Des de fa anys he observat com altres localitats, fins i tot aquelles que no es troben a la costa i, per això, es veuen menys afectades pel turisme massiu, han millorat la qualitat de vida dels seus habitants mitjançant una planificació adequada de l'estacionament. Gràcies a això, han evitat que els seus carrers s'inundin de vehicles i que el trànsit desordenat afecti el seu encant durant la temporada alta.

A Cala Rajada, però, no s'ha seguit un desenvolupament semblant. El creixement dels darrers anys ha provocat que, fins i tot a l'hivern, es presentin problemes d'aparcament. L’encant que el poble tenia en el passat s’ha perdut, segons opinen tant els residents com molts turistes habituals que el visiten des de fa anys.

Tot i que les belles platges, el port i els dos passeigs marítims mantenen certa atracció, més enllà d'aquests “punts clau” Cala Rajada està perdent atractiu. Carrers àrids i sense vegetació, saturats de vehicles estacionats, no són una carta de presentació positiva per a un lloc que depèn del turisme. Per això, sorgeix la pregunta: com és possible que altres localitats, amb menys recursos econòmics, aconsegueixin millorar contínuament la seva imatge, mentre que Cala Rajada roman estancada?

Oportunitats perdudes a la planificació de l'estacionament

El problema de l’aparcament a la Cala Agulla no és nou. Una planificació urbana anticipada hauria permès crear alternatives fa anys, abans que la carretera que condueix a l'estacionament –que travessa un espai natural protegit i una zona de dunes– esdevingués una petita autopista en plena temporada alta. Solucions com a serveis de transport des d'aparcaments més allunyats o senders de vianants adequats per arribar a la platja haurien estat possibles.

Tot i això, el problema s'ha ignorat durant anys, probablement per motius econòmics. En lloc d'implementar solucions sostenibles, s'ha desplaçat l'estacionament uns 100 metres: es recupera una part de l'àrea protegida, però a canvi s'utilitza un terreny que anteriorment tenia ús agrícola per a l'estacionament. No s’asfaltarà, sinó que el trànsit el compactarà i deteriorarà. Cal destacar que a la parcel·la que ara es convertirà en estacionament, també hi ha àrees parcials designades com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). A més, l'accés roman inalterat – la carretera a través del parc natural continua sent la principal via d'accés, cosa que significa que el problema del trànsit no es resol.

El caos del trànsit continua sense resoldre's

L'any passat es va evidenciar que molts visitants de la platja no estaven disposats a pagar les tarifes d'estacionament elevades. En comptes d'això, estacionaven al llarg del carrer principal, per exemple, a prop dels estables, i caminaven fins a la platja. Això demostra que el veritable problema no rau únicament en la capacitat d'aparcament sinó en la manca d'un pla de mobilitat adequat. 

Si no s'implementa una solució efectiva, aquesta temporada ens enfrontarem novament al mateix escenari: carrers congestionats i un trànsit desbordat als voltants de Cala Agulla, una situació que es podria haver evitat amb una planificació més intel·ligent.

Una Gabellina