La Guerra Civil a Capdepera III: la nova Comissió Gestora i les conseqüències de l’ofensiva republicana

Davant la feble resistència organitzada dels grups republicans, les autoritats nacionals es varen fer ràpidament amb el poder a Capdepera. Les actes municipals són testimoni de l'establiment de la nova Comissió Gestora a partir de les directrius de Governador Civil Antonio Espinosa García, la qual es mantindrà fins al març de 1937. Ja hem vist en anterior capítols la composició de l'Ajuntament sorgit del cop d’Estat, si bé hem de destacar que alguns dels seus integrants, com Mateu Cursach, Joan Morey o Juan Melis, romandran com a gestors en posteriors consistoris. Intuïm, per tant, que es tracta segurament de l'elit sociopolítica del municipi i que aquest contaven amb el recolzament de les noves autoritats colpistes.

Entre agost i setembre de 1936 va tenir lloc l’intent de conquesta de Mallorca per part de les forces republicanes del capità Bayo. És conegut que el seu objectiu era aconseguir el control del territori circumdant a la zona de desembarcament (el nordest de l’illa) com a passa prèvia a l’expedició d’atac a Manacor. A partir de la caiguda de la part forana, es procediria a la conquesta de la resta de l’illa. Dins aquest perímetre coster trobem la zona del Cap Vermell, al litoral de Capdepera. Observam així que el municipi gabellí era un del objectius militars dels desembarcats.

Coneixent aquesta informació per endavant, les autoritats nacionals havien duit a terme algunes mesures de defensa, com la construcció i instal·lació de bunkers i nius de metralladores a alguns punts de la costa llevantina. Segons ens diu Josep Massot i Muntaner (un dels primers investigadors sobre els anys 30 a Mallorca), moltes d’aquestes construccions foren obra de l’arquitecte Miquel Gayà i Sitjar i alguns exemples els trobem a Sa Coma, Cala Bona, Porto Cristo o a la pròpia Capdepera (Cala Agulla, Cala Ratjada, zona Cap Vermell i Canyamel). Això posa de manifest la relativa importància estratègica de la vila.

Amb això, les operacions militars no varen arribar a Capdepera, encara que el context de guerra si va afectar directament al municipi. Davant aquesta situació, la prioritat dels gestors gabellins va ser consolidar el control de l’ordre públic, per la qual cosa es va augmentar considerablement el percentatge del pressupost municipal dedicat a la policia urbana i rural. Com es pot observar al següent gràfic (d’elaboració pròpia), el període de major despesa sobre aquest element (amb pics molt contrastat en relació a la resta de cronologia analitzada) es dona entre juliol de 1936 i gener de 1937.

La militarització de la vida pública respon principalment a dos qüestions. D’una banda, el primer pic del gràfic es produeix amb el desplegament de les forces militars i policials que té lloc durant el cop d’Estat del 19 de juliol, que té com a objectiu neutralitzar una possible resposta republicana a l’aixecament. D’altra banda, el segon pic es relaciona amb el reforçament de la seguretat pública en el context del desembarcament republicà, que va introduir entre els colpistes la por a la formació d’una quinta columna republicana entre la població mallorquina.

Però les mesures destinades a mantenir el control social no varen acabar quan el desembarcament va ser neutralitzat. Existeix constància del manteniment de forces militars a la vila, com una bateria d’artilleria i la seva corresponent unitat i s’ha recuperat una ordre de la Comandància Militar de les Illes Balears (novembre de 1936) que insta a tots els individus útils a servir amb armes al Moviment Nacional. Aquesta ordre anava dirigida a la formació de cossos encarregats de la vigilància i la protecció de costes, vies de comunicació i nuclis urbans. Inclòs en dates tan allunyades del desembarcament com octubre de 1936 trobem militars (en concret un oficial, un cabo i cinc soldats) allotjats a cases de veïns gabellins.

També es varen dur a terme una sèrie d’actuacions simbòliques destinades a afavorir l’estableixement i consolidació del nou règim, generalment rompent amb tot vestigi de l’etapa precedent. Un exemple és el canvi de nom de carrers i vies del municipi que tenien connotacions republicanes. A setembre de 1936, Falange i la seva secció femenina varen promoure el canvi del nom de Vía de las Rusas (Cala Rajada) pel de Jaume Cursach (homenatge a un Guàrdia Civil natural de Capdepera mort a Porto Cristo durant l’ofensiva republicana). És significatiu del nou ambient polític el to en que s’expressa l’Ajuntament, que sent “la pérdida de un joven muerto en aras del ideal de justicia y salvación de España”.

Progressivament s’aniran modificant altres noms dels plànols gabellins: el carrer Fermín Galán serà substituït per Calvo Sotelo, García Hernán per San Pedro, Palma per Generalísimo Franco, Centro per General Mola, Major per General Goded i les Plaçes Major, de la Creu i Orient per Sanjurjo, España i José Antonio Primo de Rivera.

Però les mesures ideològiques anaren més enllà. Altres actuacions que segueixen aquesta línia demanaven la participació activa tant de la ciutadania com de les noves forces polítiques, en especial de Falange. Aquesta organització va ser la promotora de un homenatge a Manuel Goded, que va rebre un 1% del pressupost municipal. També Falange es va encarregar de la creació d’una biblioteca pública, per la qual cosa va rebre un donatiu de cinquanta pessetes per part de la Comissió Gestora. Igualment el partit va aconseguir que s’efectuàs un donatiu de cent pessetes destinat a l’ajuda de l’illa d’Eivissa (contra la invasió republicana).

En quant a les accions polítiques i econòmiques d’aquest primer període, hem d’apuntar que només una mínima part queden reflectides a les actes municipals. Per tant, únicament podem oferir petites pinzellades de la política de la Comissió Gestora nacional.

En aquest sentit, apuntam que la major part de l’activitat econòmica del municipi s’havia vist interrumpida pel context de guerra i confrontació política, sobretot amb la cridada a files de la major part de la població activa masculina. A més, a les actes municipals es deixa entreveure una situació d’augment de l’atur obrer, ja que a febrer de 1937 l’Ajuntament demana al Govern Civil que no apliqui el recàrrec de la dècima part sobre la contribució territorial, amb la finalitat de que aquesta es pugui invertir en millorar l’atur.

                                                                    Camp de presoners de sa Duvaia

De fet, seran nombroses les vegades que la Comissió gabellina promourà la realització de construccions i obres públiques amb l’objectiu de donar feina a aquella part de la població en situació d’atur forçós. Alguns exemples d’aquestes polítiques més socials pròpies del falangisme les trobam al maig de 1937 amb la construcció d’un dipòsit d’aigua potable a la Plaça de l’Orient o entre juliol i setembre d’aquest mateix any, quan s’edifica un espai coster del carrer del Far, a Cala Rajada i s’elabora un projecte d’enllaç de la via de la Llum amb la carretera de Sant Llorenç des Cardassar.

Una altra de les característiques d’aquest període es relaciona amb la quantitat d’aportacions o subvencions  forçoses realitzades per l’entitat municipal a instàncies superiors com el Govern Civil, les seccions del Movimiento o les diferentes juntes militars. Una de les més significatives rep el nom de “impost del plat únic” i consta d’una contribució mensual basada en la diferència del cost de un dia setmanal amb un menjar d’un sol plat i d’un menjar ordinari. Aquest impost en un principi era voluntari però es va convertir en una taxa obligada i es duia a terme en base a llistes confeccionades a partir de la situació econòmica dels habitants del municipi, per la qual cosa també va servir per mantenir el control fiscal de la població. Aquest impost també es va implantar a altres municipis, com Artà.

Una de les grans inversions municipals en matèria militar la va constituir la formació d’una junta de defensa passiva antiaèria. Aquest organisme, creat a imitació d’altres nuclis com Artà, es va encarregar de dur a terme mesures per minimitzar els efectes dels bombardeigs sobre la població civil (encara que aquest foren mínims a Capdepera). Algunes de les actuacions d’aquesta junta foren col·locar paper obscur a les finestres per evitar que la llum de les cases es pogués veure desde l’aire o assignar cossos de bombers i brigades de desescombrament a possibles objectius dels bombardeigs. A més de cada junta local, tots els ajuntaments havien de contribuir a les despeses de la defensa passiva antiaèria provincial mitjançant una quota mensual, que en el cas de Capdepera augmentava a poc més de deu pessetes mensuals al maig de 1937. 

Presoners republicans