Fa uns anys que coneixem i admirem l’obra fotogràfica de l’artanenc Jaume Cabrer. Enguany hem tingut el plaer de poder gaudir de la seva segona exposició fotogràfica a Capdepera. Després d’assistir a l’interessant col·loqui amb altre dos fotògraf reconeguts (que reuní un bon grapat d’aficionats a la fotografia) per tractar el límits de la fotografia en l’era de d’Intel·ligència Artificial. I és que Jaume a més d’ oferir-nos unes magnífiques fotografies ha volgut situar-se al límit de la creació amb el tractament d’imatges. D’això parlem amb en Jaume. 

- Jaume, aquesta és la segona exposició que fas a Capdepera?
- Si, aquesta és la segona que faig a Capdepera i aquí en el Centre Melis Cursach. Fa tres anys vaig fer una “Paisatges de la mar” , que és el meu tema predilecte. M’agrada molt. De fet moltes de les fotografies que faig són de la zona de Cala Rajada, sobretot als matins a la sortida de sol que és espectacular. Es Faralló, Son Moll… Cala Agulla és una platja que és preciosa en l’hivern, a l’estiu està un poc massificada, sobre tot a l’hivern al migdia m’agrada molt anar-hi perquè té molt bon llum i és espectacular, a Son Moll per fer les sortides de sol i al far sempre, qualsevol moment.

- Què has preparat per aquesta exposició?
- En aquesta exposició a diferència de l’altra no la faig jo tot sol. La faig amb un company, un company grec, que també fa paisatges de la mar, i que li diuen Ilai Atanasau. Hem volgut complementar l’exposició, per a fer-la un poc diferent a la meva anterior de fa tres anys repetint el mateix tema i el mateix estil de fotografies.

 - En la taula rodona sobre l’aplicació de noves tecnologies a la fotografia, vàreu comentar que suposen una gran ajuda al fotògraf…
- Sí, són una gran ajuda per editar les fotografies, però també hi ha el perill de crear imatges amb Intel·ligència Artificial (AI). Tots els fotògrafs que hi érem van coincidir en no considerar fotografia a l’art digital o a les imatges creades per ordinadors. És una creació d’imatges virtual.
Ja que treim el tema en aquesta exposició he volgut comprovar si la gent és capaç de diferenciar  una fotografia real d’una imatge creada per Intel·ligència Artificial. Realment l’Ilay no existeix. L’Ilay Atanisau és un invent meu, i les imatges que presenta, que en teoria són imatges de les illes gregues, són creades per jo amb Intel·ligència Artificial.

- Però no estan creades a partir d’imatges teves...
- No, no. Són imatges creades digitalment. Volia demostrar que la Intel·ligència Artificial pot crear imatges semblants a les fotografies encara que no ho siguin, a partir de text.  

- Un aspecte que se va comentar és el paper de l’espectador.
- Això és un poc l’ètica de d’Intel·ligència Artificial (IA), s’hauria de dir fins a quin punt és una imatge inventada o una imatge real, que parteix d’una fotografia. Avui dia no n’hi ha cap manera de saber-ho, ni cap obligació d’indicar-lo, depèn de cada un.

- Abans se diferenciava si la fotografia estava feta amb filtres o no. o si s’havia manipulada digitalment…
- Jo consider que des de sempre la fotografia s’ha manipulat o s’ha retocat. A l’hora de revelar, amb photoshop… A l’hora de tirar la fotografia tu captes un moment que és el que t’interessa i donar-li el significat que vulguis, això ja es canviar la realitat, després podíem fer retocs en analògic, quan revelaves rodets, hi havia tècniques per modificar els resultats, després va venir el Photoshop (que era molt més fàcil) i ara amb d’Intel·ligència artificial encara és més fàcil, inclús et permet “inventar” imatges. Per tant és com una evolució, però amb l’IA s’ha fet una passa més perquè ja no parteixes d’una imatges real, d’una imatge capturada per una càmera a través del llum, sinó que és una imatge creada a través d’informació d’altres imatges.

- Creus que modificarà molt el concepte de fotografia com a art o com a mitjà d’expressió artística?
-  La fotografia la canviarà, però hem de partir de la base que d’Intel·ligència Artificial no és fotografia. Fotografia i Intel·ligència Artificial són dos coses diferents. A la fotografia l’IA sí que l’afectarà perquè serà més fàcil retocar fotos o afegir-li qualque element que no sigui real. Del resultat, distingir fins a quin punt és una fotografia o un tractament d’una imatge amb IA és mal de dir, però no crec que la fotografia desaparegui  ni que canviï el seu sentit, crec que sempre existirà.
Seran dos tècniques artístiques diferents, com existeix la pintura, la fotografia i, ara,  l’art digital. L’art digital se va posar molt de moda quan els ordinadors van aparèixer, ara tindran una eina molt potent, que és la Intel·ligència Artificial. Amb l’IA se pot crear tot.


 

- També  tenim les possibilitats de les càmeres digitals i els mòbils...
- Avui en dia la tecnologia que n’hi ha dins el mòbil és impressionant. Un mòbil és com un ordinador i està programat amb programes d’edició  per facilitar molt les modificacions de les imatges. Les imatges que veiem en el mòbil, sense fer res, ja estan editades per un programa del propi mòbil, no veiem la imatge real que captura el llum. El mòbil sap com ens agrada més, a la captura li puja un poc el color, li baixa un poc els tons blancs,… la fa més perfecta. Fa una mena d’autoedició automàtica que tots tenim en el nostre aparell.
En els mòbils n’hi ha més tecnologia que en moltes càmeres digitals d’avui en dia. Just quan fas la fotografia el propi aparell tracta la imatge per millorar-la, cosa que les càmeres fotogràfiques no ho fan per molt bones que siguin. Els càmeres simplement treuen el que veuen, no editen les fotos. La diferència és que desprès les imatges de les càmeres se poden editar i es poden millorar. A més una altra diferencia entre càmeres i mòbils, és que amb les fotografies d’un mòbil difícilment podràs fer una ampliació molt gra, quan s’amplien es nota que no tenen qualitat. Amb una càmera bona es poden fer ampliacions de gran mida, com les que tenim aquí exposades, de metre per metre i mig amb una qualitat molt bona. 

- Quan mirava les fotografies que presentes, realment molt i molt bones, un pensa “les vegades que he passar per aquí i la quantitat de fotografies que he fet a aquest indret i encara me sorprèn”...
- La fotografia és tenir molta paciència. I les fotografies que exposo aquí, et puc dir que no les he fetes el primer pic que arribo a un lloc. S’ha de veure que es vol fotografia, el llum, la millor hora per fer-la… i després dur la sort que aquell dia la llum sigui perfecta i surti tot bé. Pots anar a fer una sortida de sol i aquell dia esta ennigulat i no surt. Per a fer la foto que tu vols has d’insistir, tenir paciència, i anar varies vegades fins que un dia captes la imatge que tu vols, que t’agrada, que és molt bona i fins i tot penses que la pots compartir a una exposició.
Però n’hi ha molts de dies que no et surt el que vols. Els fotògrafs només mostren les fotos bones, no les dolentes.. i n’hi ha moltes més dolentes que bones! 


Ilay Athanasiou 

- Reconeixem que nosaltres estaven convençuts de l’existència del teu amic grec…
- Jo he de dir que m’ho he passat molt bé. M’ha sabut greu dir qualque mentida, però crec que aquest exposició s’havia de fer ara, la Intel·ligència Artificial fa molta via. Quan vaig començar a penar en aquesta exposició i crear imatges amb IA, fins ara ha evolucionat molt, i només han passat un parell de mesos. Crec que l’any vinent tothom sabrà què és la Intel·ligència Artificial i tothom sospitarà un poc més de les imatges, però avui en dia encara la gent se pensa que tot és el mateix. De fet s’està pensant que hi hagi alguna manera d’identificar l’origen de les imatges, si la base és real o no, per molt que se modifiqui després.
Cada cosa té el seu valor i du la seva feina. El problema que he tingut jo és que, per aquesta exposició, volia imatges semblants a les meves fotografies, en el meu estil, i sembla que a un li donava els paràmetres que jo volia hi havia tan poques imatges en la seva base de dades que de vegades no sortien bé. Si cerques imatges típiques va bé, però si cerques coses més específiques, li costa trobar-ne. Aquest ha estat el meu problema, si cerques imatges de postal en trobes moltes, per exemple de la Torre Eiffel te surten imatges exactes, però si cerques llocs més específics i menys coneguts surten imatges semblants, si et fitxes no és exactament el lloc concret. Però si compares les imatges de fa uns mesos a les d’ara se pot comprovar que han millorat molt.
Fa uns mesos, quan vaig començar, les imatges que trobava no eren de suficient qualitat per poder fer les ampliacions que jo volia i ara això s’ha superat i es poden imprimir imatges prou grans.


Jaume Cabrer

- Per acabar voldries afegir alguna cosa.
- Bé, voldria dir que estic molt content d’haver tornat aquí, al Centre Melis Cursach, on na Maria i en Gori m’han tractat de faula ( a jo i a tots els artistes que venim aquí a exposar). Estic content d’aquest experiment que he fet, que a la gent l’hagi agradat i que quedés contenta. Fins ahir (dia de la taula rodona) que ho vaig desvetllar, la gent s’havia cregut l’existència d’Ilay. Crec que ningú sospitava, jo vaig jugar amb paisatges molt similars als de Mallorca, diferenciar les fotografies de les imatges amb localitzacions molt separades per demostrar que són dues coses diferents mostrant les fotografies meves i les d’un altre personatge creat.

Gràcies Jaume i enhorabona per la magnífica exposició que ens has mostrat, i treure a debat un tema tan nou i interesant com és l’aplicació de la Intel·ligència Artificial, que va reuní molts de fotògrafs i aficionats a la fotografia de Mallorca.