Al tercer curs hi anaren Maria Vives "Llissa", Joan Colom i Llorenç Ballester.
També volem fer una mica d'història de tot el projecte.
 
Queda lluny aquella notícia de 16 de novembre de 2007

Fredy Argueta,
la contrapart de Voluntaris de Mallorca a Guatemala,
visita Capdepera






Llavors dia 25 de novembre de 2008 publicàvem:




Tres dones de Capdepera se'n van a Guatemala a ensenyar a fer llata
(la que no surt a la foto és na Teresa Flaquer)






L'idea ja havia près forma, contingut i s'havia convertit en un dels projectes solidaris d'ONG's mallorquines més interessants i amb més futur. Na Maria quan anà a Guatemala va descobrir que tenien unes palmes semblants a les nostres (més grans) amb les que se podia obrar. Tenim que ensenyar-lis! es tractava de no donar el peix diari, ni la canya, si no ensenyar-lis a pescar. Es tenia que fer en fases, es preveia un seguiment de l'activitat però era la possibilitat de dotar d'autonomia a un col·lectiu.

En tornar, dia 10 de gener de 2009 titulàvem:

L'obra de palma com a eina solidària

El primer curs fou molt engrescador. Les dones de Guatemala aprenien aviat i la cosa rutllava. Les dificultats sembaven petites vora l'embranzida i coratge agafat. Tot estava per fer i mai s'hagués pensat que d'allà derivarien tantes i tantes experiències.

Començà l'organització del segon curs. Hi anàren del 14 d'abril al 2 de maig i en aquesta ocassió partiren en Miquel Garau "Bessó", de na Margalida Flaquer "Vella" i  de na Margalida Flaquer "Pruna", a més de la dissenyadora Irene Peukes. En tornar optàrem per fer una entrevista en profunditat amb na Maria. Era dia 3 de juny de 2009.

Entrevista amb...Maria Vives,
Coordinadora del projecte que ensenya a fer obra de palma a Guatemala

Aleshores es va detectar la necessitat de fer un tercer curs de consolidació, seguiment i comercialització. Sens dubte el més complicat. Però el primer que s'ha de fer és cercar finamçament. Quedaven quatre estormies i se'n sortejaren dues. A més la pamboliada solidària de sant Roc anà íntegra a aquest projecte. Així ho auniciava Cap Vermell:

Inici del Projecte
"tercer curs de l'obra de palma a Guatemala"

I ara toca explicar allò que ha estat el tercer curs: Hi anaren na Joana Colom i en Llorenç Ballester. El curs es va fer a Zacualpa i hi assitíren dones de tota la comarca del Quiché.










A l'arribada el desànim fou general. Trobaren que algunes dones, fent de professores, n'havien ensenyat a d'altres. Bona senyal. Però les dones d'allà estaven molt desmotivades i no havia molt d'interès en continuar. Llavors varen entendre que aquelles dones que feien més d'una hora de viatge d'anar i una altra per tornar i que tenien una autoestima molt baixa no sabien què fer amb tot allò. Són gent d'una economia de subsistència, que no coneixen les dinàmiques comercials i manco la capacitat emprenedora. Fan el que han vist fer. Aquest és el principal drama de la pobresa. Fou un dia molt llarg i decebedor.







Però en començar el curs i el contacte amb la gent la realitat tornà a canviar. És cert que tenguéren 3 baixes. Però dues d'aquelles que començaren ja estudien enfermeria i magisteri. Aquella era la raó per la que no podíen venir.







També descobriren que estava ja en marxa la creació d'una cooperativa de dones a fi i efectes de comercialitzar aquests productes fets. Que com podeu veure a les fotos ho fan molt bé.


























Quedava el tema de la comercialització. Aquí en Llorenç fou un puntal. Amb diverses gestions i visites a mercats comprengueren del que es tractava.










Na Maria ens diu: "Mira les vegades que hi he anat, però aquesta he entès l'importància de la relació personal, de creure en les seves possibilitats, de millorar la seva autoestima".
Aquesta és la tècnica secreta per saber pescar.




El fi de curs i l'entrega de diplomes, com podeu veure,és un acte molt emotiu.










Hem de dir que aquest no és l'únic projecte que Voluntaris de Mallorca du a terme a Guatemala. Es complementa amb altres de microcrèdits, canalització d'aigues, construcció d'escoles...




Aquesta és una petita, curta i injusta crònica de tot allò que han fet i ens han contat. Queden moltes històries, reflexions i fotos a comentar. És d'esperar que aviat es faci en un acte públic al Teatre.

Nosaltres sols podem deixar testimoni de la nostra admiració i donar a conéxer-ho. Enhorabona i, com diuen els francesos, chapeau! Maria, Joana i Llorenç.
També a Catalina Ferrer, Teresa Flaquer, Miquel Garau "Bessó", Margalida Flaquer "Vella" i Margalida Flaquer. "Pruna".