Crònica de l'excursió al Puig Gros de Ternelles pel camí de Llinars


 

Diumenge  18  de novembre varem partir de Capdepera cap a Pollença amb l’intenció de pujar al Puig Gros de Ternelles. Prèviament ens trobàrem amb els nostres companys de Son Servera a la sortida d’ Artà i ens tornàrem a reagrupar a la rodona de Pollença, on deixàrem  un parell de cotxes.

L’inici de la ruta és a la mateixa carretera (on podem deixar els cotxes) Pollença-Lluc indicat amb una rètol ben visible que indica “Camí de Llinars”. Començàrem la caminada per un plàcid camí de carro formigonat que tot d’una incrementa la pendent i comença a fer giragonses, alhora que passa per una sèrie de sis molins d’aigua connectats i molt modificats (els seus noms són molí de Baix d’en  Tixador, de Solivelles, de Jaume Tixador, de Madò Teresa Roqueta, de Ventet i de Llinars). Pujàrem fins el darrer molí  des d’on se poden observar un preciós salt d’aigua (Salt de Llinars), la vall de d’en Mas i les muntanyes de la Cuculla de Fartàritx, Ca de Mina i el Tomir.

Tornàrem sobre el nostres passos uns metres, fins arribar a un desviament a la dreta (de baixada) que continua pujant pel camí de carro i poc abans d’arribar a una barrera van prendre un camí escalonat que puja a la nostra esquerra i poc després ens dugué a una paret seca amb una barrereta amb un cartell de “propietat privada”. Travessada la paret entràrem a un dens alzinar i seguíem per un camí ample que en poc minuts ens dugué a la font de Llinars.



Deixant darrere nostre la font seguírem el camí, ara suaument ascendent, per un comellar, amb nombrosos marges d'oliveres, en direcció nord. Allà ens aturàrem a berenar.



La zona va patir un incendi fa uns quinze anys i encara són visibles els efectes. Continuàrem la caminada lleugerament cap a l’esquerra i sortírem de la zona per una paret esboldegrada i, per un caminoi, passàrem un collet (Coll dels tords?) tancat amb reixa (que van haver de voltar) i iniciar un forta davallada fins arribar a un ample camí.





El camí on arribàrem  s’endinsa en un preciós alzinar (esquerra) i en acabar aquest, ens enfilàrem per un coster de càrritx. Poc a poc pujàrem cap a la carena de les Penyes Vermelles. Aquest bocí ens resultà prou dur, anàvem fora camí.



Quan arribàrem a dalt de la carena vàrem seguir en direcció al coll de Tirapau, que era ben visible des dels cims secundaris que havíem de passar. Les panoràmiques que podíem veure eren magnífiques: les badies de Pollença i Alcúdia, Formentor, la vall de Ternelles i el castell del Rei. També se veu la desolada vessant sud del Puig de Ternelles.





Caminant per damunt de les Penyes Vermelles arribàrem a coll de Tirapau (485 metres). A aquestes alçades, el grup anava escampat així que decidírem reagrupar-nos per arribar a una roca molt peculiar anomenada “Es paraigo” (522 metres). 





Alguns arribàrem a pujar, però la pluja va fer acte de presència i decidírem començar la baixada. Optàrem pel camí més ràpid, un sender que baixa per una pendent de càrritx cap el Pla de Bou, a Ternelles.





La baixada ens resultà prou dificultosa, a més de la banyadura, el caminoi relliscava molt. Així com poguérem arribàrem a un pinar, des d’on arranca un camí ampli i net. Just arribar dinàrem (és un dir) de peu, sota els paraigües. El dinar resultà ràpid i el descans curt, però feia malestar sota la pluja, suau però insistent.



Des d’aquest punt el camí resultà còmode i no ofereix cap problema. Malgrat la pluja el camí és molt bonic i ens permet baixar amb relativa rapidesa. Passàrem vora les cases de Ternelles i , després de travessar el torrent, arribàrem a la zona de s’Estret.





El guarda ens va obrir les barreres per sortir sense posar cap entrebanc (gràcies) i emprengueren el camí de tornada a Pollença  pel camí de l’Horta. Aquest bocí es troba asfaltat i en poc temps arribàrem a la rodona on havíem deixat uns cotxes. Mentre els conductor anàvem a cercar els vehicles la pluja comença a ser torrencial.

Malgrat tot, encara van haver d’admitir que vàrem tenir molta sort amb el temps atmosfèric.

La propera sortida serà de Campanet a Pollença (d'Es Fangar a  son Grua, per Miner). Molt recomanable. Aquesta sortida serà en autobús, per tant caldrà apuntar-se per pagar l’autobús. En breu farem la convocatòria.




Cranques reumàtiques/ Camina , caminaràs