El duet de guitarra format per Maribel Lliteras i Andrés Parra oferí un magnífic recital de guitarra clàssica



El passat 27 de juny, en diumenge, el grup Amb cor de cordes (duet de guitarra format per Maribel Lliteras Flaquer i Andrés Parra) oferí un concert dins el cicle a recer de les murades del castell de Capdepera. Tot i que podria haver estat un públic concorregut, hi va haver un grup d’espectadors fidels que gaudí d’allò més amb l’espectacle.



Primerament, dir que l’actuació anava acompanyada per una sèrie de projeccions en les que se podia llegir el títol del tema així com veure imatges de ports alemanys, com el de Main, per exemple, com també dels inventors més importants del segle XIX, així la bicicleta o la locomotora en foren els protagonistes que cridaren l’atenció a més d’un jovenet que hi havia al recital i no tan jove. La primera peça que sonà va ser una sonata en re major, també interpretaren 10 valsos curts acompanyats d’uns vídeos en els que es podia veure les diferents parts d’una relació amorosa, amb reconciliació inclosa, que interpretaren dramàticament bé quan el guitarrista donà una rosa a la guitarrista. També va ser simpàtic el gest d’ella quan la hi tornà.



Seguidament, també hi hagué temps per dedicar a compositors clàssics com Antonio Lauro, Francesc Tàrrega, Emili Pujol o Manuel de Falla, així com la interpretació d’alguna milonga o algun “choro” brasiler. Curiosa també la projecció de la diapositiva amb la definició de “milonga”, una veu angolana que significa xerrada o «plàtica» conversacional. La tècnica d’ambdós guitarristes va ser notable, i tot i que es presentaren més com a professors de guitarra que no com a concertistes, la veritat és que l’auditori va quedar molt complagut del concert. I és que la mestria que demostraren ambdós intèrprets juntament a l’espai idíl·lic del castell s’ha de saber apreciar, perquè són pocs els entorns on es puguin fer concerts com aquest i pocs guitarristes que juguin a casa amb l’esplendor dels grans recitals.

Finalment, el celistre feu acte de presència, però no pogué apagar el caliu de l’estiu que ara comença ni el del públic assistent, que pogué passar-s’ho bé amb l’espectacle, on sonaren peces gens fàcils d’interpretar. La conxorxa i el silenci propici per a la música feren acte de presència en un cicle de concerts que ja comença a donar els seus fruits. Enhorabona als organitzadors, als intèrprets i al públic assistent. 





Joan Cabalgante Guasp