Joan Mercant «Castus» 

En la pau de qualsevol capvespre,

les paraules s’esvaeixen

com fulles seques.

Un adeu dit amb mirades

ressona en el silenci dels teus ulls,

mirall de l’ànima clara, fidel.

Onades de memòries i records,

somriures i llàgrimes,

amb moviment suau i oscil·lant,

recalen a la platja del meu cor.

Cada moment, un tresor guardat,

que ara s’esmuny com arena

entre els meus dits insegurs.

En la fredor crepuscular

d’un qualsevol hivern,

nostres camins es separen,

ambdós amb destins incerts,

ambdós amb una promesa silent,

cada adeu una passa endavant,

cada final un nou començament.

I així, amb un darrer sospir,

amolles caps als vaixells

portats per vents de partida,

que ens han de dur a mons distints,

on sembrar llavors de records.

Gràcies pel viatge compartit.

Text llegit per Maria Antònia Gomis durant els actes d’acomiadament de Pep Gomila Gómez-Quintero al cementeri de Capdepera, 18 de gener de 2025.