La Guerra Civil a Capdepera I: el context municipal

La Guerra Civil a Capdepera I: el context municipal

Amb aquest apartat entrem en el tema central del nostre estudi: el desenvolupament de la Guerra Civil al municipi de Capdepera. En aquest sentit, reiterem que no existeix a l’actualitat cap llibre ni estudi que abarqui aquesta temàtica en concret. Per tant, la gran majoria d’informació que aquí s’exposa prové de fonts primàries de tipus arxivístic. La problemàtica està en que molta de la documentació corresponent a aquest període ha estat depurada i la que s’ha mantingut és molt parcial, a raó de la seva pròpia naturalesa oficial (tot allò que prové de fonts oficials sempre tendirà a demostrar el seu mateix punt de vista).

A partir de les fonts municipals podem observar des de l'òptica de l’Ajuntament de Capdepera (Comissió Gestora en aquella època) quins varen ser els principals esdeveniments polítics a nivell local, els quals són els que millor es reflexen als arxius municipals.

Primer analitzarem un petit context i a continuació la seqüència de la Guerra Civil es divideix en tres subapartats marcats per fets político-militars: el cop d’Estat de 1936, l’expedició republicana (que ja hem vist en els capítols anteriors) i la situació de Capdepera fins al final de la guerra en 1939. Finalment tratarem l’important tema de la repressió i l'exili com a conseqüències de la victòria del bàndol nacional.

Dit això, quina era la situació de Capdepera abans de l’alzamiento de 1936? Com a pràcticament tot l'arxipèlag balear, a excepció de la ciutat de Palma i altres petits nuclis industrials, l’activitat econòmica predominant de Capdepera era l’agrària. Aquesta s’estructurava a partir de les grans finques i possessions dels senyors gabellins, la qual cosa va permitir que s’articulessin mecanismes propis del sistema caciquil (xarxes clientelars que obligaven als pagesos a votar segons el cacic demandava). Des de mitjans del segle XIX es varen introduir alguns cultius novedosos, com la figuera o l’ametller, desplaçant els tradicionals, com la vinya i el garrover. Això va permitir una certa modernització de la producció agrària.

Però l’element novedós més rompedor va ser el desenvolupament de la indústria de la llata al municipi, vinculada a l’explotació del garballó, una matèria primera molt abundant a la zona del Llevant mallorquí. Aquesta activitat manufacturera ràpidament va agafar grans dimensions i generava, a finals del segle XIX, la major part de la renda del poble. Això servia als camperols com a complement monetari del seu treball al camp. La característica diferencial de la producció de la llata és que estava deslligada del control dels cacics i els senyors. A més, com a mètode d’estalvi, els productors de llata s’unien en grups de veïns per elaborar els seus productes, la qual cosa va fomentar un fort esperit comunitari que va evolucionar amb el temps en una forta concepció cooperativista de la producció econòmica. Aquest procés està a la base, juntament amb el metodisme, del fort arrelament de la idees progressistes i socialistes a Capdepera.

En aquest sentit, s’ha de destacar que les dones gabellines ocupaven un gran percentatge d’aquestes feines manufactureres. Aviat les treballadores del garballó varen assumir feines de contabilitat del negoci, distribució i venda dels productes generats i això les hi va permetre accedir a una autonomia social i econòmica difícilment igualable a la resta de les Balears. Aquesta situació va afavorir, com en el cas masculí, l’afluència de la ideologia socialista i obrerista entre les gabellines. És significatiu el fet de que el Grup Femení Socialista de Capdepera es va fundar el 1913, només nou anys després de que sorgís la primera associació socialista femenina a Espanya.

D’altra banda, el desenvolupament econòmic deslligat dels terratinents va atreure una important immigració, els descendents dels quals varen formar el sustrat del metodisme i el lliurepensament que es troba a la base del republicanisme i el socialisme. A Cala Rajada es va establir una important colònia d’alemanys fugitius del règim nazi la qual cosa, d’una banda, va reforçar les idees progressistes i, de l’altra, va servir per modernitzar econòmicament Cala Rajada: es varen crear algunes fàbriques tèxtils i una central elèctrica.

Encara i amb aquesta base social i política molt diferenciada, les forces conservadores i de dretes varen mantenir l’hegemonia a Capdepera. És significatiu que les esquerres no varen arribar a accedir al poder fins a les eleccions de la II República tot i tenint en compte l’arrelament de les idees republicanes i socialistes. Creim que això es deu al domini conservador que s’ha comentat, basat en l’aliança entre grans terratinents amb el sector comerciant local i les autoritats catòliques. A més, hem de tenir en compte la importància de la incidència del caciquisme verguista ja que, com és sabut, Joan March (conegut amb el malnom de Verga) estava casat amb la gabellina Elionor Servera i va crear una extensa xarxa de clientelisme a la regió.