Antònia Soler presentà aquest llibre acompanyada pel pastisser gabellí Pep Vila i el cuiner manacorí Miquel Gelabert
El passat dia 9 de gener de 2025, a les 19h, a la biblioteca de Capdepera, presentaren el llibre Cuina Mallorquina de fa cent anys, amb el receptari de Margalida Frau Munar, i que va tenir com a curadora Antònia Soler.
Primerament, les paraules introductòries de Pep Vila, que es sentia a casa, foren esperonadores, per una presentació llépola, on la intervenció del cuiner del restaurant manacorí Can March, Miquel Gelabert fou clau per a poder entendre els fonaments de la cuina tradicional mallorquina, que són la base d’aquest receptari. D’altra banda, Antònia Soler ens feu degustar els orígens d’aquest llibre, amb un conjunt de receptes que, com bé, especificaren el cuiner manacorí i l’autora, no eren bé d’una padrina, sinó que foren escrites per una dona de l`època que patí les conseqüències de la guerra incivil.
L’acte comptà amb intervencions creuades tant dels propis protagonistes, com de la gent del públic que enriquiren la vetllada; com per exemple, la dona aficionada al camp que recordava que a Capdepera fins no fa gaire, encara es podia comprar llet de vaca, de la que servia per fer formatge; o la d’una altra assistent, de família amb tradició fornera que recordava que el pa moreno mallorquí no porta sal, i quan la gent de la península vingué a Mallorca s’estimava el pa amb sal i per diferenciar-los els hi feien quatre retxes a la crosta abans de coure’ls.
Després, la intervenció de Miquel Gelabert posà de manifest la seva predilecció pel producte de proximitat, no només perquè sigui el millor, sinó perquè era “el nostre”. Aquesta era la diferència fonamental entre un pa fet al Soho de Nova York d’un altre d’Algaida: la importància de l’endemisme gastronòmic s’ha tornat fonamental i preuada. També Gelabert reivindicà la base de la cuina mallorquina, que amb un sofregit, tomàtiga de ramellet autèntica (no l’aigualida que es ven ara a l’aigualidl, sinó la que ja no trobem i que el seu cultiu és exclusiu d’uns quants que tenen la llavor primigènia no transgeneïtzada), un poc de llorer i altres herbes aromàtiques conforment la naturalesa d’una cuina de subsistència que ha esdevingut de primer ordre no només en les llars mallorquines, ans també als restaurants. La filòloga clàssica feia passar diapositives on es veien imatges entre d’altres de la seva àvia, vestida amb disfressa i tot, també a l’edat de matrimoniar-se que va ser la mateixa en què segurament escriví aquestes receptes (1934), per poder-les emprar quan calgués. Alguns d’aquests plats són els “Bunyolets de cervell”, “l’aguiat de calamar” o d’altres tan internacionals com el “Melé Soufflé”. L’autora confessà que li havia emocionat molt poder transcriure aquest receptari, que coincidia amb unes fotocòpies que també tenia Miquel Gelabert, gairebé família de Soler, que també mostrà fotografies d’ella quan va fer la primera comunió, acompanyada per la seva àvia i altres del cuiner de Can March també de petit al forn familiar.
Finalment, la curadora agraí la presència d’un públic que tengué el paladar a punt, per assaborir cada una de les pàgines que conformen l’obra, en un intent d’aproximar-se a una cuina íntima i familiar que ha esdevingut estendard de tot un col·lectiu. El llibre, editat pel segell Documenta Balear, s’adquiria allà mateix i l’autora el signà amb gust. Bon profit!
Joan Cabalgante i Guasp