Per posar-nos en situació, comencem amb una inquietud: em preocupen el present i el futur; molt més que el passat, tot i que conèixer el passat pot servir per evitar errades conegudes en el futur. En segon lloc, tinc la impressió que tothom sap que tenim un problema. És un problema generalitzat, que tothom coneix, encara que alguns miren de treure-li importància. Però els aturats, els que no tenen mitjans de subsistència i altres grups no la hi poden treure.

No crec que els polítics ens treguin les castanyes del foc; ni ells ni alguns grups econòmicament forts que desvien l’atenció cap a opinions que em semblen errònies. Aquells que creuen que això ho ha d’arreglar l’”ESTAT”, ja va sent hora que entenguin que aquest terme no fa referència a un ens superior amb mitjans per crear i destruir riquesa com li ve en gana.

Seguim amb les expectatives: si es dóna la mala sort (desitjo fermament que no sigui així) que el proper estiu presenti un nivell molt baix d’afluència turística al nostre municipi, seguirà una baixa ocupació laboral i, per tant, una part dels treballadors temporals ni hauran treballat a l’estiu ni ho faran a l’hivern. La desocupació no només genera greus problemes econòmics a les famílies; crec que també en genera de socials, per inquietud, intranquil·litat, etc., afegits als primers i agreujats pels mateixos.

Un altre punt: per quin motiu considerem que els turistes han de venir a Capdepera? Fins ara, molt probablement, ho feien orientats pels operadors turístics i pels preus. Aquí em formulo dues preguntes:

1)     Seríem capaços de portar turistes fora del programa dels operadors turístics?

2)     Podríem crear un sistema econòmic alternatiu per al municipi?

Per respondre la primera pregunta cal que oferim valors concrets que facin que algú, al món, consideri que val la pena el municipi de Capdepera per venir a passar uns dies. I, siguem seriosos, no val “convidar”. És a dir, l’oferta que no deixa doblers l’hem de descartar, per a això no cal fer feina!

Un sistema econòmic alternatiu al turisme pot ser viable però, probablement, hauria d’estar relacionat amb el valor afegit que voldríem per al turisme. Si no és que trobem petroli o que algú d’aquí inventa alguna cosa imprescindible per a la humanitat, dubto molt que siguem capaços d’exportar alguna cosa que generi una indústria rentable per al municipi (sí, per a la societat del municipi, i no només per a uns pocs! No ens podem passar la vida depenent de la construcció!).

Particularment, considero que caldria que els habitants de Capdepera, si és que no estic completament equivocat, prenguem consciència del que ens pot venir. A continuació cal definir línies d’actuació, sabent que a tots ens costarà esforços. Sí, a tots. D’opcions en considero algunes, però sóc conscient que gairebé tots vosaltres coneixeu mil vegades millor l’evolució local de les darreres dècades i el municipi per aportar altres idees molt més interessants.

Pel seus paisatges, instal·lacions i potencial, Capdepera podria ser un centre d’esports diversos amb ocupació gairebé per a tot l’any, en diferents tipus d’esports, per a turisme familiar i grups d’esportistes que entenguin l’esport, no els que se n’amaguen darrera de l’esport per acabar sent turistes de fems i borratxera.

El valor cultural amb elements com la llata i el Mercat Medieval, afegint les qüestions musicals i literàries són molt importants; se’n pot treure més profit. Però cal pensar també que no podem portar gent, aquí, a trobar botigues tancades perquè la temporada encara no ha començat!

Entenc que la indústria d’artesania ha de guanyar força, i no només amb la llata. Cada turista se n’hauria d’endur alguna cosa més que una tovallola de platja o una senalla. Podem fer artesania de ferro? De fusteria? D’alimentació? De fang? Calen grans indústries per a tot això? No, el que cal és crear coses particulars, diferents. Ja ho deia algú aquí mateix fa molts anys: per veure ciment la gent es queda a casa, a les grans ciutats. Poblacions com Capdepera són nuclis turístics de natura i d’història! Tret que algú aconsegueixi establir aquí una seu de l’Agència Espacial Europea o un centre d’investigació d’alt nivell...

Molt important: ningú és imprescindible. Qualsevol actuació d’aquesta mena ha de passar per un interès col·lectiu, per damunt dels personalismes tan presents a totes les cultures modernes.

Acabo: crec que altres localitzacions ens han guanyat les opcions del turisme de fems i borratxera, ja que els viatges i les estades són més barats. Si volem qualitat, hem de donar qualitat, netedat, organització, imatges de postal, bons serveis... Els records, records agradables, bons records, són la millor publicitat; i els usuaris, els millors anunciants.

Agraeixo qualsevol opinió, en contra o a favor; del debat en traurem alguna cosa, segur.

Biel Mir