La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa), és una arna o papallona nocturna autòctona a la península ibèrica i introduïda per l’home a les Illes Balears. Considerada com un dels insectes més devastador en la defoliació de pins, particularment en zones mediterrànies, i dels més molests pels seus efectes urticàries. Té un cicle vital complex, i nosaltres solem fitxar-nos a les acaballes de l’hivern en veure les fileres d’erugues quan baixen dels arbres.
Les erugues surten dels ous a la tardor, i es comencen a alimentar de forma massiva de les fulles dels pins. Quan arriba l’hivern, comencem a veure el que semblen unes bosses fetes de teranyines blanques a dalt dels pins. Dins aquestes bosses s’hi refugien les erugues per poder sobreviure el fred de l’hivern, que és el moment més vulnerable del cicle de l’insecte.
A la primavera, una vegada les fredes temperatures hivernals es comencen a fondre, les erugues surten del seu refugi i comencen a baixar de les copes dels arbres. És llavors quan comencem a veure les impressionants processons que li donen el nom de processionària a l’espècie.
Les erugues, una darrera l’altre, baixen en cerca d’un lloc on enterrar-se en grups, on formaran els capolls i entraran en dormició fins que les condicions siguin òptimes per poder sortir de nou, però ara si, com a papallones.
Si tot va bé, les papallones sortiran a l’estiu, i viuran una mitjana d’un dia! Tenen poc temps, però el dediquen a pujar volant a les capçades dels pins fecundar i pondre els ous.
L’augment de les temperatures fruit del canvi climàtic afavoreix molt el cicle de la processionària, de manera que any rere any veiem com les seves poblacions augmenten la seva intensitat, la seva distribució i els efectes negatius que provoquen en els pinars.
L'actuació més eficient contra la plaga de la processionària del pi depèn de l'època de l'any:
- Col·locació de trampes de feromona: maig, juny, juliol.
- Polvorització : setembre, octubre i novembre.
- Destrucció de bosses (manualment o a trets): novembre a febrer.
Últimament hem vist que en els pins se’ls posa uns plàstics o collars de plàstic en els troncs quan baixen les erugues cap a terra.
