– No sé què diria en Juan Maria, de ca don Joan Alzina, si s’assabentava de les innocentades que el 28 de desembre es feren al Cap Vermell respecte a la UNESCO – exclamava la nit de Cap d’Any, en es Turó, un dels habituals, en Miquel Ferrer.

– Precisament, quan això es publicà, feia pocs dies que aquest senyor havia vingut a Capdepera per passar una
revisió a la finca de Son Terrassa de s’apotecari, que la exímia dona Antònia Melis Cursach li deixà en heretat – manifestà el nostre convidat Bartomeu Melis, que participà, amb la seva esposa i amb en Marc Bonet i na Margalida Garau d'aquesta darrera 2016/primera trobada 2017.

– Sí, fou “vist i no vist”. Quasi a corre-cuita. En Miquel Llull, autor del libre de l'avi d'en Juan Maria, el va poder saludar, però el senyor Alzina tenia pressa i el seuacompanyant, en “Meyme”, l’atabuixava ( a tot un ambaixador!) per no fer tard a l’aeroport – diguè na Dolors Vaquer, que també sol ser habitual a les trobades d'esTuró de na Bagassa.

PEP: I és que el senyor Juan Maria Alzina de Aguilar, ambaixador, recentment nomenat Secretari General de la UNESCO a Madrid, pertany a una família d’arrels gabellines. El seu pare, Valetín Alzina di Boschi, i l’oncle Javier foren diplomàtics. L’eminent doctor Joan Alzina i Melis, el progenitor d’ambdós, n’hagués estat ben orgullós de poder veure que aquells cinc al·lotets, els seus néts, que cada any al estiu venien a la casa pairal del carrer de sa Font, cantonada amb la plaça de l’Orient, a passar les vacances, havien arribat tan lluny. I l’àvia, Vittoria di Boschi, ja ni hi cabria de goig! Tots aquests avantpassats reposen al panteó familiar del cementiri de Capdepera, on Juan Maria va retre visita i, també, a la tomba del cosí de don Joan Alzina, l’apotecari Miquel Melis i la seva filla Antònia.

MARIA: D’aquells anys de joventut prové l’ amistat de Tomeu Melis amb en Juan Maria. I també amb n'Alejandro, missioner, actualment destinat a la diòcesi de Buenos Aires, i amb Teodomiro –Teo, per als amics–, càrrec destacat de l'Instituto Cervantes a Istanbul; si bé ja no tant amb José Pablo, molt més jove. El doctor en pediatria, Valentín Alzina, germà dels anteriors, reconegut metge de la Clínica Universitària de Navarra, passa llargues temporades a Capdepera i és, dels cinc germans, el que més vinculació hi té, ara mateix. Abans havia estat en Juan Maria qui més relació guardava amb el poble dels seus ancestres, però per raons professionals es va haver de deslligar un tant de la nostra roqueta. Fou ambaixador a Mèxic, Conseller Cultural de l'ambaixada d’Espanya a Itàlia, a Roma, on la seva esposa Maria Jesús Figa López-Palop (actualment destinada a Finlàndia) fou ambaixadora, fins fa poc, d’Espanya davant el Vaticà.

PEP: Joan Maria Alzina de Aguilar va exercir la seva carrera a l’ambaixada d’Espanya a Lisboa i a la d’Equador. Més tard, fou Director General del departament d’informació diplomàtica del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de l'Organisme Iberoamericà a Madrid. A l’actualitat, abans de la seva propera jubilació, està al front de la UNESCO a Espanya, des de fa uns mesos. La darrera vegada, abans de desplaçar-se a Capdepera, fa unes setmanes, celebraren a Roma, amb la família Melis-Mayol (que té la seva filla, gendre i nétes residint i treballant a Roma) la nova destinació a la capital d’Espanya, on encara viu la seva mare, Rosario de Aguilar, de 96 anys, persona molt coneguda i apreciada a Capdepera per les llargues estades al poble, moltes vegades en companyia de la seva cunyada Teresa, esposa de Javier. El senyor Alzina de Aguilar no va poder anar-se’n cap a l’aeroport, amb destinació a Madrid, sense abans visitar Catalina Muntaner, vídua de Jaume Riera, fill de qui fou el xòfer del quasi únic taxi existent a Capdepera, als anys 60, en vida de l'avi Joan, l’amo en Bartomeu “es Xoferet”. Precisament, per la seva estimació i bona recordança, va dinar a Capdepera, amb el matrimoni Melis-Mayol, a “La Fragua”, restaurant ubicat on fa 30 anys hi hagué la ferreria de Jaume Riera, que regenta una parella italiana i guarda les mateixes essències d’aquell lloc tan carismàtic del poble.

PEP i MARIA: No volem tancar l’acta d’aquesta trobada –nocturna, per mor de la darrera nit de l’any-- un tant atípica ( perquè no comptàvem de poder-la fer ) però n’estam contents, ja que hem gaudit de la presència de nous amics i, en especial d'en Tomeu i la seva dona, que ens va facilitar que aquesta revista digital “Cap Vermell” ens obrís les portes per donar cabuda als continguts de les reunions que periòdicament celebram en aquesta possessió de na Bagassa, per la gràcia de l’oncle Miquel, devora la calentor de la vetusta i ample xemeneia.

Oncle Miquel, Tomeu, companys de bauxa i de redacció... feliç i venturós 2017 per a tots!

PEP MOLL/MARIA JUAN- SILEM