inici

Cap Vermell

La darrera excursió de l'any: La Capella Blava i el pas d'En Bisquerra



 

   Es deixa per la darrera excursió de l'any, una ruta poc recorreguda i a la vegada de bellíssim itinerari, que es realitzà per part dels grups excursionistes Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques (aquesta vegada amb menor participació). Dia 10 de desembre a les 8 del matí es partí en cotxes particulars des del Müller de Son Servera, cap a Binibona, un llogaret, passat Caimari, que serví de punt de partida del nostre camí.



 Primerament, es va anar fins a Binibona, cap a l'Hotel dels Albellons i de Beneït, que ben cuidats ja formen part d'aquell paratge, on comença un camí ample, que en uns 300 metres, haurem d'abandonar, en un revolt fitat cap a la dreta, per endinsar-nos en el bosc d'alzines, que ens haurà d'acompanyar durant moltes parts del trajecte, en l'obaga humida que ens envoltava. La fila india del grup fa que els de davant conversin amb els que tenen a darrere, sense que això suposi haver de perdre el pas. El camí és pla, però s'intueix que hi comença a haver certa pendent, que es pronunciarà més envant.



 Després de caminar una bona estona entre alzines i pins (una combinació, on l'alzina surt més perjudicada ja que el pi li tapa la llum i li lleva propietats a la terra) seguim l'itinerari amb certa cura, perquè el guia ens marca els passos que hem de seguir. En el trajecte hi ha qualque forn de calç, que s'havia abastit en altre temps de la llenya d'alzina.


 

  Seguidament, passem pel torrent de ses Picaroles i marxem en direcció a la finca pública de ses ses Figueroles, les cases de la qual s'estan reformant, car va ser adquirida pel Consell.  Caminam per arribar a Alcanella i Alcanelleta, una planura on creixen les figueres (Ficus carica), el ginebró (Juníperus oxycedrus) i el garganyer o cirerer de Pastor (Craetaregus verispina kze.); allà les ovelles es reserven del fred amb el seu vestit de llana.  Després s'arriba fins a l'Alzina de les truges, un grandiós arbre, amb branques rompudes, plenes de verdet, talment els esqueixos del poema "La relíquia" de Joan Alcover. Després d'un rost ben pronunciat que enfilam per la vessant sud de la muntanya, ens trobem disposats a encarar el pas d'en Bisquerra, entre dues penyes i amb l'ajuda d'un cable i d'intrèpids muntanyers pujam fins a dalt; va ser majestuosa la vista des de dalt del pas, cap a les muntanyes de la Serra de Tramuntana.       











Finalment, seguim l'itinerari per arribar a assolir un dels cims més importants del dia: Sa Capella Blava, el punt més àlgid de l'excursió amb 634 mts. d'altitud. En el replà de pedra calcària que hi ha a dalt, de precioses vistes, dinam. La millor manera de seguir la ruta és amb una conxorxa amable i un bon dinar al pla del cim, allà hi veim un abeuredor, una petita barraca i el que sembla un refugi per posar-se a recer de la pluja. Seguidament devallam un coll i passam pel Torrent de Sant Miquel, posteriorment es passa pel final de sa Coma Llarga. Després reprenem el camí i realitzam uns quants revolts en descens, a més de passar per un quants rotlles de sitja, que ens recorden un altre temps. Seguidament, es pogué veure la grandiositat d'uns pinars que semblaven d'una altre època i d'un bosc fantàstic.






D'altra banda, a la col·lecció Rutes amagades de Mallorca[1], tal i com ens conta un dels guies serverins, es pot veure la diferència de la deforestació de la muntanya en uns 50 anys, degut a la quantitat de persones que es dedicaven a l'ofici de carboner o altres feines relacionades amb la muntanya.  Seguim el nostre itinerari, en un dels racons més privilegiats de la Serra, amb un paisatge divers, per tornar a agafar altre vegada el camí de carro, aquell que en altre temps es va fer per aconseguir treure un profit dels recursos del bosc, o per comunicar poblacions. L'excursió acaba allà on l'havíem començat: el torrent de Ses Picaroles que hem atravessat va sec, però la neu encara es veu sobre alguns cims. El grup, format per 22 persones va superar un desnivell de 520 metres, en un temps de 6h i 53 minuts d'excursió, amb una mitjana de 4,4 km/h i una distància d'uns 13 kms. L'excursió circular, en general ha agradat i tots estan desitjosos de regressar-hi alguna volta. La propera ruta, ja serà per cremar els torrons, dia 7 de gener de l'any que ve. Bon any i bones passes!








[1] García Pastor, Jesús; Rosselló Simonet, Melcior (Gràfic dels intineraris) . Rutes amagades de Mallorca.nº 19: 1967 UIB

 


 

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar