Documentació Gabellina i Oriental (5)

Minerva gabellina

 

 

Sense cap dubte l’època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser molt fructífera per a la cultura catalana i això malgrat l’esquifidesa política d’aquella institució, que es va convertir en la primera institució unitària del Principat des de la desfeta militar de 1714 i que va morir víctima, i van?..., d’una de les dictadures que ens ha imposat Espanya.

Però des d’aquella “esquifidesa”, i també des d’altres institucions privades, es va fer una obra titànica per tal de dotar la cultura catalana d’institucions homologables a qualsevol cultura europea del seu temps: l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, la Col·lecció Bernat Metge, l’Obra del Diccionari Alcover-Moll, etc.

D’entre les moltes altres institucions creades, avui vull destacar el Consell de Pedagogia que va dirigir Eugeni d’Ors fins a la seva espantada final el 1921, ja que aquest Consell va impulsar, entre altres iniciatives, una col·lecció popular de divulgació cultural que va comptar amb el bo i millor del seu moment.

Aquesta col·lecció va publicar més de 50 volums de totes les matèries i, curiosament, té, com no podia ser d’una altra manera, un nom gabellí que signa un d’aquests treballs: es tracta de Joan Alzina i Melis (1883-1979), que hi va escriure un volum sobre la seva especialitat: La neurosi i els neuròtics, ja que, com hem comentat en altres ocasions, havia estudiat medicina a Barcelona, Bolonya i Munic, i s’havia especialitzat en psiquiatria, especialment amb els nins deficients, el seu tractament i la seva educació.

I en el seu arxiu es conserva aquest fullet de propaganda de la Col·lecció Minerva que avui presentam, en el qual hi surten fotografiats els autors dels diferents volums que va arribar a publicar. Com es pot comprovar, són noms de primera categoria: Pompeu Fabra, August Pi i Sunyer, Joan Palau Vera, Eugeni d’Ors, Carles Riba, Josep Puig i Cadafalch, que poc després seria president de la Mancomunitat, Pere Bosch Gimpera, Alexandre Galí, etc., que feren un esforç per a sintetitzar els seus coneixements per tal de poder-ne fer una difusió massiva.

L’esforç, sens dubte, va valer la pena, com també va valer la pena tota aquella feinada  en pro d’una cultura que si ha pogut resistir fins ara, ha estat gràcies a tota aquella organització cultural que va assegurar la continuitat, malgrat les múltiples i violentes atzagaiades colonialistes a la qual s’ha vist sotmesa al llarg de la història.

 

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

 


Clicau sobre la imatge per a veure tot el fullet en pdf.