Ho he escrit altres vegades. Don Joan, el capellà de Bearn, acompanya els senyors al seu darrer viatge a París. Crec que quan són a Hendaia pugen a un tren. I és en aquest marc on es produeix l'escena. El capellà perd els nervis, els quirielèisson i bona part de la doctrina quan veu que en el mateix vagó on han de pujar els senyors ho ha de fer també gent mossona – és a dir, gent sense senyoriu, sense títols ni grandeses- En Tonet aconsegueix calmar-lo i amb una certa resignació volteriana – no sé si és un poc heterodox el concepte- li diu que no passi ànsia que allò és el socialisme. Coses del progrés, hauria pogut afegir.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: