DE LA RENDICIÓ DE L’ILLA DE MENORCA

I, quan vengué el matí, i els sarraïns hagueren fet la seva oració, l’alcaid, el seu germà, l’almoixerif, els vells i uns tres-cents moros, dels millors homes de l’illa, eixiren i digueren que agraïen molt a Déu i a nós el bon missatge que els enviàvem, que bé comprenien que no es podien defensar per molt temps de nós; i que farien escriure, d’acord amb nós, el pacte que ells farien.

I els tractes foren aquests: que deien que l’illa era molt pobra i que en aquella illa no tenien lloc on poguessin fer sementer que bastàs a la desena part de la gent que hi havia; però que ens tendrien per senyor seu, i que allò que ells tendrien ho partirien amb nós, perquè era just que el senyor rebés una part del que tenien els seus homes. I així, que ens donarien cada any tres mil quarters de forment i cent vaques i cinc-cents caps de bestiar, entre cabres i ovelles; i que nós els féssim un document per garantir-los que els guardaríem i els defendríem com a homes i vassalls nostres; que aquest pacte el complirien a nós i als nostres per sempre.

I digueren els nostres missatgers que encara haurien de fer una altra cosa, és a dir, que calia que ens donassin potestat sobre Ciutadella i el puig on està el castell més gran de l’illa, i que, si hi havia altres fortaleses, que ens en donassin la potestat sobre totes. I ells hi consentiren per força i a desgrat, però finalment es posaren d’acord i digueren que, si nós ho volíem, ho farien; perquè havien sentit a dir que nós érem bon senyor per a la
nostra gent, i que ells tenien esperança que així ho seríem amb ells.

I en aquest pacte, això és, en fer els documents i fer-lo jurar sobre l’Alcorà a tots els homes majors i millors de l’illa, hi estigueren tres dies per acabar-ho. I don Assalit féu escriure als documents que cada any ens donassin dos quintars de mantega, i dos-cents bessants i barques per a transportar bestiar.

I, mentre estiguérem al cap de Pera, esperant sempre les galeres amb els missatgers que nós havíem enviat, férem cada dia aquells focs que havíem fet la primera nit.