S'encenen les alarmes entre els col·lectius protectors de felins









Amb aquest impactant titular: "Investigadors espanyols demanen que les lleis ambientals acabin amb les colònies de moixos”,  un grup de científics critica les deficiències del avant-projecte de llei de protecció, drets i benestar animal aprovat pel govern espanyol ara fa tres mesos. L’objectiu, a mig termini, ha de ser la desaparició dels moixos salvatges, incloent en aquest apartat les colònies felines.

Arguments, per a sustentar, l’esmentada conclusió:

  1. El moix domèstic està implicat en més d’una quarta part de les extincions d’aus, mamífers i rèptils i es considera el depredador invasiu més nociu, per davant dels animals atropellats, emmetzinament o caçadors humans.
  2. Contràriament a la creença popular, els moixos de colònies ben alimentats, encara cacen preses salvatges, i sol ser especialment sever dificultant la conservació de fauna endèmica de les Balears,
  3. Els moixos també actuen com a vectors i reservori de nombroses malalties que poden posar en perill la vida silvestre i danyar  la salut pública. Les colònies de moixos del carrer poden desenvolupar un paper particularment important en la dinàmica de la malaltia, degut a l’alta densitat d’individus i les seves intenses interaccions dintre les colònies amb moixos que tenen i amb els salvatges.
  4. Cert és que l’avant-projecte prohibeix l’eliminació dels felins, considerant més ètic el control de fertilitat, amb un cost molt alt per espai de llargs períodes de temps. S’ha de mentalitzar, conscienciar, a la societat sobre els efectes perjudicials que els moixos aporten a la biodiversitat i la salut pública,  recomanant  la desaparició de moixos salvatges i colònies.
  5. Els instruments legals han de cercar, de manera inequívoca, la reducció dels moixos que deambulen lliurement, minimitzant el seu nombre  en manco temps possible i limitant l’accés a l’aire lliure dels moixos amb propietari tant com sigui possibleMoixos menjant al carrer

Han signat aquests argument  investigadors universitaris, biòlegs del Parc de Doñana, membres del Institut d’Estudis Avançats i de Productes Naturals i Agrobiologia, adreçat als interessats i públic en general. 

Nosaltres, com a protectors de una colònia domèstica de 6 moixos, dels que no sabem els seus orígens, ( i amb augment)  prenem anotació  i ja veurem els resultats.  I si els ve de gust,  que…  “ cada confrare,  prengui candela”.

 
Home donant de menjar als moixos de carrer


I no volem acabar sense demanar als 3 o 4 manescals que exerceixen a Capdepera: Què opinen ells de tot plegat? Ens agradaria poder rebre en aquesta redacció un article conjunt, o individual,  dels veterinaris locals que podria abonar, si escau, els arguments científics que avui  hem posat a l’abast dels nostres lectors. S’animen?.

 

GUAITA