D’uns anys ençà, cada estiu es promou l’inevitable debat sobre la qualitat del turisme que arriba a Mallorca, i no és per menys. El comportament de bona part dels nostres visitants, especialment a algunes zones de l’illa, entre les quals Cala Rajada, és impropi de gent civilitzada. I tant és el malestar que ens produeix aquest estat de coses que fins i tot es va constituir una plataforma – “Afectats pel renou i l’incivisme”, crec que es diu – que lluita tant contra  el salvatgisme de molts de comportaments com contra la permissivitat, privada i institucional.

 

Però, per poc que mirem al nostre voltant, ens adonarem que el problema és generalitzat i que nosaltres, com a actors, no en som aliens. Aquests comportaments que denunciam i que tant ens molesten quan ens en consideram víctimes, són els mateixos que protagonitzam sempre que en tenim ocasió. M’estava mirant, ara mateix a You Tube, el “txupinasso”  de San Fermín, quan encara tens dins la retina les imatges del darrer Sant Joan de Ciutadella. Sí, molta gent, una gernació, en ple èxtasi, absolutament alienada, en un punt de descontrol que, en tot cas, ve a pervertir el sentit de la festa. I llegesc les queixes de la gent de qualsevol poble o llogaret de l’illa quan, amb motiu de la revetla del poble, pateixen una invasió gens ni mica pacífica de gent arribada d’arreu i que sol deixar places i carrers amb les traces pròpies d’una batalla campal. I encara, sense anar tan lluny, tenc presents comportaments gens exemplars amb motiu de la festa de Sant Antoni, tant aquí com a pobles del voltant.

 

Les preguntes, almanco a mi, em surten a camí, inevitablement: Quin tipus de societat estam edificant, entre tots? Quin grau de frustració hi ha en la disbauxa de drogues i alcohol de moltes festes? De què vénen a redimir-se, els joves alemanys i anglesos que aterren a Mallorca cada estiu? Què hi van a fer, molts dels nostres joves, a Ciutadella? És necessari arribar a un estat d’obnubilació total per anar “de marxa”?

 

El mateix dia que escric aquesta columna, els cappares de la nostra comunitat s’han reunit, alarmats per la imatge negativa que la disbauxa de Punta Ballena pot suposar per al negoci turístic. No sembla que els preocupi tant la salut – física i moral – de molts dels joves que a Mallorca hi perden l’oremus, sinó la salut de la primera indústria de Mallorca. El problema no és que facin o deixin de fer, sinó que tals comportaments danyin la façana exterior de l’illa de la calma. Mentrestant, els amos dels negocis d’oci nocturn tremolen per si a algú se li ocorregués endegar mesures per mirar de posar fre a tants d’excessos.

 

Escric en plenes Festes del Carme i voldria que aquestes, com cada any, fossin un esclat d’alegria i diversió. Segurament, jo mateix beuré més d’una “pomada” i em posaré el cos content, però miraré de no passar el llindar que em converteixi en una molèstia, quan no un perill, per als altres i per a mi mateix. I ja sé que això és més fàcil de receptar que de prendre, però molt pitjor és depassar aquell punt a partir del qual som incapaços de conduir els propis actes.

 

Repàs el que he escrit i em sona a molt conservador. Tan conservador com els sermons que em feien a ca nostra quan jo mateix era un jove amb el cap ple de grins. Però, per això hi som els majors, per a sermonejar, tot i saber que segurament ningú no ens farà cas.