
Aquells que els anys vuitanta (que som de vells!) pensàvem que ja hi havia massa turistes i sols n’arribàvem cinc milions, vos podeu imaginar el que pensam ara que n’arriben vint milions cada any...
Fou molt il·lustratiu com explicava el boom turístic aquella famosa Història de les Illes Balears en còmic, publicat l’any 1981 en primera edició i conegut popularment com «el còmic de l’olivera»
No n'hem après!
En una segona edició de 2006, ampliada, afegien...
Certament, és esgotador parlar i parlar... ara de saturació, ara de la taula de sostenibilitat turística, que si el president dels hotelers diu que no hi ha saturació a les Illes, que a FITUR s'anuncià «Baleares propone medidas para frenar la masificación», .... que si la taxa turística ha d’augmentar o no.... per acabar amb paraules de la presidenta el dia de les Illes Balears piulant:
#ORGULLdeserdaquí
Orgull de ser una terra d'èxit. Orgull d'unes Illes que des de fa un any, davant la magnitud dels reptes als que ens enfrontam, hem decidit anar tots de la mà, remar tots en la mateixa direcció, per la transformació de les nostres illes, per garantir la seva sostenibilitat i el benestar de tots.
Segur que ens sentim orgullosos de ser d'aquí? Que ho digui als qui no tenen habitatge o van enllaunats en transport públic!
Quant a la taxa turística, ara que ja ningú no la qüestiona i, a més s’ha comprovat que no és dissuasiva, sols es tracta de determinar quin ha de ser l’augment... Uns diuen que si la despesa turística ha augmentat els darrers cinc anys un 40% idò sobre aquesta quantitat hauria d’augmentar la famosa «ecotaxa».
Tal volta algú hauria de posar damunt la taula el fet que una part de la taxa turística vagi directament als municipis turístics o bé que es pugui implementar una taxa turística municipal.
A països com a Itàlia, la taxa turística és municipal. I la ciutat de Barcelona aplica una taxa independentment de la catalana.
L'activitat turística no només comporta un increment general en el cost de la totalitat dels serveis de competència municipal, en la mesura que implica un augment de població, sinó que també exigeix la prestació d'uns serveis i la realització d'unes inversions addicionals que no es compensen per la major activitat econòmica produïda. Després de molts d’anys la constatació d’aquesta realitat ens ha de portar a propugnar un augment en el finançament d'aquests municipis en la mesura que han de fer front a un major nivell de despesa que la resta.
Pensem-hi...