LA RIDÍCULA IDEA DE NO DEIXAR NINGÚ ENRERE










 

Els qui no duen mascareta, els qui la duen a baix del nas, els qui es reuneixen sense mantenir la distància prudencial, els qui fan festes multitudinàries consideren ridícula la idea de no deixar ningú enrere.

La contínua cantilena de les ajudes (als lloguers, als autònoms, als empresaris) d’embolicada tramitació, de les quals es desconeixen les condicions per a accedir-hi, el seu muntant ni quan es rebran, avala com n’és d’absurda la idea de no deixar ningú enrere. 

La burocràcia que envolta l’ingrés mínim vital del qual es beneficien unes 203.000 llars, lluny de l’objectiu de 850.000, qüestiona la inconseqüent idea de no deixar ningú enrere.

La picossada de milions d’euros que, talment mannà, ens han de caure de la Unió Europea i que han d’anar a parar a grans empreses amb grans projectes amb grans inversions, sense que sapiguem de quina manera beneficiaran els de darrere, posa en entredit l’extravagant idea de no deixar ningú enrere.

Que siguin els ajuntaments, els parents pobres i oblidats de l’Estat, els que organitzen el repartiment de l’almoina per a ajudar els més necessitats, ridiculitza l’estrafolària idea de no deixar ningú enrere.

Les picabaralles entre els polítics per qüestions que gens importen als qui es queden enrere, desarmen la irrisòria idea de no deixar ningú enrere.