UNA NADALA CADA ANY...

I quan arriba Nadal

veim com el món es dessagna,

com senyoreja la mort,

com es malmet l'esperança

i es justifica la guerra

i es legitimen les causes

per destrossar tantes vides

innocents. Sols la paraula

tenc davant tanta ignomínia,

la paraula feta arma

per combatre aquest dolor.

De munició no en tenc d'altra.

I la paraula és amor

i tot quant l'amor reclama.

Maleesc qui en nom d'un déu

davant meu branda l'espasa,

qui en nom de divinitats

inaccessibles, llunyanes,

sega les vides properes

i el seu proïsme maltracta.

I és que qui mata no estima

i és qui no estima que mata.

Però és que ara ve Nadal

i a mesura que s'atansa

m'impòs com a obligació

no perdre mai l'esperança

ni el desig que s'acompleixi

una pau tan desitjada,

entre els homes, a la fi.

Ho desitj amb tota l'ànima,

encara que aconseguir-ho

ens pugui semblar un miracle.

Bon Nadal a tots!