Una crònica de Buc Pons

 


Amb l’excusa de fer una bacanal, l’Associació Cultural Cap Vermell organitza unes Jornades d’Estudis Locals dedicades al Metodisme a Capdepera, en les quals tindrà lloc la presentació d’un gruixut llibre en el qual es desgrana, fil per randa, tot el que vostè hauria de saber sobre la qüestió i no sap i ni falta que li fa.
 
De totes maneres, si vol col·laborar amb les tripals, assisteixi a les Jornades i compri el llibre, en el ben entès que no hi serà convidat i que l’únic medi pel qual se n’assabentarà seran les cròniques d’aquest humil servidor, que, amb penes i treballs i la mort a la gola, aconsegueix informació snowdeniana.
 
Amb molt de gust, les dents esmolades i amb quatre queixalades, els denou comensals es cruspiran les viandes que els foren presentades. Cefalòpodes farcits, regats amb vi blanc de la terra, postres variats, mandarines i cafè de calça.
 
Tot i lliurats a la disbauxa, els reunits no perdran l’ocasió per a maquinar la manera de confabular-se per al pròxim tiberi i continuar amb la conspiració galàctico-gabellina que tants de rèdits els proporciona.
 
L’única informació oficial de la qual disposarà  vostè serà una crònica signada per Bartomeu Melis i Melis, destinada a confondre la gent, amagant rere una cortina de fum  la realitat del que passa, quan passa, on passa, per què passa i amb qui passa.
 
Buc Pons