"...la gent jove no té res per comprar en el poble. Indirectament s’està dient a la gent jove que surti del poble perquè aquí no  trobarà obra nova a un preu raonable".

"..a Cala Rajada l’habitatge esta molt car, podem estar davant una altra bimbolla immobiliària"

"Hi ha poc mercat de lloguer al nostre municipi"



Toñi Ruiz dirigeix una de les agències immobiliàries amb més antiguitat i experiència a la zona de Llevant. Des del 2005 gestiona una agència immobiliària amb una cartera àmplia a Artà i Capdepera. És una gran coneixedora de la situació a banda de la seva simpatia i accesibilitat. És molt clara i entenedora. Perquè ens comenti algunes noticies que han sorgit els darrers (que indiquen un fort creixement dels preus dels habitatges) i ens doni la seva visió de l’evolució del mercat immobiliari a Capdepera.

Partim des d'una confessió: poc sabem de la situació del mercat immobiliari i l’evolució dels preus, llevat de les noticies que llegim a la premsa...

- Hem llegit moltes noticies parlant de que la pujada de preus a les Illes Balears dobla a la de la resta de l'Estat...
- Supòs que et refereixes a la pujada d’enguany... Per a mi, la pujada d’enguany és la mateixa que la de l’any passat, és a dir no ha pujat, però tampoc ha baixat. Jo  concretament tenc els mateixos preus dels habitatges que tenia. De moment no he rebut cap cridada que em digui “Mira que estan pujant els preus i jo vull pujar el meu”. Que el mes vinent pugui passar, pot ser però ara per ara no ha estat així.

Hi ha alguns casos que directament demanen més pels seus habitatges. Venen a vendre ca seva i et diuen que “m’he assabentat que el seu valor és, posem per cas 300”. I jo els don un consell: en 300 el podeu posar però el podeu tenir molt de temps, si el voleu vendre de veritat posau-lo a 250 i pot sortir ràpid. Però hi ha de tot, no és qüestió que ara hagi pujat tot.

- A quan esta el preu del metre quadrat d’un habitatge de Cala Rajada, diguent-ne normal?
- Esta al voltant de 1200 a 1500 euros el metre quadrat. Pot semblar poc però ara he venut un pìs de dos habitacions amb pàrquing i terrassa privada, per 140.000 euros, és cert que no és nou i s’ha de reformat, però res més. Feta la reforma se revaloritza.
També és important l’estat de l’immoble i el lloc on es troba, perquè en segons quins llocs el preu pot pujar.





- Una noticia que hem llegit és que hi ha moltes promotores que fan promocions per gent de defora , amb preus molt elevats...
- Sí, ara venen empreses grans (no et diré el nom)  que no compren només un solar, sinó varis on poden fer vint o  trenta habitatges amb piscina, jardins, aparcaments, calefacció... Si no hi ha obra nova comencen a construir un i venen, una altre i el mateix... I qui posa el preu? El que te els solars perquè no hi ha més. No hi ha competència, és com si només hi hagués una botiga de sabates (o cinc, però totes del mateix propietari) el propietari posa el preu que troba. I si la sabatilla esportiva valia 10 euros ara la ven a 25, sigui el color que sigui, i si les necessites ja saps el que has de pagar.

L’obra nova esta cara, ha pujat molt... per a mi, massa. Però els grans constructors, no parlam d'aquells que fan un o dos habitatges, tenen molts de solars en la mateixa zona per no tenir competència i posen el preu, perquè no hi ha obra nova i la que hi ha tenen uns preus elevats.
Un pis d’obra nova, que evidentment no te falta de res (una maravella de pis!), et poden demanar 350.000 euros... i parlem d’un pis!

- Amb aquests preus la gent jove del poble no pot accedir?
No, la gent jove no té res per comprar en el poble. Indirectament s’està dient a la gent jove que surti del poble perquè aquí no  trobarà obra nova a un preu raonable. Aquí no hi ha un bloc de 20 o 30 pisos nous (ni 10!) que tinguin un preu raonable, devers 180.000 o 190.000 per tres dormitoris, dos banys, cuina, ascensor, pàrquing.. i no parlam de piscina! Si s’oferta això, avui comencen i demà està tot venut.

- Hi ha diferències entre Capdepera i Cala Rajada?
- A Capdepera hi ha pocs pisos en venda, n’hi ha cases, i aquest habitatges depenen del propietari... hi ha cases que no han fet res des de fa temps, són antigues, i se poden comprar entre 200.000 i 250.000 euros, fins i tot menys. I després esta la casa que esta bé, amb pedra i bigues vista, garatge, reformada... que surt més cara, per devers 400.000 – 450.000 euros. Parlem de preus generals, després el propietari demana el que troba, venen amb una idea “ el meu veïnat ho va vendre per...” i el que és cert és que el seu veïnat diu que ho va vendre per aquell preu que de vegades no s’ajusta a la realitat.


- Diuen que el” boom” ve de la pandèmia, per allò del teletreball i de gent que venen a viure a llocs més oberts, vora el mar, i fugir de la ciutat?
- Jo veig que venen els mateixos de sempre. L'estranger jubilat, els que volen muntar un negoci aquí o els que venen a fer feina  una temporada i ja queden a viure... són casos que es donen però la majoria són segones residències.  Més o manco he vist el d’altres anys.

- Diuen que amb els habitatges vacacionals ara hi ha manco pisos per llogar o vendre  Els habitatges vacacionals han influït en l’increment dels preus?
- Abans era més rendible, amb la llicencia antiga, perquè ara amb la nova llicència no surt tan a compte. Cada cert temps, crec que són tres o quatre anys,  s’ha de pagar una quantitat per plaça i de vegades no surten els comptes.

- Hi ha mercat de lloguer al nostre municipi?
- Hi ha poc mercat. No hi ha molts de propietaris que vulguin llogar i els que hi ha, van molt alerta a qui el lloguen, per les dificultats de treure els inqulins. La gent vol tranquil·litat i no llogar a gent que després no et pugui pagar.

- Quan gestioneu l’hipoteques a quants d’anys se sol fer?
- Es tracta d’un programa que de forma aproximada calcula les hipoteques entre 35 i 40 anys. Manco no, segur. Però això és un món a part. Hipoteques se’n fan molt poques. El banc et dona el 80% del preu de l’habitatge, i la resta l’ha de tenir el comprador i afegir la paperassa. Quin jove té en el banc 20 o 30 mil euros, mínim. I si els tens a més has de tenir una feina fitxa, tu i la teva parella! Quina solució pot tenir això? Pens que els bancs haurien facilitar les hipoteques als joves i que fessin habitatges més econòmics. No se fan pisos pensant en la gent del poble... la majoria que es fan blocs per gent amb gran poder adquisitiu.

Per exemple quan es feren els blocs a l’entrada de Cala Rajada, tothom deia “quina meravella, amb jardins, piscina...” Però no pensen que els jardins necessiten un jardiner, la piscina du unes despeses, com l’ascensor o la neteja. Entre la crisi econòmica i gent sense feina, en aquestes comunitats es crearen uns deutes impressionants... Ara comença a treure el cap, perquè s’han anat venent i... Qui ho compra? Gent que l’usa com a segona residència, gent que pot pagar les grans depeses de manteniment que genera. Però abans la gent comprava per anar a viure  ( els préstecs eren al 100% i a més despeses) i no pensaren en el que costava el manteniment. Jo no dic que s’hagi de tornar a la situació anterior, però al manco que no fos tan difícil.

Te puc dir que clients amb els diners els costa trobar el que volen. A més amb la pandèmia tothom cerca un habitatge amb jardí, una finca  o una planta baixa.

- Penses que pot haver una altra bimbolla immobiliaria?
- Jo crec que sí. Així com pugen els preus crec que molts es pensen que tot se vendrà i realment a Cala Rajada l’habitatge esta molt car. De vegades me criden d’altres pobles i em demanen per un pis de 120.000 euros amb tres habitacions la resposta sempre és la mateixa, un no rotund. I si arriba alguna (una herència que es vol vendre, malgrat necessiti una reforma)  se’n va ràpidament, perquè hi ha gent que espera pisos d’aquestes característiques i en un mes esta venut.

- Per fer-nos una idea un pis de dos habitacions, normal, que pot valer de lloguer?

- Aquí depèn. Hi ha llogaters que posen preus raonables i després n’hi ha els qui per manco de 550 o 600 no el lloguen. Però això va canviant. Fa un temps el propietaris, especialment gent gran, no canviaven ni una cadira o llits vells ( tu pensaves “uns petits arreglos o canviar alguns mobles i es podria llogar més car”), i ara se preparen millor els pisos per llogar. Els clients són més exigents i els propietaris van reformant la cuina o els banys...








- I els habitatges socials?
-  Veig que s’han donat els de Capdepera i a Cala Rajada queden el bloc que té la façana plena de fusta (per defora no m’agrada però diuen que per dintre estan prou bé) i s’haurien de donar en venda o lloguer que fan falta.
Ja he dit que hi ha gent que passa pena de llogar. Jo els entenc, per ventura tenen un pis que els ha costat molts d’anys de feina i estalvis i tenen por de llogar-lo i que  després no els paguin i no els puguin treure de casa seva. I damunt són els “dolents”.

- Vaja que no tenim remei...
- Jo crec que no. Pensa que cada vegada n’hi ha manco sol per construir, i la solució pot ser posa més sol per construir... però de què serviria tenir més sol si després unes grans empreses el compren i el que construeixen ho venen a preus desorbitats.

Hi ha molta gent que vol comprar, però no poden. Entre que el banc no els dona i que no hi ha prou habitatges que agradin... pensa que uns joves de vint a trenta anys els mostres un pis vell  i tot son pegues, i els mostres un semi nou den decorat i reformat i és el que volen. El problema és que no hi habitatges nous. La majoria que estan en venda són prou velles i les noves tenen un preu desorbitat i quan el veuen i els fan els comptes veuen que no poden. Això fa que alguns cerquin a pobles del voltant.

Al cap i a la fi és allò que es diu “ es qüestió d’oferta i demanda”. I aquí hi ha poca oferta i molta demanda, tant per alemanys com per gent que viu aquí, i si es troba esta el problema del banc i les dificultats per obtenir les hipoteques. Pensau que nosaltres no som com els concessionaris de cotxes, nosaltres no financiam, ho fan els bancs.

Resumint puc dir que els habitatges de segona mantenen els preus i els nous han pujat molt, i ara tenen uns preus desorbitats. A les despeses d’hipoteca s’han d’afegir les de la llum, aigua, comunitat... i poc queda per viure.

- Així no és estrany que hi hagi varies famílies en un mateix pis.
- Clar, especialment durant l’estiu i els propietaris quan veuen tanta gent dins els pisos no volen

Moltes gràcies per ajudar-nos a aclarir com es troba la situació de l’habitatge sota el teu punt de vista. I si l'heu de mester....la trobareu a la web: https://www.toniruiz.com