inici

Cap Vermell

Pas des Diable ( Tomir)

Excursió al Pas del Diable del Tomir, amb la pluja i la boira com a protagonistes




Dissabte, 21 de desembre, malgrat les previsions metereològiques no eren del tot favorables vam decidir anar a fer la pujada al Puig Tomir, pel pas del Diable. El nom, d’entrada, és suggeridor i suposa una via de pujada al Tomir alternativa a la “normal” per Binifaldó.

El grup, no gaire nombrós, sortí a les 8 i férem cotxada cap a Pollença i Lluc. Concretament davant l’entrada de Son Grua deixàrem la carretera i collírem la carretera vella de Lluc, aparcant vora el torrent de Muntanya, prop de Son Marc, on acaba el camí d’El Ninot.


 
Just arribar començà una pluja suau que ens obligà a posar-nos tot el que duiem per no mullar-nos. Iniciàrem la pujada pel camí vell de Lluc fins arribar al GR 221 que seguírem en sentit ascendent. A l’inici de la caminada els ulls se’ns anava darrere el Salt des Molinet, senzillament espectacular.

 
En pocs minuts començà a sobrar la roba. La pluja, que queia suaument, no ens calava però la nostra suor es condensava i aviat començàrem a descordar capelines i capells...Caminàvem a bon  ritme i, en arribar a les primeres voltes, tot d’una guanyàrem alçada, alhora que ens endinsàvem en l’alzinar.


L’alzinar i la pluja ens oferien olors i colors únics. Després de varis revolts  travessàrem una tanca i poc després, entre enmig d’una recta entre dos corbes ben amples, trobàrem el desviament del Pas del Diable. El caminoi, que afortunadament esta fitat, puja entre l’alzinar  amb forta pendent en direcció nord-est (esquerra pujant), fins arribar a una rosseguera. Aquí la pendent encara augmenta un poc més i calia anar amb compte amb les pedres amollades i relliscoses.

En arribar a la part alta de la rosseguera  varem agafar decididament cap a l’esquerra. El pas se deixava entreveure enmig de la boira. Afortunadament havia deixat de ploure i varem poder amagar la roba  impermeable. Agafant-nos al càrritx i amb bones (mirant on posàvem els peus per no relliscar) va travessar el pas i a dalt ens aturàrem a fer un mos.

 
Poc temps durà l’aturada: feia fred, la boira tapava les vistes i l’amenaça de pluja era evident, així que seguírem el coster cap a l’esquerra tot seguint les nombroses fites que marquen el camí. Camí , camí no hi ha en aquest tram, però  resultava agradós caminar. No hi havia molta pendent malgrat pujàvem cercant el camí que baixa des del Tomir al coll de Fartàritx. 





Ens costà una mica trobar-lo  degut a la manca de visibilitat, però les fites al final ens duguérem al camí de baixada. En poc temps érem al coll de Fartàritx que separa el Tomir i el puig de Ca (la temporada passada l’havíem fet, per tant ja érem a territori conegut!).
 

Des del coll la baixada és molt ràpida. El caminoi banyat i relliscós, per les pedres humides i el fang, ens obligava a anar amb cura, però en un “tres i no res” érem a la casa de la Neu de Fartàritx. Aquesta construcció es troba bastant ben conservada i té encara el sostre i l’interior és espectacular.

 

Des d’aquí el camí perd pendent i gira en direcció nord-est (dreta baixant) sota els cingles del Puig de Ca. Bé intuíem que els cingles eren allà, perquè la boira ens impedia veure’ls. Arribàrem a la font de Sa Roda que brollava aigua a voler. De fet el camí a partir d’aquí, ja més ample, era autèntic xaragall. En poc temps érem prop de Fartàritx des Racó.

Intentàrem veure la part alta del salt des Molinet, però hi havia massa aigua per tot i desistirem. Sense arribar a les cases cercàrem el camí d’El Ninot, trobant el començament sense problemes.



L’inici de la baixada era una torrentera, però quan giràrem  cap a la dreta (cap a la vall), el camí se va fer més còmode. També milloraren les vistes, a dalt la boira persistia però cap a la vall d’En Marc i Ternelles augmentà la visibilitat. Evidentment aprofitàrem per a fer unes fotografies.


 

Un parell de trons ens recordà que encara ens podíem banyar...un poc més, així que acceleràrem el pas (de fet la part inferior del camí d’El Ninot és menys complicada) i a bon ritme arribàrem al camí ample que coincideix amb el GR . Enmig del camí un gran garrover amb el tronc partit ens recordà els forts vents del dia anterior.

Satisfets i contents per no haver-nos banyat massa ens canviàrem de roba (això sí, anàvem ben preparats) i decidíem dinar al refugi del Pont Romà a Pollença.

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar