" La finalitat del curs és que la gent que està aprenent català, de vegades no troba un context per parlar o té vergonya d’expressar-se en públic i , a través de dinàmiques teatrals, jugam i coneixem el català d’una manera lúdica i divertida. Així feim aquesta primera passa per iniciar converses... és un poc motivacional".














Ivan viu del teatre, és la seva professió i la seva passió. Ens confessa que més que actor és formador. Gaudeix de la seva feina i parlem amb ell d’un projecte que ha provat amb èxit a altres municipis i ara aterra a Capdepera: “Llengua divertida”.

- Quins projectes de feina tens ara per ara?
- Jo tinc tres branques de feina. D’una banda les meves classes de teatre, especialment amb nins i nines, ara tinc tretze grups de teatre. D’altra tinc algunes actuacions que em surten, més aviat puntuals, perquè m’agrada i suposen un extra. I després tinc tot el que fa referencia a Aula Teatral, un nou camí que vaig agafar d’utilitzar el teatre com a eina, el que es diu teatre aplicat. En aquest camí un curs que ha tingut molt d’èxit ha estat “ Llengua divertida”, que ara començarà a Cala Rajada, dijous dia 2 de març.
Aquestes són les meves branques de feina, tot relacionat amb el teatre. Totes aquestes activitats de teatre aplicat les faig a través d’Aula teatral. A la seva web (www.aulateatral.com) poden trobar més informació.


- “Llengua divertida” ja té un recorregut...
- Vaig començar a Manacor i va ser molt ben rebut. És un projecte que jo tenia en ment fa temps. Jo volia usar el teatre com a eina educativa, i la pandèmia me va donar el temps per pensar profundament en el projecte. El vaig perfilar i me varen contractar a Manacor per a fer el primer curs en el març de 2022. Va tenir molt bona acollida amb repercussió a premsa ... i a ran d’aquí no he aturat de fer feina utilitzant el teatre com a eina de dinamització lingüística.
Ara un any després ho pos en marxa per partida doble a Cala Rajada i , una altra vegada, a Manacor.

- Quin és l’objectiu central de “Llengua divertida”?
- La finalitat del curs és que la gent que està aprenent català, de vegades no troba un context per parlar o té vergonya d’expressar-se en públic i , a través de dinàmiques teatrals, jugam i coneixem el català d’una manera lúdica i divertida. Així feim aquesta primera passa per iniciar converses... és un poc motivacional.
No és un curs per aprendre català en si mateix, l’idea és que es llevin la vergonya de xerrar. Jo me vaig donar compte que l’ús social de la llengua s’està perdent, i és un problema de la humanitat que es perdi qualsevol llengua, i el que vull és que la gent ho xerri. Després hi haurà temps per estudiar-lo i escriure-ho bé.
Per això els tallers són bàsicament orals, sense part teòrica, no s’ha d’escriure. Jo tinc un quadernet amb vocabulari il·lustrat, i amb aquest vocabulari anem realitzant diferents dinàmiques de teatre. Algunes són més tancades i d’altres donen més marge per improvisar. Són dinàmiques per passar un bona estona utilitzant el català.



- A qui va dirigit?
- La gent que ve s’ho ha de passar bé, malgrat s’equivoquin. Intento crear un context de socialització en català amb gent que està aprenent. No obstant el curs està obert altres destinataris. En altres cursos ha vingut gent catalanoparlant i s’ho ha passat molt bé. Han vingut catalanoparlant que se dediquen a la docència i ho han aprofitat per dinamitzar les seves classes a diferents nivells. Esta obert a tothom que vulgui.

- Hem vist que n’hi ha una sèrie de blocs o apartats...
- Jo volia que cada sessió fos diferent de l’altra. Per això vaig posar un títol a cada sessió i durant el seu desenvolupament tractem temàtiques relacionades amb el títol. La primera sessió va de presentacions personals del tipus “Qui ets?”, “On vius?”, “D’on ets?” “De què fas feina?”... També saludar “Bon dia!”, “Hola i adéu”... A la segona sessió, que es diu “Uep! Com anam?”, utilitzem el llenguatge quotidià per parlar de dies de la setmana, mesos de l’any, cercar adreces... La tercera es centra més en aficions, hobbies, obligacions... La quarta es diu “això és seriós” i feim diàleg més formals, per exemple cridar a la policia, o per anar al metge, cercar feina ... sempre amb un esperit lúdic i pràctic. La darrera es diu “Idò” i treballem aspectes típics de les Illes Balears, una mena de viatge per les nostres illes.
Són cinc sessions de tres hores de durada, amb un descans enmig. He de dir que m’han sorgit demandes de tallers més curts i els adapto a les demandes.

- Aquests blocs són tancats o els vas modificant o ampliant?
- Jo faig comptes d’anar ampliant-los, en algunes sessions n’hi ha aspectes que vull millorar (de fet algunes ja les he canviat perquè no me convencien) i en un futur vull fer un curs de llengua divertida a un nivell més avançat i un taller de llengua en família. N’hi ha famílies que arriben i no entenen la llengua i tenen dificultats per ajudar els fills, ho he provat i ha anat prou bé. Aquest ho tinc avançat i he preparat les cinc sessions per fer-les en família, tindrà altres blocs com coses de la casa, cuina...



- Quin material empres?
- Els tallers són bàsicament orals, però utilitzo un quadern il·lustrat. Des del principi he tingut molt clar que havia de tenir una informació en paper, fàcil d’entendre i molt visual.

- Parlem d’altres aspectes de la teva feina, a part de “Llengua divertida” .
- Ja he comentat que tinc tretze grups de teatre. Duc el programa de teatre escolar de Sant Llorenç des Cardassar amb set grups, tres grups d’extraescolars a Sant Llorenç, un a Son Carrió i altre a Manacor. A part a la Colònia de Sant Pere estic muntant una comèdia, que acabam de començar (l’any passat van fer una anomenada “Turista ocasional”) amb un gabellí que participa, en Joan Genovard.
Com actor no em dedico massa, no hem considero actor malgrat m’agradi actuar, som sobre tot professor. M’encanta actuar i faig coses ara vam estrenar una peça a Manacor amb Francesc Vernet i na Nicole Serapio, un microteatre, i no tinc res més en marxa. Amb Marc Bibiloni vam deixar de fer “Història del zoo” i tenim un projecte per a fer una cosa de teatre infantil. També esteim movent, amb n'Élmer Mendoza, un contacontes itinerant, dramatitzant un parell de contes populars que feim en el carrer( és molt divertit i ens ho passam molt bé). Hem muntat una versió de El Quijote que se diu “Enquijotados” , que vam fer aquí per l’alumnat de Capdepera.



- Com veus tu el teatre a nivell de poble o Mallorca?
- Jo no crec que sigui la persona més indicada per opinar. A nivell personal, segons llegeix o veig, puc dir que n’hi ha moltes noves creacions, moltes propostes de coproduccions amb Teatre Principal o altres importants. Sembla que a Manacor i Palma n’hi ha bastant de moviment de teatre, però als pobles la gent se segueix movent per veure la gent que coneixes del poble (èxit assegurat) o veure gent famosa (i segons qui) o espectacles familiars ... la visió que tinc jo és que la resta d’espectacles és difícil que tinguin acollida.
A lo millor si programessin comèdies la gent vindria més, però tampoc ho sé... A Manacor és diferent, des de sempre ha hagut molt de suport econòmic, bona programació, potencien les produccions locals i tot plegat ajuda.

- Vols afegir alguna cosa més?
- Animar a la gent a venir als tallers de “Llengua divertida” ens ho passarem molt bé i segur que serà una experiència positiva. Per apuntar-vos recordeu que podeu telefonar al 682 346 143/
Inscripcions: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., és una activitat gratuïta.