb uns bells salts d’aigua. Seguint el camí el torrent s’encaixa entre parets de pedra seca. 
Férem una aturada en una clariana, en un punt on conflueixen dos torrenteres. D’aquí sortiren un parell de camins, observàrem un cartell indicatiu (en molt mal estat) que indicava Valldemossa, cap a la dreta travessant un pontet de pedra.
Aquest tram de camí és ample i surt del bosc travessant terrasses d’oliveres i vorejant les cases de Pastoritx per la dreta. Alhora començàrem a pujar, fent una sèrie de revolts entre les marjades.
A una font de mina que alimenta un safareig ens aturàrem uns minuts per veure-la i tot d’una continuàrem un poc més fins que des de dalt poguérem gaudir d’unes precioses vistes de la possessió amb l’aqüeducte i els bancals d’oliveres i una part del Pla de Mallorca (amb Palma al fons).
A un revolt gaudírem d'uns bones vistes de les cases de Pastoritx.
Imatge de Pastoritx
Una mica més endavant ens aturàrem a dinar a un costat del camí.
Panxa plena seguírem l’ample camí per la vessant sud de la Moleta de Pastoritx (753 metres), fins arribar a les barreres que separen les finques de Pastoritx i Son Verí, és el Camí Vell de Son Verí a Pastoritx. Just davant tenim el puig de Na Fàtima.Prop n’hi ha un mirador, però la proposta de pujar no va quallar i vam seguir caminant fins arribar a una desviació indicada per agafar un caminoi que ens dugué a les restes de la Font de Son Verí.
Aquesta font va ser construïda amb 1591 (pot ser sigui la de major valor històric de Mallorca) i es va esboldrar en 2002, i més de vint anys després no s’ha fet res per reconstruir-la. La font era coneguda com la cova de Son Verí i com Font d’en Porcell, que aportava aigua a la finca i en 1951 se va ornamentar.
Imatge de com era la font de Son Verí abans d'esbucar-se
Des de la font seguírem per un caminoi entre grans roques i molts d’arbres caiguts, que discorre paral·lel a una reixa fins que sortírem al camí asfaltat que uneix Son Verí amb Sa Coma. En aquest tram ens aturàrem a fer unes fotografies aprofitant les bones vistes de Valldemossa.
Els caminaires gabellins
A la possessió de Sa Coma trobam un impressionant pi (arbre singular) de 17 metres d’alçada amb un tronc de 5 metres de diàmetre.
A l'esquerra podem veure una panoràmica de la Coma dels Cairats i la baixada de Son Moragues.
De Sa Coma seguírem baixant i la dreta trobàrem els rentadors, sense aigua i una mica abandonats. Poc abans d’arribar a la carretera de Valldemossa poguérem veure l’entrada a Bunyolí amb un gran eucaliptus de 27 metres d’alçada (també és un arbre catalogat).
Arribats a la carretera seguírem per la seva vorera ( protegit pels senderistes) fins arribar a nucli urbà de Valldemossa. Cada un aprofità, fins l’hora acordada per arribar a l’autobús, per fer un volt i fer un cafè o una xocolata amb les típiques coques de patata.
A les 16,30 pujàvem el bus per tornar a casa, més d’un aprofità per a fer una becadeta.
Una excursió molt agradosa, llarga (14 quilòmetres) però fàcil, de 4 hores de caminada efectiva a ritme suau, amb prou aturadetes per gaudir del nombrosos elements etnogràfics i arquitectònics que trobaren.
Unes imatges de botànica:
