Cap Vermell - Passejada per Cala Gat

Detalls: Escrit per: Camina, caminaràs...; Categoria: Collaboracions; 13.05.2008; Vist: 2601

Iniciam una nova secció, "Passejada per...",

en què visitarem distints indrets

del municipi.

Començam per Cala Gat...

D’entrada he de dir que som un admirador d’aquest racó de la nostra costa.
La platja de cala Gat i el passeig que uneix el port i la cala són un atractiu turístic de Cala Rajada de primer ordre. Qui ha anat una vegada a aquesta acollidora cala (a vegades saturada i tot), se n’enamora. A Cala Gat hi ha una barreja de cala-rajaders amb turistes, de banyistes fidels de cada dia amb esporàdics, de nins i nines amb joves i gent major. És una platja massificada en hores punta i tranquil·la al matí i al capvespre. El passeig des del port, que l’uneix el nucli urbà en pocs minuts, no deixa de ser agradós i convida al gaudi, amb vistes magnífiques.

   Ésser un enamorat d’aquest racó no fa que no hi vegi algunes “cosetes” que podrien millorar.
   Aspectes que, segons el meu parer, grinyolen. Segur que n’hi ha més, o per ventura algú no pensarà el mateix, però ja sabeu que als ull d’un enamorat hi ha coses que no s’acaben de veure.
   Un element que em va cridar l’atenció, el primer dia que el vaig veure, varen ser els “vivers”. Dissortadament, alguns han caigut i n’hi ha que han estat substituïts per altres d’una estètica dubtosa. Crec que són elements –dels pocs que queden a Cala Rajada- de caire etnològic que caldria haver conservat. Així que va la primera proposta: conservar els”vivers” antics que encara queden i reformar el nous “suavitzant” les formes i adequar-les a les tradicionals. També es podrien llevar els enderrocs d’aquesta zona.

Al començament del passeig també hi trobam el solar, al costat de l’oficina de la reserva marina, que necessita una petita intervenció, una bona rentada de cara, que inclogui les escales. Ja se va proposar fa gairebé un any a Cap Vermell.

Mentre el Llevant assota la costa, seguim caminant, mirant l’horitzó amb la imatge d’es Faralló al davant. Això sense badar massa, no sigui que trepitgem qualque defecació de ca, cosa que no diu res de bo dels seus amos.
El passeig, quan se va modificar i modernitzar, va obrir el poble cap a la mar. És una obra “dura”, però ha resultat eficaç. Malgrat tot, en alguns punts comença a deteriorar-se. És el cas del mur baix de pedra del costat de la mar, on comencen a faltar moltes pedres. Especialment al començament del passeig, està molt deteriorat.

Just devora la casa “Canción de mar”, que crec hauria d’estar catalogada, hi ha un dels molts nyaps que ens agrada fer. Al costat de l’escala hi havia esllavissaments de terra, i per a evitar-los, res com una bona capa de ciment i ja està!. Qualcú hauria de desfer la malifeta i cercar una solució visualment menys impactant (unes jardineres, uns graons, una cobertura vegetal...)

Poc després arribam a la plaça de les àncores, un racó que convida al descans. Malgrat tot, no li vendria malament una neteja dels arbusts que la voregen (hi ha racons convertits en pixadors).

Alguns bancs mostren el seu deteriorament. No oblidem que la proximitat de la mar acaba deteriorant el mobiliari urbà amb gran facilitat.

I ja que parlam de jardineria, no vull deixar de demanar que es planti un arbre (pi, tamarell) a l’espai on se’n va tallar un (va ser una mort anunciada), ja a prop de la platja. Per cert, es fan campanyes d’erradicació de la planta “carpobrutus” per tota la costa mediterrània i aquí se’n sembra, alegrement. Tampoc vull deixar de banda les jardineres de la zona de pujada des de la platja, totalment abandonades. Sortim de la plaça, amb l’enyorança de la visió de l’Àngel Caigut, aquella escultura de can March, visible des del passeig i que era tot un referent.

Però, tornant al passeig, davant la casa dels March hi trobam un punt “negre” . Es tracta dels tubs que aboquen a la mar. És una imatge totalment impròpia. No entenc com la Demarcació de Costes (i el mateix Ajuntament) ho permeten! S’hi pot abocar aigua, a la mar? En aquest sentit, tampoc puc passar per alt una sortida d’aigües, uns pams per damunt del terra, de la paret de pedra viva que trobam a l’esquerra, e iniciar el passeig: vessa sempre i ha acabat posant verdet, i tot i que sigui aigua neta (no ho sé) el mal efecte és inevitable.

El passeig rep el nom de “Passeig de les àmfores”. Un temps hi havia plantes que embellien el passeig, ara gairebé totes són mortes. Una de les àmfores ja està rompuda i s’hauria de canviar.