inici

Cap Vermell

El futur visita el Parc Bit, per quedar-s'hi.

 Les úniques màquines que dominaran el món haurien d'ésser les d'escriure.


 

 Aquest cap de setmana comença al Parc Bit de Palma una curiosa trobada on es tractaran assumptes que sense cap dubte ni un, o si o si, ens hi veurem endinsats, ho volguem o no. Es tracta d'una trobada on el mateix futur ja s'hi vol instal·lar per quedar-hi per sempre més. Xerraran de la Intel·ligència Artificial, d'algoritmes, robots, chatbots, machine learning, deep learning, Big Data, Smart, ciència de dades, internet de les coses... entre d'altres i de com aplicar-los a la industria turística en tots els aspectes. En altres paraules; qualque dia els turistes trobaran una oferta hotelera mitjançant el famós Big Data o un robot recepcionista. Si, com ho llegiu. Qualcú se'n recorda de que és realment el Big Data? I quina és realment la seva finalitat? Sens dubte una de les trobades més fascinants que s'han dut a terme al Parc Bit de Palma. Perquè com he dit abans això és el que ens trobarem en no molt de temps.

Ara que els taxistes estan en peu de guerra i fan el que fan per tot arreu per protestar (legítimament) contra allò que ells consideren un perill per la seva feina, llavors, que seran capaços de fer quan hi hagi cotxes sense conductor?

Molta de gent encara és prou caparruda per adonar-se'n i segueix tancant els ulls davant tot el que està succeint. Emperò la realitat es manifesta per tot arreu per aquells que tinguin la valentia de veure-la: ens estam endinsant, irremisiblement, cap a al temps del Big Brother.

Una autèntic malson de vigilància massiva i control constant del ciutadà, hàbilment disfressats davall un halo de modernitat i progrés tecnològic suposadament “ple d'avantatges”. Emperò el més esfereïdor del assumpte és que estam sent conduits cap a la més esgarrifosa de les dictadures sense que ningú ens hi hagi obligat. Som nosaltres mateixos, la pròpia població, la qui voluntàriament es subjuga a les noves cadenes. I ho feim gràcies a un dels mecanismes psicològics més simples i efectius mai creats: el d'esdevenir en còmplices directes del control massiu. És a dir, estam davant una tirania que s'implantarà perquè ens permetrà ser, simultàniament, presoners i botxins alhora.

Cada vegada més, el món que percebem al nostre voltant ens està essent narrat mitjançant pantalles que ens envolten per tot arreu. Emperò en els darrers anys s'ha produït un pas cabdal: actualment, tots i cada un de nosaltres hem abandonat el rol de simple espectador audiovisual, per passar al altra costat de la càmera. Ara, gràcies als dispositius de gravació dels mòbils, tots som espectadors i directors alhora. I aquesta és una passa psicològica absolutament cabdal. Des del mateix moment en que som nosaltres mateixos els qui podem gravar als altres, des del mateix moment en que podem capturar el món i veure'l dins una petita pantalla en temps real, la nostra ment supera una línia divisòria imaginària i ens capfica inconscientment en el rol de controlador, del vigilant. Ens fa participants del procés de Control Massiu i això redueix enormement la nostra ansietat i rebel·lia davant el fet d'ésser constantment observats i vigilats.

A l'interior de la nostra ment s'han esborrat les fronteres entre “ells” (els que ens vigilen) i “nosaltres”, (els vigilats).

Així ha estat com ens hem avesat a veure mil i una imatges furtives gravades amb mòbils. Escenes de sexe, intimitat a les llars, agressions i delictes, accidents de tràfic i malanances de tota classe, vistes amb càmera subjectiva, com si haguessin estat gravades per nosaltres mateixos. Ens hem avesat a gravar sense demanar permís, i a esser gravats sense permetre-ho. El nostre concepte d'intimitat s'ha esvaït de la mateixa manera que s'ha esvaït el dels altres. Les pantalles dels nostres mòbils, tablets i ordenadors són les noves finestres a les quals guaitam per espiar als veïnats. Finestres portàtils que surten per qualsevol racó i que podem dur a les nostres pròpies butxaques.

Aquí hi rau la trampa.

En fer-nos empassar que nosaltres també participam del poder del Big Brother. Que nosaltres també som l'ull que tot ho veu i tot ho escruta. I això si que és esgarrifós.

Ens estam gravant els uns als altres, tots exercim de vigilants, de controladors i denunciants alhora.

Ara pot esser que això sigui una fantasia sense rigor, emperò si tot segueix com fins ara, arribarà un dia no molt llunyà en que cada cara que ens trobem pel carrer serà una càmera de vigilància i cada mirada una gravació...i arribats a aquest punt; que serem nosaltres? Només éssers actors, fingint constantment per ser acceptats pels altres i per la societat. Serà el triomf absolut més esgarrifós i esfereïdor mai conegut, la destrucció de la identitat individual del ésser humà i de la llibertat personal fins les seves arrels més profundes: les de la ment. El punt culminant del procés, la garantia de perpetuació del Big Brother serà quan convertirem el Control Massiu en la nostra menera de viure. I malauradament, ja hem arribat a aquest punt.

 Ja veiem a les primeres generacions, criades al ampare dels Smartphones i de les xarxes socials. Generacions de joves acostumats a exhibir-se com a ximpanzés de zoològics davant els turistes, addictes a la exposició pública de les seves rutines diàries, com una manera de vida i de relació amb els altres. Criats des de petits en la navegació per les xarxes socials, on es miren mil i una cares iguals a les seves, amb robes, pentinats i postures imitades com les seves, en un patètic i infinit espiral d'imitació-exhibició-imitació amb el que diluir qualsevol signe d'individualitat en aquest àcid tòxic que és la massa despersonalitzada.

Aquesta és la crua realitat: la aparició d'una nova subespècie humana, formada per semi-individus amb esperit d'eixam, incapaços de viure si no és baix la afectuosa mirada de la omnipresent càmera davant la qual lliurar credencials de forma submisa i voluntària. Perquè amb les noves generacions, al Big Brother ja no li cal camuflar les seves activitats. S'exhibeixen gratuita i voluntàriament, donant tots els detalls sobre els seus pensaments, conductes, activitats i intencions. No només són vigilats i controlats. Volen esser vigilats i controlats. Ho necessiten. Una meravellosa generació d'esclaus que per damunt de tot desitgen ésser esclavitzats. Incapaços de concebre en la seva ment qualsevol cosa que no sigui el seu propi esclavatge.

Certament els tirans han aprés molt: ja no ens encadenen per la força. Ens han convençut per a que desitgem tant les seves cadenes que inclús arribam a fer coa per adquirir-les i celebrem com un triomf en ser els primers en tancar el nostre propi pany.

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
























 

Horaris C E Escolar