L'artista alemany Andreas Wiehl, a qui recentment entrevistàrem en aquesta pàgina, inaugurà el passat dimarts dia 28 el seu muntatge "100 caps", en el Centre Melis Cursach, en presència d'un bon grapat d'amics, artistes i públic en general que no es volgué perdre aquest esdeveniment. I l'esdeveniment va respondre a l'expectativa que s'havia creat i que nosaltres ja vam preveure.



Efectivament, aquesta instal·lació - una mena de diminut foro romà - ens posa fit a fit davant un originalíssim conjunt de testes de petites dimensions, a vegades de manera esparsa, d'altres formant conjunts igualment petits, que aguaiten des de tots els racons de la casa, de les voltes fins al pis de dalt. I generalment ho fan amb un somriure als llavis que ens produeix tot l'efecte que els petits  personatges ens contemplen amb un punt de sornegueria, d'amable ironia. I no són 100 sinó 265 els caps que conformen l'exposició.



La presentació va comptar amb la presència del batle Rafel Fernàndez, a qui va sortir la vena del professor que duu dedins, i ens va oferir una acurada descripció de la casa romana- el domus - on, en una primera cambra propera a l'entrada - atrium - , es trobava el lararium. Aquest consistia en una mena de capelleta consagrada als lares domestici - els deus domèstics -, pels quals els romans sentien gran devoció i que representaven per mitjà de petites estàtues, de les quals se'n conserven mostres molt interessants. Va concloure la seva intervenció, el batle, fent veure a la semblança dels caps creats per Weihl amb els d'alguns d'aquests lars que han arribat fins al nostres dies, superant més de vint segles d'història.



L'artista muniquès, de la seva banda, va insistir que allò que es pot veure aquests dies en el CMC no és una exposició, sinó un muntatge del qual cadascú n'havia de fer una descoberta personal. Es va referir a Antònia Melis, "una dona extraordinària", i a Capdepera, "un poble que estimam, perquè no s'ha enfonsat en el turisme i ha sabut mantenir la seva identitat". Finalment, va donar les gràcies a tots els que havien fet possible que aquesta instal·lació es pogués fer realitat.



Ara cal que tots els que encara no ho heu fet us apropeu a "Sa Cotxeria" i copseu la meravella d'aquest univers d'Andreas Wiehl, en forma de "100 caps". Ho podeu fer fins al proper dia 4 de novembre, de 18 a 20 hores (el dimecres també en podeu passar de 10 a 13 hores).





 

Paraules que Andreas Wiehl va dirigir als assistents a l'inauguració de l'exposició:

ANDREAS WIEHL  “CENT CAPS”

" Esta exposición – en principio – no existe. Todo es como Vds. lo conocen.

Los muros en el sótano, las estancias del museo o, mejor dicho, las salas en las que habitaba Antonia Melis Cursach.

Sólo que en la entrada y en el patio hay colgadas grandes fotografías.  Parece que hay una exposición.

Pero en el sótano no se ve nada. Al menos, en principio.

La exposición no inicia allí donde Vd. la empiece. La exposición inicia allí  donde Vd. deje sólo de ver para empezar a mirar con detenimiento. 

Hay pequeñas linternas a su disposición. Hay para ver 100 cabezas además de las salas de AMC. Una mujer extraordinaria de personalidad muy fuerte en un pueblo sorprendente que le posibilita llevar una vida como la llevó. Otros podrán contar más y mejor su historia.

“100 cabezas” es en realidad un título incorrecto para esta exposición. Debería llamarse más bien “biografía tras biografía”.  Y otra. Esta totalmente diferente. Es la diversidad de cabezas que uno puede encontrar aquí en Capdepera. Por esto, amamos este lugar. No se ha hundido en el turismo. Ha sabido mantener su identidad. Mi sueño es encontrar aquí un taller.

Discúlpenme por haber contado tantas cosas que no tienen que ver con mi exposición. Pero esta es precisamente la motivación de la que nacen mis obras. Creo que es más elocuente que si hablo de los materiales de las obras.        

El material es: Artestone, color fuego.
Fecha de las obras: los últimos 12 años.

La exposición tal y como la ven aquí no hubiera sido posible sin la inestimable ayuda inesperada de Maria Massanet y Gori Rexach. La renombrada escenógrafa de Múnich Lucia Nussbächer ha participado en la disposición de la instalación que se plasma en su poseía desnuda y sentido poco convencional del espacio.

Finalmente, gracias al apoyo del Alcalde de Capdepera y sus colaboradores ha podido materializarse la exposición.

Y la ayuda más importante imperceptible aquí proviene de mi mujer Claudine.

MUCHAS GRACIAS A TODOS VDS. POR VENIR "