inici

Cap Vermell

Portalet / A propòsit de les festes

  


Les millors festes possibles?









L’estiu enfila la recta final, després de setmanes de calors rigoroses i d’un cicle de festes sobre el qual, ara mateix, teniu una enquesta en aquesta pàgina, per tal que hi manifesteu la vostra percepció. En tot cas, i sense la més mínima intenció de condicionar el vostre vot, “Cap Vermell”, amb els colors dels focs artificials encara dins els ulls, vol fer una primera valoració d’un programa d’actes ple de llums i d’ombres, com els focs mateixos.

La primera cosa que hem de dir és que ens posam dins la pell dels organitzadors, l’Ajuntament i la comissió corresponent, i que entenem que no es poden fer miracles. Sempre hem defensat que, enmig de la crisi que patim, les festes són un dels capítols a retallar, davant tantes i tan urgents prioritats que la nostra societat necessita satisfer. Ara bé, la pregunta també sorgeix, inevitable: són aquestes que acabam de celebrar les millors festes possibles, d’acord amb el pressupost que s’hi ha dedicat?

Si comparam programes amb les festes de fa 20 anys, hi havia més propostes noves, engrescadores i participatives en aquell llunyà 1992 que ara. És més, ens atreviríem a dir que ha quedat el més clàssic, caspós i avorrit de les festes. Allò que no queda més remei. Ens hem deixat arrossegar per dinàmiques que s’aguantaven a cop de talonari i quan aquest ha mancat tot han estat puces. A més, els diaris i la televisió ens han fregat pels nassos nombrosos actes participatius de tots els pobles de Mallorca, on sols cal posar una mica d’imaginació i molta voluntat.

I aquesta no és una critica a l’equip de govern, que n’és responsable en gran mesura, sinó a una societat que es dedica a contemplar els esdeveniments sense arromangar-s’hi ni implicar-s’hi, i veu com a uns se’ls emporta el corrent, tot esperant que quan ells o els seus comandin serà tot diferent.

El concepte de festes populars no s’ha d’entendre solament com un seguit d’actes en què no hi ha barreres i tot és de franc. Només en la mesura de la implicació del poble, amb una base com més ampla, millor, des de la gènesi fins a l’execució del programa, podrem parlar de festes populars. Això vol dir comptar amb una comissió prou representativa i dinàmica i, especialment, prou reconeguda i animada pels responsables polítics.

Se’ns pot dir que cada any es convoca, aquesta comissió, i que és oberta a tothom. Aquest, però, és una argument fal·laç i pervers. Bé, formalment és així, però, d'entrada, la minsa compareixença i participació de la gent palesa una escassa capacitat de convocatòria. I és que, quan es convoca, el programa ja està apedaçat i sols se cerca el beneplàcit dels presents que, a més, es procura que siguin majoritàriament dels “seus”. És cert que costa que la gent participi. Però que també és cert que, en més d’un cas, més que aplanar el camí el que es fa és posar obstacles. I això és un exercici fatigós que sols té un perdedor: el poble.

Finalment, és allò de la muntanya i Mahoma, i la regidora de festes i qui ella consideri oportú, no podem esperar que els corrin darrere. Són la regidora i els seus companys d’equip de govern els que s’han de cercar les garroves i anar a les agrupacions, entitats i col·lectius del poble a estimular la seva participació en una comissió que, per a més d’un, sembla poc receptiva.

Els doblers són importants, però en un passat no tan llunyà ja es demostrà que, per fer festa, no ho són tot. Repetim: una ullada pels programes d’altres pobles posen en entredit el nostre, de manera que és responsabilitat de l’Ajuntament recobrar un esperit que, darrerament, ha llanguit perillosament. Sense oblidar que les festes, en la mesura que siguin festes participades, també constitueixen un element important per estimular la convivència i per ajudar a la integració d’una societat tan heterogènia com és la nostra.

I una consideració final. El clima enrarit i de crispació política constant en què viu el poble no ajuda en res ni per res a afavorir una dinàmica d’aquest tipus. Per tant, si s’ha de cercar gent de caire més obert, independent i no tan sectari, que se cerqui. I que tots els polítics siguin ben conscients que amb les festes no es guanyen ni perden eleccions, però es marquen línies difícils de traspassar la resta de l’any.

Vagi per dit!

 

 

 

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar