Tsunami polític

 

 

 

Després de dos anys de legislatura, si fa no fa, com diríeu que es troba la nostra comunitat autònoma? Hi ha més o manco aturats? Els serveis públics són millors o pitjors? El poder adquisitiu de la gent ha augmentat o disminuït? La qualitat de la nostra esquifida democràcia és ara de major graduació o fa gust d’aigua?

En aquests dos anys, ens sembla que la percepció que els ciutadans rasos tenim de la situació política s’acosta precisament a la de patir una mena de tsunami, una onada gegant feta d’arrogància, prepotència i, sobre tot, d’ineptitud. Els nostres governants, que s’ompliren la boca de solucions que havien de sobrevenir miraculosament, simplement per la seva presència al timó del poder, aquí els tenim, sense demostrar gens de traça ni mica per fer la nostra vida ni que sigui una mica més passadora. Més aviat tot lo contrari.

A manca de capacitat de gestió, els nostres governants armen gresca lingüística i es carreguen un sistema que, sense solucionar les mancances del català, si que feia de mur de contenció de l’escomesa del castellà. Amb això s’entretenen, els nostres governants, allunyats de tota consideració i respecte cap a la comunitat educativa i ignorant tota recomanació científica en una matèria de la qual ho ignoren tot.

Ara, per a reblar el clau, aquests mateixos governants acaben de liquidar el projecte de tren fins a Artà, passant per alt el seu propi pla de mobilitat, menyspreant el clam popular de tota una comarca i, el que és més greu, renunciant a un conveni amb el Ministeri de Foment que preveia unes inversions de més de 400 milions d’euros. Els nostres governants, en definitiva, una vegada més s’han cobert de glòria i han defugit la seva primera obligació, que és la de defensar els interessos d’aquestes Illes.

Dos anys de legislatura, dèiem, i l’onada no atura de créixer. El tsunami, ara mateix, amenaça d’acabar amb tot: amb el tren, segur que ja ho han aconseguit; amb la llengua, fan passes; en sanitat i educació, caminen cul enrere, com els crancs...

Ni posant-hi bona voluntat, sembla altra cosa que els nostres governants vulguin fer malbé la nostra qualitat de vida, en el seu conjunt. Tenen dos anys més per a aconseguir-ho.