inici

Cap Vermell

Conversa amb Josep Terrassa

L’espiritisme gabellí ha sortit de les catacumbes


 

- Aquestes darreres setmanes s’ha parlat molt de l’espiritisme, però cal explicar què era i què significava. Ciència? Religió? Revolta social?

-  L'espiritisme creu en la possibilitat d'entrar en contacte amb els esperits; és una creença d'arrel cristiana. Creu que la persona està formada de cos i esperit. Aquest es diferencia de l'ànima cristiana en el fet de reencarnar-se i per tant pot perfeccionar-se amb successives encarnacions.
   Una religió és una doctrina que necessita d'una organització (temples,sacerdots,seminaris i associacions que li fan costat). L'espiritisme és una aposta personal que, conscientment, prescindeix de suport institucional.
   L'espiritisme neix a mitjan segle XIX, una època en què la ciència prenia embranzida. Creu que l'home s'ha de regir per les evidències. De fet, la comunicació amb els esperits volia ser una demostració, una prova de la seva existència. L'espiritisme vol ser una creença racionalista.  

 

- A Mallorca es pot dir que l’espiritisme només arrelà a Capdepera. Per què Capdepera estava en disposició d’acollir no una, sinó dues dissidències religioses: metodisme i espiritisme?

-  La dissidència religiosa no era possible sense haver passat per una etapa prèvia: el lliurepensament; una ideologia segons la qual cadascú ha de cercar el seu propi camí, sense intermediaris. Per tant, era anticlerical i amb una ferma aposta per la societat civil de base republicana.
   Quan el gener de 1874 un cop d'estat militar acabà amb el Sexenni Democràtic i la I República, els lliurepensadors locals seguiren endavant i es toparen, l'any 1878, amb el metodisme i l'espiritisme i s'hi apuntaren. Les elits polítiques i religioses locals no pogueren fer-los desaparèixer, cosa que sí passà als altres pobles illencs on intentaren arrelar.
   El comerç de l'obra de pauma, els nombrosos nouvinguts i l'interès per les novetats culturals a un poble amb un destacat nivell d'alfabetització va crear una societat oberta, dinàmica i moderna.


- Qualque vegada has dit que Capdepera estava més connectada a Europa que la resta de l’illa. Quina explicació li trobes?

- L'aposta per una societat civil i l'autonomia personal eren unes idees defensades pels republicans i procedien dels països europeus més avançats. El metodisme procedia d'Anglaterra; l'espiritisme com a creença i proposta política i social venia de França via Barcelona. A tot això cal afegir-hi unes relacions comercials amb el sud de França. Antoni Vaquer "de S'Heretat", gerent de La Palmera, llegia premsa francesa. A Mallorca hi havia pocs pobles que mantenien relacions comercials amb països europeus i, a diferència de Capdepera, no permeteren que arrelassin creences i ideologies desconegudes.

- Fou l’espiritisme gabellí un dels resultats d’aquesta connexió?

- Evidentment. Una part dels gabellins era gent dinàmica i oberta a noves inquietuds, cosa que facilità múltiples connexions amb l'exterior.


- Un fet que resulta molt cridaner és la intervenció de les dones en la vida pública gabellina. Trobes que l’espiritisme té res a veure amb aquest fet?

- Amb el lliurepensament, la dona passà a ser la companya de l'home amb el qual, normalment, compartia creença i ideologia. A l'hora de formar una família la qüestió ideològica pesava molt; els lliurepensadors cercaven dones que acceptassin les seves creences i sobre aquesta base de respecte i tolerància sorgí un nou tipus de relació matrimonial. L'espiritisme formava part del nostre lliurepensament, juntament amb els republicans, metodistes i, més recentment, els socialistes. Fins ja entrat el segle XX, dins el socialisme, la dona gabellina no va tenir vida pública. La via de penetració del feminisme local va ser, segurament, la revista espiritista "La Luz del Porvenir", que dirigia Amalia Domingo Soler, i en la qual va escriure, per exemple, Emilia Pardo Bazán.


- L’espiritisme es relaciona políticament amb el republicanisme i després amb el socialisme; ens podries contar aquesta evolució?

 -- El republicanisme gabellí va aparèixer públicament a les eleccions municipals del mes de desembre de 1868. El socialisme no arrelarà fins al març de 1910. En el segle XIX els obrers creien en la redempció obrera; necessitaven prohoms, societats i gent benefactora que els tragués de la misèria. En el segle XX ja són conscients que ningú els resoldrà els problemes i, aleshores, les seves organitzacions es van transformant, lentament, en eines de combat. En el segle XIX la pobresa era assumida com a natural i l'objectiu era pal·liar-la creant mutualitats i altres institucions; en el segle XX era un tema polític, un problema social que únicament es podia resoldre des del poder. 


- Això ens duu a pensar que a Catalunya l’espiritisme estava més acostat a tot el món llibertari i aquest fet seria una diferència respecte a Capdepera. Malgrat tot, la connexió Capdepera-Barcelona és clara, via Amalia Domingo Soler. Què ens en pots dir?

 - N'Amalia no es va preocupar mai per les qüestions polítiques; per tant, el món llibertari no va tenir cabuda en els seus articles i llibres. Els espiritistes eren autodidactes i lliurepensadors, per la qual cosa la diversitat de l'espiritisme és enorme.
   N'Amalia, des de l'any 1876, residia a Gràcia, un poble al costat de Barcelona; entre 1850 i 1900, és a dir, amb 50 anys, va passar de tenir 16.000 habitants a tenir-ne 60.000, gràcies a la industrialització de Barcelona. Capdepera, en el mateix periode, va passar de 1.500 a 3.000 habitants, a causa, en bona mesura, del comerç amb Barcelona. Ambdós pobles varen crèixer a l'ombra de Barcelona però seguint camins diferents. 


- Una de les coses que has anat dient aquestes darreres setmanes és que els espiritistes gabellins no eren gent «rara», sinó que, al contrari, eren molt «normals». Podries fer un petit repàs dels noms i circumstàncies d'aquestes persones?

-  Allò que varen fer rars els espiritistes foren les dures campanyes en contra seva i la desinformació interessada. 


- A l'actualitat sembla que tot això de l'espiritisme s'hagi perdut i fa la sensació que poca gent en vol parlar. És per desconeixement o per altres qüestions? En aquest darrer cas, quins són aquests motius del silenci quasi absolut quant a l'espiritisme gabellí fins ara, en què ha sortit el teu llibre?

-  L'espiritisme és el fruit d'una època, d'una revolta popular en contra del clericalisme, del poder polític, de la tradició i les ensenyances rebudes. Amb els anys, els canvis socials, polítics, culturals i els descobriments científics han diluït la proposta espiritista. Una part d'allò que reclamaven, la formació d'una societat civil, per exemple, s'ha acabat imposant. La sublevació dels militars a l'any 1936 fou determinant, el cop de gràcia a totes les dissidències. 


- Som conscients que moltes vegades els historiadors tenen més preguntes que respostes. Has tingut aquesta sensació mentre treballaves en aquest llibre?

- Si no hi ha la necessitat de plantejar inquietuds no es pot escriure història ni novel·la ni poesia. Allò que m'està passant en aquests moments és que les vostres preguntes em fan repensar tot allò que he deixat escrit i que he rumiat durant anys. El punt i final s'allunya mentre surtin interrogants per respondre. 


- A nosaltres se'ns ocorre si hi hagué anarquistes a Capdepera. Sembla que l'espiritisme va més lligat a un moviment assembleari. Però a Capdepera no hi hagué ateneus? Què ens en pots dir?

- La base de la proposta política de l'espiritisme no era la lluita diària, el conflicte permanent. Defensaven uns valors democràtics: llibertats polítiques, justícia social, solidaritat amb els oprimits i uns valors morals gairebé absoluts: pau, bondat i fraternitat. L'any 1931 escolliren per a representar-los unes persones de reconeguda bondat, integritat i compromís amb la democràcia republicana; una proposta molt allunyada de les quimeres revolucionàries.  


- Sí alguna cosa podem deduir de tot el que s'ha treballat fins ara sobre la història gabellina, és que aquesta és complexa i que, com totes, té les seves llums i les seves ombres. Aquest llibre teu sobre l'espiritisme ens ha aportat una mica de llum sobre un dels temes més «secrets» dels gabellins, però encara resten molts de punts foscos que caldrà il·luminar per a entendre millor la societat gabellina. En aquest sentit, quins són els teus projectes de futur?

- Una vegada treballades les creences i una part del pensament local, intentaré estudiar el poble des del punt de vista polític i econòmic, amb l'obra de pauma com a fil conductor.


- Pere Fullana va dir a la presentació del llibre que «
el comerç transforma les nostres societats ja que permet interrelacionar-nos amb l'exterior». Es pot aplicar al cas de Capdepera?

- Sempre ha estat així des de la prehistòria; el comerç ha transformat les societats i la seva manera de viure. La mar Mediterrània ha escampat la cultura i els problemes dels pobles riberencs. 

- Per què creus que el marxisme, com diu Gerard Horta, volia que els obrers no tenguessin vida espiritual i sols se'ls havia de veure des de la perspectiva de la lluita de classes. Quina és la teva experiència al respecte?

- La lluita pel poder era una qüestió prioritària i perquè fos així capolaren els sentiments humanitaris i la vida espiritual, aquella que ens agermana. Els totalitarismes marxistes i feixistes marcaren amb sang la cultura d'una època; l'espiritualitat fou combatuda perquè aquestes ideologies no hi creien. Actualment em fereix profundament que la política nacional i internacional, sense ser marxista ni feixista, no tingui compassió dels desvalguts, principalment aquells que han hagut de deixar casa seva a causa de les guerres i la violència.


- Quin personatge de Capdepera creus que ha deixat major petjada a l'espiritisme de Capdepera?

- L'espiritisme fugia dels personalismes; era gent molt humil, discreta i sense pretensions. Els majors recorden, bàsicament, els mèdiums de la darrera època i desconeixen els polítics que els representaren i els valors que volien transmetre. 


- No cal dir que, per acabar aquesta entrevista, ens agradaria que ens fessis unes reflexions finals, tant sobre el contingut del llibre com de la seva repercussió una vegada publicat. 

- El llibre vol explicar uns trets culturals locals que ens feren diferents i omplir un buit historiogràfic. M'agradaria que Capdepera fos conegut i reconegut per les seves aportacions. 



Foto del mes












 

Horaris C E Escolar