Wikiliacs, wikilikie…. Wikileacks

     Me costa  escriure, i encara més pronunciar, el nom d’aquesta web que s’ha popularitzat darrerament a rel de les seves filtracions de documents “oficials” però secrets, a la premsa. Fins ara els historiadors, investigadors i politòlegs tardaven anys i panys per a poder disposar de documents catalogats de secrets i  poder estudiar “objectivament” fets històrics del nostre passat més proper. És curiós, però resulta més fàcil obtenir documents fiables de l’edat mitjana (amb totes les limitacions que se vulguin) que de les crisis actuals o de la guerra de l’Iraq, per posar un cas. Tots ens havíem, ens hem, de confirmar amb les versions “oficials” (versions que de cada vegada queden més en evidència, fins i tot  alguns les anomenen ja “mentides oficials”) per molt que se sospiti que són, en el millor dels casos, parcials i interessades.  Ara amb la filtració a diversos diaris del món de milers de documents “secrets” des de la plana web “wikileacks”, aquest termini de temps s’ha reduït considerablement. Entre els milers de documents que podríem qualificar de “palla” documental, que aporten poca informació (per bé que tot plegat, dona una idea de la manca de rigorositat dels qui  regeixen els destins de l’humanitat) n’hi ha que contenen autèntiques càrregues de profunditat contra  el sistema polític que ens regeix.  Contradiccions, pressions, hipocresia, complicitats ... de tot  i molt, surt dia si  i dia també a les planes del diaris que han disposat dels documents per a la seva divulgació.

   Aquesta plana , Wikileacks,  ha posat en evidència que molts dels anomenats  secrets d’estat no són més que un  maquillatge ja que sota només s’hi  troba tota una sèrie d’interessos –la majoria personals o corporatius, que és venen com a interessos generals- difícils de justificar. Així una primera lectura ens mostra a governs ens vénen una imatge que poc se correspon amb la real, quan no és completament oposada. 
    El curiós del tema és que no hi ha hagut ni una nota de disculpa per les mentides difoses, ni un aclariment, ni un intent de justificació... senzillament s’han estimat més carregar-se a l’informador, el missatger.  La reacció dels governs, ha estat de tot menys exemplar: seguiran actuant igual però augmentant les mesures de seguretat, criptant els missatges... Bonica lliçó de democràcia.
    Un article d’opinió en aquesta mateixa revista, comentava si “compensa enganar al poble”, pregunta  retòrica... fins i tot quan ens posen les proves al davant des nassos  som capaços de valorar-les. A la gran majoria ja ens va bé viure en la ignorància, envoltats de tòpics i prejudicis.
    Ara ja sabem que ens enganen  molt sovint, els uns i els altres... I ara què? Hem de seguir creure’ns tot el que els governs decideixin que hem de creure? Hi ha alternatives informatives?

   Wikiliacs, wikilikie…. Wikileacks? A Capdepera un partit ha aprofitat la popularitat del mot i ha posat el nom de  "Wikipera" al seu butlletí informatiu. Una declaració de principis o simple oportunisme?

Tres i no res