DE L’ARRIBADA DELS MISSATGERS A CIUTADELLA

I férem navegar les galeres amb els missatgers de nit; i l’endemà arribaren a Menorca, entre hora nona i vespres.

I l’alcaid i tots els vells i el poble de la terra eixiren contra les galeres al port de Ciutadella, i preguntaren:

—De qui són les galeres?

I digueren que del rei d’Aragó, de Mallorca i de Catalunya, i que eren missatgers seus que anaven cap a ells. I els sarraïns, quan oïren això, feren que tots els altres sarraïns deixassin les armes i les posassin a terra. I els digueren que fossin benvinguts i que desembarcassin segurs i estalvis sobre la garantia dels seus caps, i que els tractarien amb plaer, honor i amistat.

I les galeres posaren les popes en terra. I ells havien enviat a cercar almatracs, estores i coixins, per tal que seguessin i es reunissin. I tots tres eixiren de les galeres, amb un jueu que nós els havíem donat per intèrpret. I l’alcaid, el seu germà i l’almoixerif —el qual nós, després, férem rais de Menorca, que era natural de Sevilla—, i tots els vells, escoltaren amb gran atenció i amb gran acatament la carta i el missatge que nós els havíem enviat, i digueren que prendrien acord.