Dissabte, 11 de gener, gairebé totes les torres de defensa que voregen l’illa de Mallorca, així com talaiots i altres indrets de l’interior de lilla se encengueren en defensa dels Drets Humans i de la conservació del patrimoni. A Mallorca han estat 54 punts d’encesa, a Menorca una trentena i alguns llocs de Marroc i Tunísia.
Sota el lema “UN CANT PELS DRETS HUMANS”, els talaiers (encarregats de l’encesa) i els acompanyants que pujaren a les torres i talaies van llegir un manifest ( que reproduïm íntegrament al final d’aquest text) i cantaren la cançó Viatge a Itaca de Lluís Llach.

A les 13 hores s’iniciava l’encesa des del far de na Pòpia a la Dragonera i, seguint la visualització de torre a torre, avançava l’avís i l’encesa dels senyals. A les 13 hores amb pots de fum i a les 18,30  amb bengales.

Al plànol se pot veure la xarxa de punts d’encesa de Mallorca.
 

Aquesta proposta té l’objectiu de reivindicar el patrimoni i alhora el respecte dels drets humans.

A Capdepera han participat les talaies del municipi ( Talaia de Son Jaumell, Torre Esbucada i Talaia Nova des Cap Vermell) i el castell de Capdepera.  A cada una dels punts d’encesa s’han apropat un grup de caminaires per, juntament amb els talaiers encarregats d’encendre els senyals de fum i bengales, participar de l’activitat llegint el manifest i cantant coralment Viatge a Itaca.

En el nostre municipi no tenim constància de cap incident durant l’encesa i s’han recollit tots els restes per no deixar material usat.

Aquestes imatges són de cada una de les torres a les enceses de les 13 i 18,30 hores:

Talaia de Son Jaumell/ accés des del pàrquing de Cala Agulla


 

Torre Esbucada /accés des del far de Capdepera

Talaia Nova des Cap Vermell/ accés des de Canyamel




 

Castell de Capdepera/ Accés directe

TORRES,TALAIES I TALAIOTS DE LA MEDITERRÀNIA, UN CANT PELS DRETS HUMANS
11 DE GENER DE 2020

D’ençà del 2017 i a causa d’uns fets produïts entre els nostres veïnats més propers de la Mediterrània, la fuita de casa seva de milers de refugiats en condicions infrahumanes, es posà en marxa una iniciativa ciutadana, a la qual es va sumar l’Administració, senyal que ambdues poden conviure i lluitar per objectius comuns.

Partint de fets històrics com la creació d’una xarxa de torres de vigilància arreu de tot Mallorca i un sistema ideat pel matemàtic i historiador Joan Binimelis de senyals de llum i de fum per advertir els perills en el segle xvi, l’acte d’avui i l’acció proposada dona la volta a la història i proposa que les torres, talaies i talaiots siguin punts de llum i finestres obertes a l’acollida.

La conservació del patrimoni i la defensa dels drets humans es donen la mà, canviant-ne l’ús!

El drama que pateixen les persones refugiades a la Mediterrània no ha millorat en aquests anys, el que en un inici volia ser un reclam, un toc d’atenció per a aquells que SÍ poden canviar els fets, a dia d’avui s’ha convertit en una exigència d’acció. NO podem oblidar el vertader sentit d’aquest acte i convertir-lo en un dia festiu, tractem l’acte amb molt de respecte i per això llegim el manifest i alçam la veu cantant «Viatge a Ítaca», com a símbol de tantes quimeres...

El Fons Mallorquí de Solidaritat i Amnistia Internacional segueixen fent la seva tasca per dignificar la vida a països com el Marroc, el Líban, Tunísia ,Palestina, Quios... contra la xenofòbia, la violència de gènere, on són massa habituals, però és clar que això no basta, volem acollir i volem fer qualque cosa més!

És per això que avui dissabte 11 de gener de 2020 encenem les torres, talaies i talaiots amb fum de dia i amb foc de nit. No ho feim per avisar de cap enemic que amenaci la nostra costa sinó contra els perills en què podem caure com a societat: la intolerància, la desigualtat o la deshumanització. 

Si encenem les torres, les talaies i els talaiots és perquè els valors que reclamam (solidaritat, convivència, respecte a la diversitat, conservació del patrimoni cultural i natural, etc.) trobin el camí i siguin ben presents en el nostre dia a dia.  

Un altre any, un grapat de persones de la Mediterrània hem encès senyals per denunciar allò que no volem com a societat i per reclamar quin hauria de ser el camí a seguir. Sabem que és només un gest d’un dia, però això no ha de fer oblidar les idees que impulsen aquesta iniciativa.

Per això, demanam a les institucions competents i que realment tenen capacitat de decidir que no mirin cap a una altra banda i actuïn per canviar realment les coses. Volem que es prenguin mesures efectives davant aquesta crisi humanitària. Nosaltres, des de les torres, talaies i talaiots seguirem vigilants perquè els drets humans resplendeixin per tot.