El dijous dia 22, al pati de la Biblioteca de Capdepera, els artistes, i bons amics, Jaume Miró i Pau Arévalo, acompanyats de l’editor Pau Castanyer (Edicions del despropòsit), aproparen el seu experiment literari “De les criatures del bosc” fins a Capdepera.
En teníem noves, ens n’havia arribat el ressò de la presentació a Palma, per Sant Jordi, n’havíem vist alguna de les il·lustracions, però ens calia tenir-lo a les mans, encarar-nos-hi obertament i fer-nos-el nostre. I ara que ja ho hem fet i ens n’hem amarat sense reserves, podem dir que ens trobam davant una proposta tan agosarada com engrescadora. Una proposta que, immediatament, com una punyida dolorosa, ens ha obligat a capbussar-nos en la poesia dels desapareguts Andreu Vidal i Andreu Cloquell, dues vides escapçades prematurament, com també fou prematura la mort de Maria Antònia Padró. Com ha dit algú, el suïcidi dels dos últims obrí un cràter en l’existència del primer i això es reflecteix en l’obra posterior de Vidal.
Que Jaume Miró retés una mena d’homenatge a Andreu Vidal en forma de text teatral breu, ja resulta cridaner. Vidal, tot i haver rebut el “Ciutat de Palma, no és el que podríem dir un poeta popular. La seva és una obra exigent. Com va escriure Josep Maria Lluró, “acostumats als poetes de diumenge, els versos de Vidal ens trasbalsen per la seva rotunditat, i ens costa, amb el nostre gust adotzenat pel lloc comú poètic, percebre l'emergència d'una mirada renovada i renovadora del món com la que proposa Vidal”. I que, posteriorment, aquell text de Miró, escrit el 2005 acabi en format de “còmic”, encara sobta més.
Però, hem dit “còmic!? Ben bé, no li escau, aquesta accepció al treball de Miró-Arévalo. Pere Perelló, a l’epíleg, s’hi refereix com a un poema gràfic, “l’experiència d’una experiència, d’una experiència que alhora és l’experiència d’una experiència liminar: un posar-se més enllà, en el lloc de, una metàfora.” Poema gràfic, sí, en què el text troba un suport inestimable en els dibuixos de Pau Arévalo, per a bastir un conjunt harmoniosament inquietant i altament empàtic amb “la tragèdia íntima i personal, amb el misteri de la més inescrutable i irrevocable de les decisions”.
Acceptam el suggeriment dels autors i en feim una segona lectura que, segurament, tampoc serà suficient. Ni la tercera. I és que amb aquesta obra, com en l’obra de Vidal, donam voltes no a un cercle, sinó a una espiral infinita, en un sense sentit ”entre no-res i no-res”.
“De les criatures del bosc. No us el perdeu.
Si estau interessats en adquirir el llibre contactau amb
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
