Dissabte 17 d’agost, dins el marc de les Festes de Sant Bartomeu de Capdepera, es va dur a terme el tradicional concert de la torre de Canyamel, en aquesta ocasió la convidada va ser la premiada artista Concha Buika.
Primerament, va ser una agradable nit la que acompanyà la coa d’assistents que esperaven impacients trobar un lloc al recinte de la torre, la lluna vetllava sobre els merlets l’esdeveniment; cridà l’atenció que no sortís el representant de l’Associació d’amics del Tilloli per fer el seu acostumat discurs, i que directament es passà a l’actuació.
Seguidament, l’espai de l’escenari començà a cobrir-se de músics, un d’ells deixà preparada una beguda en vas argentat per a l’artista i de mica en mica ocuparen la part principal de l’espai destinat als intèrprets: percusionista, Iván a la caixa, un baixista amb baix de cinc cordes, un guitarrista que s’atreví amb el pal flamenc i un pianista i parella de la cantant que de tant en tant treia el trombó per donar unes notes de color a les peces que sonà la banda, en estils diferents, que anaven des del soul, el jazz o la rumba.
Posteriorment, va ser la mateixa Buika que de la mà d’un dels músics sortí a l’escenari amb un vistós vestit blanc i la que s’encarregà de dedicar el concert també a Maria, una persona que com recordà la cantant mallorquina ha ofert la seva vida a l’educació dels infants del Tilloli. Els ritmes animats, els balls i la veu versàtil de Buika sorprengueren part del públic assistent, de qui arrencà aplaudiments entre cançó i cançó.
Després, d’unes quantes cançons (unes tretze, en total), el discurs de Buika sobre l’escenari es va fer una mica pesat, tal vegada agafà un to de sermó inadequat, però que segurament va tenir les seves raons, no ho dubtem, però tal vegada va rompre el ritme del concert. Concha expressà, de vegades amb el seu català de son Oliva, que eren temps de fe, i parlà també sobre les disputes conjugals, per després deixar escoltar la seva viva veu no amb certa improvisació en algunes peces. D’altra banda, el so de l’espectacle va ser molt bo i els instruments s’escoltaven altament definits. L’artista també va sonar un tema en català: la balada “En el nom de la pau”.
Finalment, Buika deixà sortir tota la seva força sobre l’escenari i acabà el concert, però segurament per a molt sense complir amb les expectatives esperades, però això ja són figues d’un altre paner. Sigui com sigui, molts dels assistents li demanaren un bis, que va fer que l’artista tornés a sortir a l’escenari i sonés una de les seves cançons darrerament més conegudes: “Mi niña Lola”. L’acte acabà amb l’abraçada entre Maria i Concha i el ram de flors atorgat per la responsable de la revista Bellpuig. Tot plegat va ser un concert “màgic”, del que de ben segur que gaudiren gairebé tots els assistents, congregats de diferents punts de l’illa i bona part del Llevant mallorquí. Moltíssimes gràcies, Buika!
Joan Cabalgante i Guasp
