Coincidint amb el final de l'exposició de Jaume Mercant al Centre Cap Vermell, l'associació cultural Cap Vermell presentarà el llibre d'Esperança Llabrés "Des de la soledat i el silenci. La pintura de Jaume Mercant", un treball exhaustiu sobre la vida i obra d'aquest artista gabellí on hi ha gairebé tota la seva obra catalogada.

Diu Esperança Llabrés a la introducció del llibre:

L’obra del pintor autodidacta gabellí Jaume Mercant Melis (1908-1999) és el resultat d’una anada cap endavant, d’una carrera d’obstacles: la que mantindrà ja de ben petit quan, malgrat l’oposició contundent i dura dels seus pares, que no acceptaven aquell «vici de pintar» que tenia el nin Jaume. Sense gairebé referents artístics i amb una escassa formació, ja que comença a treballar a sis anys, va decidir, a despit de la família i malgrat les burles de companys i conveïns, amb absoluta fermesa, dedicar la seva vida a fer el que més li agradava: pintar. I a ser pintor consagrà els seus anhels i somnis, mantenint una lluita constant, al llarg de la seva vida, fins i tot contra si mateix i les seves contradiccions. Mercant, toti les escassíssimes perspectives, farà el possible per formar-se, per llegir i cultivar-se, i sobretot per pintar, amb l’esperança de poder viure algun dia del seu art, cercant un reconeixement i un lloc dins el panorama artístic illenc.

Tot i que Capdepera era, en molts d’aspectes i com veurem més endavant, un poble bastant més avançat que d’altres de l’entorn, la decisió de ser pintor a una edat tan primerenca, en uns anys de penúria econòmica generalitzada, amb un entorn familiar d’escassos recursos i que desaprovava l’afecció de Jaume, topava amb obstacles difícils de superar. En efecte, en un poble petit i allunyat de les novetats i esdeveniments artístics i intel·lectuals, sense referents artístics, l’opció representava quasi un acte de transgressió, una raresa, una excentricitat. I així és com ho veien els seus conciutadans, com una raresa. Tan sols la seva fortalesa, la feina, l’aprenentatge, la voluntat i una vocació indestructible feren possible de suportar les incomprensions, els constants problemes econòmics i els fracassos deles exposicions, fins a arribar a produir una obra coherent, sòlida, personal i misteriosa; una obra que traspua sensibilitat i poesia.

Era, juntament amb un grapat d’artistes –casos de Longino, Juli Ramis, Miquel Brunet, Josep Bover, Rivera Bagur i el jove M. Morell, que desenvoluparen l’activitat artística de manera lliure i singular, al marge de grups i normes–, un pintor tangencial (Ros, 2000), format a força de feina, experimentació, lluita ,superació i aprenentatge personal; un pintor a contracorrent, allunyat de la figura dels marxants, que sempre va voler salvaguardar la seva llibertat amb independència de tendències i modes, vanitós respecte a la seva obra; un artista que sempre va fer el que creia, que tenia clar que l’important era l’obra, que va seguir el seu camí, la seva manera de fer, amb l’objectiu de crear un llenguatge propi, personal i identificable.

Segurament influenciat per la seva formació artesana, era un perfeccionista que valorava per sobre de tot l’obra ben feta, el treball, la voluntat de millorar, l’esforç. A la seva pintura no hi ha improvisació, res és gratuït. Tot està pensat i repensat. La seva creació és el resultat d’un llarg procés, d’una visió basada en el record més o menys immediat, que es resol finalment després d’haver observat amb mirada personal, d’assolir la cosa vista i viscuda, després d’interpretar i transformar al taller, segons l’estat d’ànim i una vegada realitzats un bon grapat de dibuixos, esbossos, estudis i proves, tot fruit d’una feina lenta i disciplinada.

Per concloure aquesta introducció, valguin les paraules de Damià Ferrà-Ponç quan afirma que «si la pintura catalana moderna compta amb l’obra de Jaume Mercant, és només perquè ell fou en tot moment una fermíssima voluntat de no claudicació. Dins el migrat panorama de la pintura actual a Mallorca, Mercant és un esforç constant d’oferir un món estètic i crític alhora. I també una tàcita denúncia d’una societat que manté els artistes en condicions miserables per, temps després, transformar la seva obra en un objecte d’alta especulació» (Ferrà-Ponç,1973, p. 16).


Cap Vermell a través de l'apartat Fotografia dominical vos va oferir un ample recorregut per la seva obra:

Fotografia dominical / 58/ Jaume Mercant (1)
Fotografia dominical / 59/ Jaume Mercant (2) Anys 20 i 30
Fotografia dominical / 60/ Jaume Mercant (3) Anys 40
Fotografia dominical / 61/ Jaume Mercant (4) Anys 50

Així com una entrevista amb l'autora:
Conversa amb Esperança Llabrés, al voltant de l’obra d’en Jaume Mercant



Vos hi esperam a tots divendres dia 16 de juny a les 18,30h a la sala d'exposicions del Centre Cap Vermell.