Hem començat el 2025 molt pendents del que passarà en l’escena internacional. Les perspectives no són gens bones. El darrer llibre de Josep Ramoneda, Poder i llibertat. Reflexions en un canvi d’època (Edicions 62, 2024), es planteja aquesta relació difícil, però eterna, en les relacions humanes. En l’era de la globalització, diu Ramoneda, s’han creat sistemes de poder sense límits. I això ens porta al nihilisme, a la pèrdua de valors, a la dictadura de la indiferència.

Després de la Segona Guerra Mundial i fins a finals del segle XX vam creure que la política podia fer possible un augment del benestar i una societat més igualitària. Aquest inici del segle XXI ens ha mostrat com l’economia especulativa s’alliberava de tots els estreps que podia posar-li la política. Ara els rics ja no paguen impostos, sinó que viuen en paradisos fiscals. El doblers es mouen sense fronteres, mentre els pobres moren per intentar travessar-les. El poder està repartit de manera que uns pocs tenen molt més del que mai s’ha vist.

Amb el que guanya Elon Musk es podria alimentar la població mundial? Ho hem demanat al ChatGPT i ens ha respost: “Elon Musk té una fortuna estimada en més de 200.000 milions de dòlars. Alguns informes suggereixen que amb devers 6.000 milions de dòlars anuals es podria ajudar a combatre la fam extrema. Conclusió: el repartiment de la riquesa és la més desigual de la història de la humanitat.

Sembla que la societat del segle XXI està disposada a repetir els errors del segle XX amb una cruesa mai prevista. En el moment actual, la política populista es basa en la creació de caos, en el desmantellament de les estructures que ens permeten, ni que sigui humilment, fer front als abusos del poder. Es tendeix a la creació de formes de poder absolut i absolutament corrupte. Per tant, anem perdent les eines de protecció que ens ha atorgat el sistema democràtic. Tal com explica Ramoneda, només una societat en què la política sigui un fre a la dinàmica salvatge del capitalisme pot salvar-nos. Però si la política passa a mans dels menys escrupolosos amb els drets de les persones, deixarem de tenir aquesta possibilitat. Simbòlicament, que l’home més ric del mon esdevingui l’administrador de la gestió pública en el país més influent no deixa de ser una mostra simbòlica aterridora del que ha de venir.

Certament, abunden els líders amb ànsies de transcendir en el nou ordre mundial. Cap ni un es declara abanderat de la pau i el benestar. No assumeixen els enormes desafiaments del planeta ni esbossen solucions, més enllà de culpar les més febles de les destrosses dels poderosos.

I nosaltres assistim silents al deteriorament dels serveis públics i veiem com es traslladen a mans privades. La sanitat, per exemple.

I a nivell individual, local, s’està produint un gran cansament. I el cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític i a la lluita per les llibertats. Davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència: Serem menys lliures perquè hem decidit deixar de lluitar per ser-ho.

Ja ho deia Noam Chomski. I si heu arribat fins aquí vos mereixeu quatre frases clàssiques del filòsof per a la reflexió:

«No existeix un país pobre. Només hi ha un sistema fallat en la gestió de recursos!"

"Si vols conquerir un poble, crea un enemic imaginari que sembli més perillós que tu, llavors sigues seu” salvador. ”.

«Hi ha un propòsit en distorsionar la història i fer que sembli que els grans homes ho van fer tot. És part de com ensenyes a la gent que no pot fer res, que no té poder. I haurien d'esperar a que ho faci un gran home».

"No es concedeixen drets, es prenen per la força."

Són reflexions del segle XX, ignoram si serveixen per al segle XXI... i mentre la socialdemocràcia voldria reflexionar sobre el seu rol en el món actual. Sembla que s'ha oblidat dels seus orígens, que ja no representa als "paries de la terra"... Cerca i no troba.

I que no us vengui de nou que els detractors de l'agenda "woke" aviat dejectin aquests articles.