Enguany, la conferència internacional sobre el canvi climàtic, la COP 28, s'ha celebrat a Dubai l'ha presidida un infeliç que afirma que els combustibles fòssils li fan cossigolles al clima, que no tenen res a veure amb l'acceleració del canvi climàtic. És com fer una cimera contra la ludopatia a Las Vegas presidida pel propietari del Caesar Palace o una conferència de pau a Israel amb Netanyahu al capdavant o una reunió de vegans al restaurant Es Cruce liderada per Àngel Aguiló. No té cap sentit: tots sabem que n’Àngel només s’alimenta d’ensaïmades, variats i ‘quelitas’ amb sobrassada (i qualque trampó, també és vera).
El sultán Al Jaber, president de la COP 28, va vestit així per qüestions culturals, però també per dissimular els collons que té per fer les afirmacions que fa sense perdre el coneixement.
A les COP sobra blanqueig verd i participants arribats en jets privats fent veure que fan feina per sortir de l’atzucac climàtic. Comediants que s’envolten de joves innocents immersos en el paper de líders salvadors. Nins que han anat a Dubai com els 2.500 representants de les indústries del petroli, el gas i el carbó. Ja ni es plantegen aparcar aquestes energies i decrèixer. Ara la solució màgica és capturar CO2! L’any que ve, posau el Mago Pop de president i almanco passarem gust mentre ens enganau.
Per a solucions màgiques, millor un president com el Mago Pop.
Com les COP, hi ha qui diu que ERC i Junts també fan veure que treballen per a un objectiu al qual saben que no arribaran mai. Mentrestant, com Rufian fa uns dies al Congrés, li fan un bon retrat al règim del 78: «La guerra judicial en aquest país és un munt de jutges al servei de PP i Vox. Volen exemples? Ficar a la presó a vuit joves d’Altsasu per una baralla de bar. Enviar a la presó a un català per dir que ‘per fer una truita cal trencar ous’ quan aquí hi ha periodistes que diuen que s’ha de cremar Ferraz. Inventar-se el delicte ‘violència ambiental’ per posar cent anys de presó a nou demòcrates per un referèndum. Imputar a Marta Rovira per terrorisme perquè un senyor va tenir un infart en una mani. García Castellón, el jutge que encara no sap qui és ‘M. Rajoy’; que va treure de la presó a Ignacio González; que va salvar a Cospedal de la Kitchen i que va arxivar lo del rei. (...) Senyories, sempre es repeteix la mateixa fórmula quan la dreta perd: guerra judicial, feixistes al carrer i mentides a la tele». Probablement, no aconseguiran aturar el canvi climàtic ni la independència ni acabar amb el règim del 78, però el rei ja no pot anar més despullat. Per cert, que fotogènic Felip VI amb Milei. Se'l va veure content, en la seva salsa, no com quan s'envolta de partits d'esquerres, indepes i companyia.
Miquel Piris,
periodista
