Plaça Castellet. Comencen les vacances. Na Bleda arriba al lloc on creu que serà perfecte per passar el seus dies de relax. Allà té una gran sorpresa: hi ha un munt de gent que l'espera i vol passar amb ella aquesta estona.
El bon humor, els ocells, les flors, els arbres, la mosca, tot amb gran felicitat. Però no tot serà perfecte ...Qualsevol estri o material serveix per fer un gag. Per riure. Els collars, la peixera, la cadira. Tot molt senzill, però molt ben fet. Un ritme trepidant que manté l'atenció de petits i grans.
Una herba que deixa petjada, la participació d'espectadors, una partida de tenis, música amb un matamosques, una peixera gegant...
I un panxó de riure. Riure sense aturar. Riure fins a dir basta....
I no podia faltar el bany. Ni esquitar el públic, que sobrepassa l'aforament previst i queden drets fins acabar. El púbic agraeix el refresc.
Bleda, Magnífica!
I sols la pausa necessària per pasar d'una plaça a l'altra. Tot i que la temàtica i el públic és molt diferent. Comença a la plaça dels Pins El jardín del viento, de la companyia Cal y canto de Burgos.
Un poema visual de 40 minuts. Poesia pura. Bellesa a cada moviment. Musica encisadora que ens transporta al mon dels somnis. Sorpreses constants...Una preciositat, no. El següent!.
Un aire com embogit, brunzits d’estrèpit, revelen el verd, les flors i el sol a uns malenconiosos joves que habiten un jardí exuberant sense aixecar la mirada dels seus miralls.
Presos d’una excitació ansiosa i entusiasta, eleven els seus passos gentils, alcen ingràvids animals. Quant el cel s'aclareix, cada rumor torna a canviar. Queda a la cavitat més profunda de l’oïda subtils sospirs de llibertat.
La música, el vestuari i la dansa encisen el nombrós públic incapaç de bellugar-se de la cadira.
I de sobte els somnis. Els objectes voladors dansen a la plaça.
No hi ha paraules. Contemplau les imatges.
I de sobte acaba. La gent immòbil. No s'ho creu. És possible tanta bellesa?
Sí. Sembla que al Festival d'arts al carrer tot és possible. Propostes de primer nivell internacional a Capdepera. Sí, tot és possible!
Gràcies!
