inici

Cap Vermell

A l'estiu, entrevistes! / 2 / Ángel Del Río



Fa poc que es jubilà.
37 anys a la policia local, des de l'any 1980. Les ha viscut de tot color i ha vist pasar tres generacions de polítics. Hem fet una entrevista curteta però molt sucosa.



"A l’ajuntament hi ha un desencís total a nivell de personal..., hi ha dèficit de personal, baixes que no es reemplacen. Els polítics defugen de tota responsabilitat..."



Ángel Del Río Guerrero (Granada, 1954). L’any 1963 arribà a Mallorca. Tenia 9 anys. Sempre ha viscut a Capdepera. Començà a treballar a l'hotel Tucán de botones, als 12 anys. Eren nou germans i tenien necessitats econòmiques. Després alternà l’hoteleria amb la construcció. Itinerari típic dels emigrants. 
Però el seu sogre, Pedro, era municipal i li proposà entrar a la policia de Capdepera. Co

mençà d’auxiliar de policia de temporada, sense mitjans ni formació. Era l’any 1980. No feia un any dels primers ajuntaments democràtics. Més endavant es convocaren les places i va accedir a una plaça de funcionari (amb Joan Salas i Valeriano Marín). Eren les primeres. Han estat 37 anys de servei en què ha viscut en primera persona l’evolució d’un poble i d’un cos de seguretat que adesiara està envoltat de polèmiques.

Ara, jubilat, ens ofereix una visió lúcida i personal en una agradable conversa. Com has viscut aquesta evolució de la Policia? Com estàveu i com estan ara?

En primer lloc la policia ha sofert una complexa evolució sols del fet de passar de la dictadura a la democràcia. Ara es disposa de molts mitjans, aquesta ha estat l’evolució més gran. Ara els companys més joves surten de les acadèmies, més formats i amb més mitjans. Quan jo vaig entrar teníem una màquina d’escriure per a tots i havíem de fer torns per emprar-la. Ara, a més de mitjans, també tenim la immediatesa, l’accés a la bases de dades de la Guàrdia Civil: amb la matrícula d’un cotxe pots saber-ho tot del propietari, per contra també s’ha perdut una mica de proximitat, del policia que era a la plaça i coneixia tothom. Queden moltes coses pendents, encara: les instal·lacions no són adequades i donen molt mala imatge i, a més, suposen una gran despesa innecessària.
Però per molt que s’hagi canviat, sempre he estat del criteri que la Policia ha d’aplicar sobretot el sentit comú. La policia és la primera imatge del municipi, fa complir les ordenances i s’encarrega de l’ordre públic i això s’ha de fer sobretot amb sentit comú.

 


- Quant als caps de policia que han passat per Capdepera, què ens pots dir? Quins records tens?

Per a mi el millor, amb diferència, fou Antonio Nogales, un gran professional que va dur a terme una feina sèria i compromesa d’organització. A més, començant de policia a Capdepera des de baix i promocionant amb el temps. Coneixia els problemes del municipi perquè els havia viscut.
Al sergent Terrón, millor oblidar-lo. Es pensava que estava a la Legión. Va fer una autèntic abús d’autoritat. També els polítics li donaren carta blanca. Jo em vaig oposar a aquelles corrupteles. Els polítics varen mirar cap a un altre costat i acabàrem a l’Audiència.
La resta ha passat sense pena ni glòria.

 - És que la policia de Capdepera teniu l’imatge d’un cos conflictiu...

És un conflicte interminable, no sols és econòmic, la policia és una qüestió política. Si hi ha d’haver sis policies no n’hi pot haver dos. I no es pot cobrir amb hores extres. Al principi pots cobrar al mes 3.000 o 4.000 euros, però no tens vida i això repercuteix en el servei. Fer 40 a 50 hores extraordinàries al mes no et satisfà gens. El policia s’ho ha de menjar tot: ofegats, bregues, gats..., tot allò que passa al poble. Al final has de saber més que un advocat per a actuar segons a on.
No es pot suplir tot amb hores extres i menys per decret, després de tants anys.
No és voluntat de la policia estar sempre al punt d’atenció. Hi ha molts casos, per exemple a Tomeu Fernández se l’ha hagut d'indemnitzar amb més de 50.000 euros per amenaces i coaccions dels caps. Això ho ha pagat el poble.
A l’ajuntament hi ha un desencís total a nivell de personal, a mi molta gent m’ho comenta: brigada, administració..., hi ha dèficit de personal, baixes que no es reemplacen. Els polítics defugen de tota responsabilitat. Si a algú se li ha de donar la inutilitat absoluta que se'l cridi a un tribunal mèdic, però el que no es pot fer és que tot això ho pagui el poble. I quan es perd l’esperit de fer les coses bé..., no és ara la solució. Ara capgirar aquesta situació que ve d’uns anys enrere és molt difícil. Quan hi havia en Toni Nogales a Capdepera venien molts de policies per aprendre. Capdepera era un municipi de referència, va fer un salt de qualitat. Ara ningú vol venir, per alguna cosa serà. És un dels municipis on els treballadors cobren menys. Pensau que la policia és la que assegura la llibertat i la seguretat dels ciutadans. Això els polítics actuals no ho entenen. Si poguessin, ho privatitzarien tot. Amb la brigada fan el mateix.

Quant al poble, a Capdepera, quins canvis has viscut?

Cada poble té la seva idiosincràsia. A Capdepera, la gent mostra una mica d’indiferència per les coses que no l'afecten directament, no s’implica. El cas Terrón fou un exemple molt clar. Tinguérem molt poc recolzament. Me’n vaig amb un regust agredolç. El municipi pot donar molt més de sí. La policia sempre anirà en consonància amb el que el poble sia. El que no es pot fer és valorar més l’"abrazafarolas" que aquell que treballa. I pel que fa a la policia, es necessita una actitud més dialogant, si no no te solució. I, insistesc, les dependències fan pena.

Es pot dir més fort, però no més clar. Moltes gràcies , Àngel. Una persona que sempre ha anat de cara, que ha aplicat el sentit comú (per a molts el menys comú dels sentits) i a qui desitjam el millor dels jubileus.

 

 

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar