Plaça de l'Orient

Antecedents I: La situació a Mallorca abans i durant el cop d’Estat

El primer apartat d’aquesta sèrie està dedicat a explorar la situació de Mallorca abans i durant el cop d’Estat de 1936. Amb aquesta aproximació, podrem entendre en quin context es mou el que ocorre durant aquests anys a Capdepera, que és similar al procés en la resta de l’illa però amb algunes especificitats que comentarem més endavant.

Com és conegut, a Mallorca va triomfar l’alçament nacional sense massa dificultats. Per què? A continuació veurem quines raons ho expliquen remontant-mos als inicis de la República. En primer lloc, a Mallorca no es va donar el deteriorament de la vida pública que si es va donar a altres llocs de la geografia espanyola. La classe social més conservadora, la dels grans propietaris antirepublicans lligats a l’Església i l’exèrcit, va acceptar sense massa reserves la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII. Els grans propietaris mallorquins no es van veure excessivament afectats per la reforma agraria, la mesura estrella del primer govern republicà, per la qual cosa no varen necessitar dur a terme una oposició frontal contra la República.

D’altra banda, els moviments d’esquerres tampoc s’havien desenvolupat del tot a Mallorca. El gran avanç del republicanisme que es va experimentar a altres regions de la Península no es va donar a la nostra illa (només podem destacar alguns nuclis a la ciutat de Palma). El mateix es pot dir el moviment obrer, representat a Mallorca quasi exclusivament pel socialisme. Això es pot explicar a partir del predomini de la economia agrària i no de la industrial, lligada tradicionalment al sorgiment de tendències polítiques revolucionàries.

La debilitat de les esquerres mallorquines es pot observar a l'escassa incidència dels fets revolucionaris de octubre de 1934, encara que sí que van haver alguns esdeveniments aïllats a municipis com Lloseta, Sóiller, Manacor o la pròpia Capdepera, incitats per comunistes i socialistes. Tot i la feble mobilització esquerrana, les autoritats mallorquines d’ordre (conservadors i partidaris de la dreta) van iniciar una forta repressió amb l'excusa d’allò que havia ocorregut a regions com Astúries, on els fets de 1934 sí que varen adquirir formes plenament revolucionàries.

Així, es varen encarcelar militants socialistes i comunistes de tota Mallorca, es varen clausurar diaris i locals socials i es varen suprimir ajuntaments de tendència progressiat a Municipis com Manacor, Sóller o la pròpia capital, on va ser cesat Emili Darder (dirigent republicà i batle de Palma afusejat al 1937). Al seu lloc es varen establir Comissions Gestores de caràcter conservador, una estratègia que se tornarà a emplear al juliol de 1936.

Precisament, aquesta repressió aparentment injustificada va propiciar el desenvolupament del Front Popular al provocar la radicalització i concentració dels elements d’esquerra. A Mallorca, el Front estava format per comunistes, socialistes, Esquerra Republicana Balear (secció regional de Izquierda Republicana) i altres grups minoritaris. Aquesta circumstància es va donar a tota Espanya, tan a la dreta com a l’esquerra. Com a reacció al Front Popular, les dretes es varen unificar absorbint el centre polític. S’observa ja el preàmbul de la divisió total de la societat espanyola que es materialitzà a la Guerra Civil. A Mallorca, la coalició de centre-dreta estava formada pel Partit Republicà de Centre de Jaon March, Acció Agrària vinculada a la CEDA de José Maria Gil Robles i el Partit Regionalista de Mallorca. Només Falange i la CNT varen quedar defora d’aquestes dues grans coalicions polítiques.

Els grups de dretes varen arrasar a Mallorca a les eleccions de febrer de 1936 però a l'àmbit nacional es va imposar el Front Popular. Això va donar un ampli poder institucional a les esquerres, que varen amnistiar als represaliats pels fets d’Octubre de 1934: es varen rehabilitar els concejals cesats i es varen nombrar comissions gestores progressistes.

A Mallorca no es va donar l’escalada de la tensió social que va caracteritzar els darrers mesos de la República per les raons que ja hem vist. Aquesta situació va desembocar en el cop d’Estat de juliol de 1936 que marca l’inici de la Guerra Civil. A Mallorca, la seqüència s’inicia el 19 de juliol, quan el comandant militar Manuel Goded proclama l’estat de guerra. Els colpistes estaven integrats per elements civils i militars. Hi havia representació de totes les branques de l’exèrcit a una Junta Divisionaria que havia de dirigir l’Alzamiento. El suport civil provenia de partits de dretes, singularment Comunión Tradicionalista, Falange de las JONS (dirigides respectivament per José Quint-Zaforteza i el marqués de Zayas) i Renovación Española.

Així, davant l’escassa resistència de les esquerres, el cop d’Estat a Mallorca va triomfar amb molta facilitat.