DE COM EL REI ENVIÀ MISSATGERS A MENORCA PER ACONSEGUIR LA SEVA SUBMISSIÓ

I manàrem a en Bernat de Santa Eugènia, a don Assalit de Gudar i al comanador, que era qui ho havia aconsellat, que cadascú d’ells hi anassen en una de les galeres i que els diguessin que nós havíem vengut amb la nostra host i que no volíem la seva mort; i que ja havien vist i oït què els havia esdevingut als de Mallorca que no s’havien volgut rendir a nós, en prendre’ls. I que, si ells es volien retre a nós i fer amb nós com feien amb el rei de Mallorca, els acceptaríem. I que si s’estimaven més la mort i la presó que venir a la nostra mercè, no els podríem lliurar, que haurien de passar per allò.

I per un alfaquí nostre de Saragossa, anomenat don Salomó, germà de don Bahïhel, els férem fer carta de creença, en algaravia, per tal que es fiassin d’aquells tres que els dirien el missatge en nom nostre. I encara els diguérem que nós ens acostaríem al cap de Pera, des del qual hi ha, anant a Menorca, fins a trenta milles de mar; i que quan sabríem la seva decisió allí ens trobarien.