Marisa Nebot Cano: brodadora de gaubances 


 

Voleu saber com eren Cala Rajada i Capdepera de la vostra infància? Aquell paradís retrobat de merlets i d’espilleres que tothom somia i reviu a n’aquesta part del món?:

Molt honorable senyor president, senyor Batle de Capdepera, autoritats, senyores i senyors, gabellines i gabellins:

La pregonera del Mercat Medieval d’enguany, Marisa Nebot, parlarà de Capdepera des de la mirada d’un temps estrany. Ella és una gran dona gabellina, que posseeix la tranquilitat dels Taure, el seu signe, i a més una gran capacitat per l’estalvi. Ella, no fa art, sinó artesania. Llucià, el seu marit l’acarona amb les harmonies de la banda, per una banda, i per l'altre, el seu fill Arnau, li porta el teatre i el seu tragí com a dramaturg fins als racons de casa seva. La seva filla, Nuria Serra, amb l’esport per senyera l’acompanya des d’una Eivissa que també li és familiar.  La mare Eloisa Cano i el seu pare Joan Nebot "Rai", escriptor reconegut per altres escriptors com Llorenç Capellà, varen dedicar molt de temps a l’art d’ajudar a la seva filla, tant ella com ell fóren els teixidors pacients de la incertesa i creadors de l'èpica gabellina.  En aquest sentit, podem dir que Marisa ha heretat el seu humanisme social, als tallers de confecció o a l’escola de la vida, que deia Joan “Rai”. La qüestió és que la pregonera d’avui, té una paciència, gairebé de mestre, i és tan trempada com la besàvia Margalida Moll Fiol que sabia cosir i era molt destre en saber arranjar qualsevol cosa. Marisa té la mirada pedagògica de qui ja te veu venir d'enfora, però també l'amabilitat del tracte just i afable.

La seva passió pel seu ofici resideix dins aquell minúscul i silenciós espai que ofereix al poble, amb un tracte familiar, que difícilment es pot ja trobar en cap petit comerç, no parlem ja dels grans.

Ella que ha tengut parada al Mercat Medieval de Capdepera durant més de 15 anys, coneix de primera mà l’esdeveniment d’avui, per dedins i per defora, mentre impartia lliçons als més petits. Per acabar aquesta presentació m’agradaria dedicar-li un poema titulat:                                   

  NOCTURNA BALENGUERA

Brodadora, brodadora,

brodes fil de temps antic.

Celísties tens per randes

i repunts de fosca nit.

Coixineres, cortinatges,

blanques mans, brocats fins.

Brodadora d’esperances:

quina agulla de cap al pit!   

 

 Joan Cabalgante Guasp, 18 de maig de 2018.