El dimecres 22 d’octubre de 1980, a la pàgina 18 del diari “Baleares”, Nicolàs Nadal, a la seva crònica de Cala Rajada i amb el títol de “Puntualizaciones sobre el Centro Escolar S’Auba”, descrivia les vicissituds per on transitaren els cala-rajaders per poder arribar a tenir escoles pròpies. És un retall, una pàgina, de la història docent de Cala Rajada:

1.- Les religioses franciscanes, davant l’obligatorietat de l’ensenyança preescolar, anunciaren la seva decisió de desentendre’s de l’alumnat, per raons diverses i molt comprensibles. 2.-  Havent entrat en vigor l’esmentada obligatorietat i havent renunciat les monges a fer classe, ens trobam amb el dilema d’haver d’enviar nins i nines de 4 i 5 anys a Capdepera, cosa que ens sembla monstruosa. 3.- S’ha aconseguit la creació a Cala Rajada – no per part de Cultura sinó d’Educació Provincial – de dues unitats per a primer i segon d’ensenyança preescolar. Amb aquesta finalitat l’Ajuntament ha habilitat dues aules cedides per les Franciscanes, fent-se càrrec, el consistori gabellí, del seu manteniment. 4.- Posteriorment, contactes mantinguts amb el delegat d’Educació i Ciència, senyor Puerto, ens feren arribar a la conclusió que, vertaderament, el que mancava era escometre la construcció d’un edifici per a escoles de 8 unitats en el terme municipal de Capdepera, comprovats els índexs de saturació del col·legi de S’Alzinar d’aquella localitat. 5.- El que era lògic és que al municipi de Capdepera mancava un nou centre escolar; per tant, aques, s’havia d’ubicar en el nucli de Cala Rajada, en base al gran nombre de transportats procedents d’aquesta darrera localitat. 6.- A la reunió mantinguda a S’Alzinar entre el senyor Puerto, representants de partits polítics, associacions de pares i professorat, el delegat provincial va manifestà públicament el criteri de la Delegació de fer un centre a Cala Rajada. 7.-  Els representants dels partits polítics – en aquells moments es trobaven en període preelectoral – manifestaren el seu recolzament a la idea i ho feren també a les seves respectives campanyes electorals. 8.- A la pràctica, l’actitud generalitzada dels partits polítics, una volta celebrades les eleccions, ha estat la de passivitat. Havent transcorregut molts més d’un any sense que s’haguessin aportat els solars necessaris per a la construcció del tan delejat centre escolar. 9.- Sembla que el criteri mantingut per batle, senyor Moll, en particular, i pel PSOE en general, era el de esperar ingènuament que la Delegació Provincial de Cultura sol·licitàs els terrenys en lloc de ser l’Ajuntament que les oferís. De tot això, aquesta Associació de Pares d’alumnes dedueïx el poc interès del Ajuntament a donar una ràpida solució al problema. 10.- El B.O.E. del 7 de novembre de l’any passat, diu textualment: “Província de Balears, municipi de Capdepera, localitat de Cala Rajada: Constitució de l’Escola Graduada, domiciliada al carrer  Juan Sebastián Elcano, cantonada amb carrer de les Monges, que constarà de dues unitats escolars mixtes d’E.G.B. i dues més de destinades a preescolar (pàrvuls), quedant pendent de fer-se un Col.legi Nacional”. 11.- ¿És, aquesta, la darrera prova evident dels criteris de la Delegació Provincial i del mateix Ministeri, pel que fa a la necessitat de construir un nou centre escolar a Cala Rajada? Pensam que l’evidència és incontestable. 12.- Deduïm, del fet de muntar dues unitats d’E.G.B., que la Delegació pensava que els nins més petits no havien d’incorporar-se a S’Alzinar de Capdepera en evitació del tràfec d’haver de fer uns cursos allí per, posteriorment, reintegrar-se a Cala Rajada una volta edificat el col·legi nacional previst. 13.- En data del 17 de juliol de 1980, té entrada al Ajuntament un escrit de la Delegació sol·licitant formalment la presentació de l’escriptura de compra d’un solar de 5.000 metres quadrats, amb la finalitat de ser inclòs al Pla de construccions escolars 1981. 14.- L’esmentat document roman amagat a la Sala i no apareix  fins a finals de setembre, quan, casualment, el troba el regidor Francesc Terrassa a una carpeta dintre un calaix. 15.- Una vegada més hem de pensar que qualcú està interessat a boicotejar la construcció de les noves escoles de Cala Rajada. Almanco resulta molt sospitós aquest fet. 16.- Per al curs escolar 1980-81, la delegació havia promès ampliar fins a tercer d’E.G.B. a S’Auba. Promeses fetes a l’Associació de Pares, reiterades més endavant per l’inspector, senyor Vidal. 17.- A l’hora de començar el curs i havent l’Ajuntament construït una nova aula, no s’ha incorporat cap professor per a impartir-hi les classes, amb el consegüent desencant dels pares dels alumnes. 18.- Les posteriors gestiones han resultat infructuoses i els pares s’han sentit enganats, després de les nombroses anades i vingudes als organismes oficials per part dels membres de l’Associació. 19.- Els alumnes de tercer s’han hagut d’incorporar a S’Alzinar de Capdepera, on ja varen cursar primer; desprès baixaren, a segon, a Cala Rajada; ara, tornem-hi torna-hi a Capdepera. Ón aniran per fer el quart? Creu el Ministeri que això és just?. 20.- Alguns sectors de gent del municipi han esgrimit demagògicament que la creació d’un centre a Cala Rajada, contribuiria a dividir les dues entitats de població. És aquest un criteri que únicament es pot argumentar a partir d’una estreta i absurda concepció personal de qui el sustenta. 21.- Pensam que una actitud intransigent per part de cert sector de població, intentant boicotejar la construcció d’unes escoles a Cala Rajada, obriria un solc, una síquia molt més fonda que la mateixa edificació. 22.- Alguns membres de l’Associació de Pares de S’Auba hem donat proves de sentir-nos molt més gabellins que la majoria dels que ens acusen de no ser-ho. 23.- Existeixen multitud d’ocasions d’unir, al marge de les activitats purament docents: excursions, futbol, altres esports, música, etc. 24.- Constantment, podem comprovar mitjançant la premsa, que els especialistes en pedagogia recomanen evitar les grans massificacions en matèria escolar. I, 25.- Per altra part, les dites recomanacions apunten constantment que els alumnes d’ambdós sexes tenguin el seu entorn escolar ubicat al lloc de residència, el més a prop possible del seu ambient familiar i social.

Com indica Nadal, és aquesta una pàgina de les moltes que es varen escriure per poder arribar a la consecució d’un centre escolar, d’unes escoles tal i com les desitjaven aquells veïnats de Cala Rajada de 1980. 

“CAP VERMELL” AGAFA EL RELLEU.-  La signant no s’havia adonat del que em va fer notar Tomeu Melis fa pocs
dies. I és que resulta que aquesta revista té un apartat d’hemeroteca amb tot l’arxiu dels exemplars publicats a partir de les darreries de 1980 – que, precisament, és l’any del que he tractat en aquesta secció, darrerament –. En “Meyme” em va dir : ”Paula, tal volta ja no sigui massa interessant continuar publicant les teves entregues periòdiques sobre els arxius  dels quals t’hem fet marmessora, tractant-se de noticies a partir de 1980, tota vegada que “Cap Vermell” posa a l’abast del lector, diàriament, tot el que va succeir des de 1980 a1996”.  I una servidora creu que en Tomeu té tota la raó.

De totes maneres, continuaré seleccionant i posant en ordre, individualitzant-los, el arxius de Colau Nadal,
Bartomeu Melis, Guiem Esteve, Joan Sancho, Tomeu Alzina, Pep Serra Bonnín, Antoni Palmer, Magdalena Font, Antoni Muntaner, Domingo Chaparro i Jaume Tous (d’aquest, una part voluminosa que es va guardar a l’arxiu de premsa “Meyme”).  Perquè, per a mi, fer aquesta feina és com un “hobby” molt gratificant. Continuaré escrivint sobre altres temes, com he fet en anteriors ocasions, perquè també això és per a mi un plaer.

Idò, amics, a partir d’ara “Cap Vermell” m’agafa el relleu.

Moltes gràcies, salutacions i fins aviat.