L'autor va dir que era un llibre de teatre i que molts, començant per moltes llibreries, consideren que el teatre és per veure i no per llegir. Potser és vera. Però si coneixem molta de la producció teatral antiga, la clàssica i la de més aprop, és perquè en un moment o altre s'han publicat en format llibre. El teatre, per tant, és per veure i escoltar, bàsicament, però també és literatura i per això es pot plasmar en el format paper perquè, prèviament o al llarg de la seva representació, s'ha escrit. La companyia teatral acaba la seva gira i llavors, què passa amb l'obra? O desapareix, com tot allò oral, o es materialitza en format llibre, com va fer mossèn Alcover amb les rondalles. Així ha passat des de temps immemorials i per això encara ara podem gaudir del teatre grec, per exemple, o de Shakespeare, fos qui fos aquest escriptor-personatge.

Ara, també, molts diran que el teatre potser ja no necessita el llibre perquè avui una obra es pot enregistrar en format digital i veure-la com veim un programa de televisió o una pel·lícula. És cert, tot això es pot fer.

Però el format digital, garanteix la supervivència de la cultura? Ho dubt molt. I no només som jo qui ho dubta, sinó que s'acaba de celebrar tot un congrès d'arxius fílmics per tal de garantir la seva continuïtat existencial. Ho vaig estudiar a la universitat i ara encara dura: el format digital només té una vida assegurada de 10 anys, 15 a tot estirar. El cel·luloide en té 100, però a partir del 2015 es deixarà de fabricar perquè, diuen, ha quedat obsolet. Per tant, el format digital sembla que és fum. El salva la seva facilitat de reproducció: les còpies digitals es fan ràpidament i a un cost assequible. Però les còpies s'han de fer continuament amb el perill que, si et descuides, quan te n'adonis el que guardaves com un tresor haurà desaparegut.

Però encara hi ha més: una gran tempestat elèctrica, producte d'una tempestat solar per exemple, podria destruir tot el sistema digital en qüestió de segons. I no en parlem d'una gran tempestat nuclear producte de la bogeria de qualsevol mena: econòmica, política o religiosa.

Així les coses, arribam a la conclusió que una gran part de la cultura mundial penja d'un fil molt prim. L'Eternitat dura uns segons, diuen; i en aquest cas pot ser literalment vera. En el futur, potser de Cap Vermell només en quedarà el record i l'hemeroteca –només la de paper, vull dir– i els anuaris i els llibres editats.

Per tant, benvinguts a la festa del paper que ens permet continuar aquest llarg viatge per la cultura mundial i ens permet allargar, potser només per uns dies o uns anys, aquesta relativa eternitat que es diu vida. Benvinguts, per tant, al llarg viatge!

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea