inici

Cap Vermell

El metodisme a Capdepera

PROGRAMA DEFINITIU. L'associació culturalCap Vermell organitza les JORNADES D'ESTUDIS LOCALS. Dies 24 i 25 gener 2014
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. /images/2014/01/cultura/metodisme.jpg" target="_blank">





















L’any 1879 Bartomeu Alou (1855-1938) va fundar el metodisme a Capdepera, fet cabdal en la història i la societat d’aquest municipi de la Mallorca oriental marcat de llavors ençà per la coexistència de tres religions o doctrines –catolicisme, metodisme i espiritisme–.


Al llarg de la segona meitat del s. XIX Bartomeu Alou, nascut a Palma (1855 – 1938), va fundar el Metodisme a Capdepera, coexistint aquesta religió amb el catolicisme i amb l’espiritisme. De molt abans són les referències històriques que es tenen referents a l’arribada del protestantisme de Martí Luter a la península, encara que no serà fins 1835 quan el metodisme hi entra per Andalusia de la ma del missioner britànic William H. Rule.

Qui fou Bartomeu Alou? Per què de la importància del metodisme a Capdepera? Com conviuen tres religions en aquesta petita població costanera? És, potser, la llunyania respecte de Ciutat i, per tant, l’aïllament relatiu, el que afavoreix que la societat gabellina tingui organitzada la seva subsistència i permeti aquesta coexistència religiosa? El metodisme portà associada l’alfabetització de la població, inclosa la menys afavorida; és això el que fa que les autoritats de l’església catòlica promoguin a Capdepera esforços per a contrarestar l’acció del metodisme? A mitjans del s. XIX Capdepera té un entramat social que es pot considera preindustrial, cas molt particular a Mallorca, per exemple amb l’obra de palma, amb cooperatives i una base social important de traginers. Dóna això força a l’assentament del metodisme, o el metodisme empeny la societat en aquesta línia?

Totes aquestes preguntes són difícils de respondre d’una manera taxativa, i d’alguna manera es troben ja respostes en els articles que componen aquest llibre i que tenen com a característica la pluralitat.

La mateixa situació geogràfica de Capdepera pot ser una resposta: la llunyania de Ciutat, el centre del poder polític insular, i la mar que obria tots els camins a l’exterior per tal d’anar i poder tornar amb certa rapidesa carregats d’idees i d’objectes nous.

La formació social gabellina, sense senyors nobles residents al mateix poble, feia que els gabellins se sentissin diferents dels seus germans artanencs, on els senyors hi perduraren fins fa ben poc.

L’arribada prematura d’ideologies com el republicanisme i l’internacionalisme que donà pas als lliurepensadors gabellins.

La llata, tant la seva confecció com la seva comercialització, donà pas a un excedent econòmic que compensava la migradesa dels guanys de la pagesia i que, a més, donà com a resultat que el creixement poblacional sigui considerat modern en comparació amb altres contrades no molt allunyades i, a més, una part del poble va saber entroncar amb el mutualisme i el cooperativisme mundial i l’ajuda mútua, creant tot un seguit de cooperatives.

El paper de la dona, molt més actiu que als pobles veïnats i a la resta de Mallorca, amb entrades econòmiques pròpies que li permetien una certa independència.

El gran encert de la creació de les escoles metodistes, que donava una oportunitat als desvalguts d’adquirir els coneixements necessaris en les societats modernes.

La personalitat de Bartomeu Alou també té el seu pes a l’hora de valorar la persistència del metodisme dins Capdepera.

Tots aquests factors, foren els que crearen la saó per tal que el metodisme s’instal•làs i persistís dins el poble, no només per una qüestió religiosa, sinó, com també passava a Anglaterra, per la seva gran implicació social amb la part més desvalguda de la societat: escoles, assistència sanitària, cooperatives, ajuda mútua… I tot això davant la indiferència de l’església catòlica primer, i després davant la seva reacció virulenta.

 El metodisme ha estat un tema pot estudiat, gairebé tabú fins fa pocs anys. Ara, vos oferim un espai de debat on hi seran presents els grans investigadors d'aquest tema.

TEATRE DE CAPDEPERA

Divendres, 24 de gener de 2014


A les 18,30 Recollida de documentació

A les 18,45 Acte de presentació de les Jornades

A les 19h

Presentació del LlibreEl metodisme a Capdepera. 75è anys de la mort de Bartomeu Alou”, a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, coordinador del projecte "El protestantisme als Països Catalans. Una història subterrània". Disertarà sobre La repressió del metodisme.

A les 19,30

“Confrontació catolicisme-protestantisme a Mallorca en el marc de la modernitat (1868-1953)”, a càrrec de Pere Fullana.

A les 20,15 h

Taula rodona sobre el metodisme a Capdepera amb els autors del llibre. Modera: Isabel Moll Blanes, catedràtica d’Història contemporània de la UIB.

Dissabte, 25 de gener

PONÈNCIES I COMUNICACIONS:

10h

“Bartomeu Alou i Capdepera”, a càrrec de Josep Terrassa

10.30h

“L’escola metodista de Capdepera”, a càrrec de Caterina M. Amengual i Antònia Ballester.

11h

Reflexions sobre el metodisme a partir dels textos publicats a La Voz del Pueblo, a càrrec de Bartomeu Melis

 

11.30h Pausa-cafè

12h

“Bartomeu Alou i els missioners de la Societat Missionera Metodista Wesleyana: història d'una fructífera relació”, a càrrec de Carme Capó.

13h

“Metodisme, socialisme i les dones gabellines”,
a càrrec de Miquel Llull

 ----------------------------------------
Els ponents:

Pere Fullana (Algaida, 1958) és historiador. Entre les seves nombroses publicacions destaquen El catolicisme social a Mallorca (1877-1902) (1990) i El moviment catòlic a Mallorca (1875-1912) (1994).

Josep Terrassa (Capdepera, 1952) és autor de nombrosos articles a Cap Vermell relacionats amb la història i la societat de Capdepera. Ha publicat El castell de Capdepera (1985) i Patrimoni arqueològic del municipi de Capdepera (1991).

Carme Capó (Barcelona, 1957) ha publicat L’obra metodista a Catalunya i les Balears (1994) i El protestantismo a les Illes Balears (2009).

Caterina M. Amengual (Lloseta, 1966) i Antònia Ballester (Capdepera, 1966) són llicenciades em ciències de l’educació (UIB)

Miquel Llull (Capdepera, 1958), abans Flaquer, és autor de Maç de fulls escollits (2012), una selecció dels articles publicats majorment a Cap Vermell.

Bartomeu Melis, Meyme, (Capdepera, 1946), periodista i cronista local, autor de “Girant l’ullada cap enrere” (2010) i “Gent nostra d’abans i d’ara” (2013), seleccions dels seus articles a Cap Vermell.

---------------

Inscripcions a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Places limitades
Matrícula gratuïta

Ho organitza: Associació Cultural Cap Vermell

amb el suport de l’Ajuntament de Capdepera.

 Al llarg de les Jornades estarà a la venda el llibre al preu de 15€ (el seu preu de venda al públic a les llibreries és de 22€) Són 456 pàgines amb les investigacions més recents al respecte. Un llibre de referència de la històriade Capdepera.

Foto del mes

Horaris C E Escolar