La Plenària formalitza la renúncia

dels regidors d'UCAP, Biel Torres i Joana Llull

- - - - - 
Text de la carta de comiat de Biel Torres

Dures crítiques de l'oposició davant la que va ser qualificada com a greu crisi institucional

Sessió Extraordinària. I tan extraordinària! Dos regidors d'UCAP formalitzaren, aquest dijous, la seva renúncia a l'acta i cessaren en els seus càrrecs. Biel Torres i Joana Llull, per tant, han deixat l'Ajuntament i, al mateix temps, han deixat una situació confusa i gens desitjable, en una legislatura ja prou aspra i moguda. Els dos regidors cessants no assistiren a la reunió.

En primer lloc, es va votar la procedència de la urgència de la convocatòria i, un cop superat aquest tràmit, el batle Rafel Fernàndez va explicar que el Ple era el lloc adequat per a comunicar a tots els regidors i al poble en el seu conjunt uns fets tan poc comuns com els que estan sacsejant el Consistori.

En tots dos casos, el batle va llegir l'escrit diguem-ne oficial del renúncia, en el model previst per a tal fi. Però en el cas d'en Biel Torres, a més, va llegir una carta personal d'aquest regidor, la qual reproduïm:

Sr. Batle de l'Ajuntament de Capdepera:

Jo, Biel Torres i Malpesa, fins aleshores primer Tinent de Batle, Regidor de Turisme i Patrimoni de l'Ajuntament de Capdepera, amb tot respecte i humilitat, tinc a bé exposar-li:

Fent un exercici de seriosa responsabilitat i davant el meu desoratjador i difícil futur polític, envoltat de solitud i malalt, em veig en l'obligació, que no desig meu, de renunciar als càrrecs que amb tant d'honor vaig rebre per delegació de la seva part.

Per tant, prec doni per bo aquest escrit i que serveixi com una dimissió formal dels meus càrrecs.

L'esdevenir polític d'aquests temps ens obliguen contínuament a prendre decisions que en altres moments no prendríem. Moltes d'aquestes decisions les he recolzat en silenci i obediència, però en contra de la meva voluntat i consciència, però com molt bé vostè sap, sempre he estat fidel als seus plantejaments i manera de fer política. Aquest recolzament, fins a l'últim segion del meu pas per la política, m'ha conduït a una sèrie d'enfrontaments i disconformitats indesitjats que han acabat minant de forma severa la meva salut.

A hores d'ara estic passant i patint una depressió greu que m'obliga a certes conductes, una d'elles, la principal, estar allunyat de la vida política. Però el més trist de tot això és el patiment que fora importar-hi estic causant a la meva família.

Demanar disculpes públiques a tota la gent que ha confiat i que, encara ara, confia en la meva persona, Sols esper, si és possible, una mica de comprensió i humanitat en aquests moments tan difícils i no desitjats. La meva família i la meva salut, per aquest ordre, són el més important en aquests moments.

A partir d'avui, seguiré com fins ara, fidel i respectuós a la seva persona i al seu càrrec, però serà com a ciutadà i no com a polític. Deix en les seves mans el present i el futur del nostre municipi. Li desitjo molta de sort i molts d'encerts i que, si així convé, gaudeixi d'una vida política llarga i profitosa.

M'acomiado de vostè, no sense agrair de tot cor el seu incondicional suport i el del seu partit a la meva persona en els moments més difícils per a mi. Una abraçada.

Signat: Biel Torres
Fins aquí el text de la missiva de Torres, en què es posa en relleu, com a motiu de la seva renúncia, la salut, però deixant clar que el seu mal estat actual té com aconseqüència una sèrie d'enfrontaments i disconformitats indesitjats. Els millors desitjos i tot l'agraïment al batle i al seu partit, però ni una sola referència a UCAP.
Al voltant de la renúncia de Joana Llull tot és encara més confús. Molta xerrera, moltes especulacions, molta xafarderia i, per tant, res en què Cap Vermell vulgui entrar ara mateix. Ni ella ni UCAP n'han dit res formalment, cosa que ajuda a engreixar els rumors. Esperarem que es decideixin a aclarir-ho, si troben que ho han de fer.



L'oposició, amb diferents tons i matisos, es va mostrar molt crítica amb la situació per la qual travessa l'equip de govern i per la inestabilitat que aquestes renúncies afegeixen al panorama polític de l'Ajuntament. Hi hagué mostres unànimes de comprensió cap a la situació personal d'en Biel Torres, però, en el nivell institucional, els tres portaveus -Joan Ferrer, Pere Fuster i Mateu Melis- foren contundents i molt crítics davant el que va ser qualificat, per un i altre, d'inoperància i de manca de projecte. UCAP va ser el partit que en sortí més mal parat, d'aquestes crítiques; es va dir que, assumint el paper de frontissa, l'únic que pretén és perpetuar-se en el poder. Sortiren a relluir les presumptes lluites internes d'Unió per Capdepera i la possible manca de suport al seu cap de llista ara cessat. Els distints portaveus es preguntaren pel futur immediat de la institució, per la substitució dels dos regidors que ara se'n van i, com no, pel futur del càrrec de batle que, no ho oblidem, en Biel Torres havia d'assumir el proper mes de juny.



N'Albert Llull va prendre la paraula en nom del partit més afectat per aquesta situació. Va negar les dissensions internes d'UCAP que s'havien posat damunt la taula i va desitjar que en un futur, quan en Biel Torres estigui en condicions de fer-ho, aquest ho pugui corroborar. En tot cas, com hem pogut veure en la mateixa carta de Torres, aquest sí que es refereix a enfrontaments i disconformitats, per bé que no posa sigles darrere aquesta situació. N'Albert va admetre que aquest és un moment complicada per al seu partit, però que faran feina per a restablir la normalitat, al més aviat possible, tot esperant que els mecanismes democràtics funcionin adequadament i que l'Ajuntament i el pacte de govern puguin tirar endavant amb el seu suport.


Bé, el que podem dir que no és la millor manera d'acabar l'any, devers la Sala, però la crisi ja sembla formar part del panorama polític, de manera permanent i indefugible. Són quatre, ja, le renúncies que s'han produït, quan encara no duim ni la meitat de legislatura. És indubtable que la crisi econòmica hi té molt a veure, perquè gestionar en precari i sense recursos constitueix un terreny abonat per a la mala maror política, però és en aquestes situacions adverses que els nostres representants han de treure a passejar el millor de si mateixos i, al capdavant del poble, estimular la regeneració social i econòmica que tanta falta fa.

Que el 2013 sigui millor en tots els sentits.